La història d'una amenaça
"No aconseguiran que abandoni el documental"
 Imatge de la carta que rep Emiliano al seu domicili de Mèxic |
||
|
Emiliano és una nano d'allò més normal, ni pinta de revolucionari ni res d'això, i mentre m'ho explica tot se'l veu
tranquil. Sembla content que algun mitjà de comunicació d'aquí, de l'Estat, s'interessi pel seu cas. Quan ell comença a preparar el documental
encara no ha sortit la sentència, però ha de contactar directament amb els dos germans en llibertat. "El meu interès no és descobrir si són
culpables o no", comenta. "Intento fer un retrat de l'esperit de lluita de la família, de tots els germans. D'una banda, per sobreviure a la presó
escriuen poemes i dibuixen, per mantenir-se vius; i de l'altra, des de fora, els germans grans, des del Comitè Cerezo, lluiten per la seva
llibertat, i això que ells mateixos reben amenaces de mort".
I en aquest ambient "corrupte" com aconsegueixes informació?
"L'accés a La Palma, la presó on són els germans Cerezo, és impossible, ningú hi entra, i menys un estudiant estranger. L'únic que aconsegueixo és
gravar un parell de trucades telefòniques a través de converses entre els germans lliures, als qui he passat preguntes, i els empresonats. Tot i
això, jo em centro en la gent de fora, les advocades, els germans i amics".
I quan t'arriben les amenaces?
"Doncs a mig documental, tenia unes 14 o 15 hores, i, és clar, em veig obligat a parar".
Ens explica que la carta li arriba al seu domicili de Mèxic i que fins i tot estava content de tenir correu. "Però el que em trobo no és cap
alegria", comenta irònic. "Això m'arriba per Setmana Santa", diu, "perquè aprofiten que l'escola està tancada i saben que em costarà més buscar
ajuda, si més no mediàtica. Però el que faig és demanar assessorament i ho denuncio a la Procuradoria. A més, em poso en contacte amb alguna ONG
que ja havia ajudat al Comitè Cerezo, i em diuen que hauria de fer-ho públic, fer soroll, però tothom està de vacances i estic durant uns dies
amagat, a cases d'amics... A més sé que el modus operandi dels que m'amenacen es basa també en atacs o robatoris, és a dir, em poden
assaltar pel carrer però no els passarà res perquè són delictes menors. Pel que més pateixo, per això, és pel material. Per contactes que tinc,
m'assabento que intenten que m'espanti perquè deixi de ficar-me en el cas i sobretot perquè abandoni el documental. Però això no ho aconseguiran".
Precisament, segons fonts de l'Escola de Capacitació de Cinema de Mèxic, des d'un principi se l'avisa que sigui cautelós i que deixi de gravar.
"En cap moment li vam prohibir que continués", ens comenten per via telefònica, "el que la directora no volia era fer-se responsable del que li
passés". Això sí, tant el mateix Emiliano com des del centre educatiu, ens corroboren que se li va donar suport en tot moment.
| "Més que rendir-me, del que tinc ganes és de continuar amb el projecte" |
