La història d'una amenaça
Emiliano Altuna, estudiant de cinema hispanoargentí i resident a Barcelona, va ser amenaçat de
mort mentre era a Mèxic preparant un documental. I no és cap pel·lícula.
 Aquest és un dels dibuixos que Alejandro Cerezo ha fet des de la presó |
||
|
La notícia surt publicada tímidament en alguna web espanyola amb el segell de Reuters: "Jove cineasta s'enfronta a
amenaces de mort a Mèxic". Ni idea que l'estudiant viu a Barcelona, és d'origen hispanoargentí o que fins i tot ha estudiat a l'ESCAC. Però com
que el tema és bèstia indaguem una miqueta i descobrim tot això i molt més. Després d'un parell de correus-e i trucades, quedem amb el mateix
estudiant, Emiliano Altuna, en una cafeteria de Barna i ens ho explica tot. Fins i tot veiem la carta amb què se'l va amenaçar: "sabemos dónde
vives, sabemos que chingadas haces y con qué vieja andas cojiendo (...) ya sabes de lo que estamos hablando, así que no te hagas pendejo y si no
quieres que te pase un accidente (...)".
"Jo vaig anar a Mèxic al setembre de l'any passat, amb la idea de fer un documental però sense tenir tema. Havia estudiat cinema a l'ESCAC i
gràcies a un programa d'intercanvi vaig apuntar-me a un curs del Centre de Capacitació Cinematogràfica de Mèxic per un any. Un mes més tard, cap a
l'octubre, llegeixo un article a La Jornada (un diari de Mèxic), sobre el cas dels germans Cerezo".
Els germans Cerezo són 5, i en aquests moments els tres més petits, Alejandro de 19 anys, Héctor de 22 i Antonio de 24, es troben empresonats
acusats de "violar la Llei Federal contra la delinqüència organitzada, terrorisme, pertinença d'armes de foc i altres artefactes exclusius de
l'exèrcit". Aquesta és la sentència que surt el 12 de desembre del 2002 i els dos germans grans lluiten actualment per la seva llibertat des del
Comitè Cerezo. Segons ells, en aquesta acusació hi ha molt poc de cert.
Tot plegat parteix, però, d'uns fets que van succeir el 8 d'agost del 2001, quan van esclatar diversos artefactes en diferents sucursals de
l'entitat bancària Banamex. Els tres germans Cerezo i dos persones més són, segons la llei, els responsables d'aquests actes revolucionaris. Tots
ells estudien a la universitat i tenen un perfil més de pacifistes que d'activistes, però tot i això són detinguts. Els seus advocats denuncien
que se'ls ha torturat però els responsables de la Procuraduria General de la República ho neguen. Comença una lluita mediàtica i social per
demostrar que no són culpables del que se'ls acusa: s'exposa que l'únic motiu pel qual són empresonats és ser fills d'afiliats a l'EPR, l'Exèrcit
Popular Revolucionari (i això que fa deu anys que no veuen els seus pares perquè estan desapareguts voluntàriament). Els germans Cerezo, però, han
de complir una condemna de tretze anys i sis mesos.
Tornant a Emiliano, l'article que va llegir a La Jornada i del qual em dóna una còpia, és de Paco Ignacio Taibo, conegut periodista i
novel·lista, titulat Los poemas de los hermanos Cerezo. A partir d'aquí, Altuna coneix la història dels germans, i descobreix allò que li
interessa per al seu documental: per sobreviure a la vida de la presó, els germans Cerezo es dediquen a escriure poesies, contes i a fer dibuixos
que envien per correu als seu germans i aquests alhora els publiquen a Internet i a la premsa. L'autor de l'article comenta que se sent commogut
quan llegeix algun dels versos "Somos libres aquí (...) somos sueños interrumpidos". Emiliano Altuna també, i decideix començar el seu documental.
