Emiliano al final de l'entrevista
 |
| 1. "Somos
libres aquí (...) somos sueños interrumpidos" 2. "No aconseguiran que abandoni el documental" 3. "Més que rendir-me, del que tinc ganes és de continuar amb el projecte" |
La història d'una amenaça
"Més que rendir-me, del que tinc ganes és de continuar amb el projecte"
Emiliano al final de l'entrevista |
||
|
Just abans de preguntar a Emiliano què fa davant una situació tan estranya i alhora perillosa, apareix la cambrera.
Portàvem més de mitja hora xerrant i ningú ens havia dit què volíem pendre!! Tot i això, com que la història està en un punt d'allò més emocionant
-sense ànims de ser sensacionalistes- la interrupció no ens afecta. Després de la pausa, Emiliano arranca de nou.
"A través de diverses ONG faig el que es diu un Acte Urgent, un escrit amb les amenaces i els fets que s'envia a diferents càrrecs de governació,
fins i tot al president Fox, i a altres organitzacions internacionals. Tot i que la premsa encara no n'està al corrent, a nivell oficial se sap
que jo he estat amenaçat. L'escola m'ajuda en tot moment, fem una roda de premsa i la notícia comença a filtrar-se als mitjans".
Així doncs, allà, a Mèxic, es publica el teu cas...
"Sí, allà surt a tots els diaris i fins i tot m'entrevisten del Canal 40 i jo ja em quedo més tranquil. Però, és clar, des de l'escola
m'aconsellen que no rodi més. Aconsegueixo gravar alguna cosa acompanyat de companys i de les brigades de pau, i vaig fins al barri on van viure
de petits els germans. M'interessa la seva vida, la seva educació, ja que està clar que tenen una bona formació cultural. Al final, però, tot
plegat resulta complicat i paro."
I ara què penses fer del material? L'editaràs?
"La meva intenció era muntar-lo allà però hauré de fer-ho aquí i almenys així podré entregar-lo al setembre o l'octubre a l'escola de Mèxic. De
moment està tot més tranquil, per sort, després del moviment mediàtic que va haver-hi."
Els drets del projecte són teus o són de l'escola aleshores?
Els drets són de l'escola però després d'aquesta publicitat gratuïta que he tingut intentaré arribar a un acord ja que ja hi ha molta gent
interessada. El que és cert, és que el que més m'interessa no és fer un documental i fer-me famós, sinó que vull ajudar en tot el que sigui
possible els germans Cerezo. Que la gent sàpiga què ha passat. Amb això en tinc prou, és el que més m'ha gratificat de tot plegat, que quan m'he
acomiadat dels germans lliures, ells ploraven d'agraïment, perquè valoren molt que algú hagi posat interès en el cas dels seus germans."
Me'l miro d'allò més encuriosida, com si m'estigués parlant d'un guió o d'una novel·la.
"Més que rendir-me, del que tinc ganes és de continuar amb el projecte, perquè en el fons estic sent víctima de moltes injustícies, per començar
el dret a la llibertat d'expressió"