Arrel de la web > Comunicats > La Llei del Iogurt / Teoria del Iogurt

La Llei del Iogurt / Teoria del Iogurt

Reflexions d’organització col·lectiva

divendres 8 de desembre de 2006, per  Comando RoncónCola

Totes les versions d’aquest article: [català] [Español]

Sovint participem de projectes col·lectius des de l’associació de Veïns de l’escala o del Barri a la Plataforma Contra la Guerra. Els processos socials, vaja, que més de tres persones s’ajuntin per fer quelcom, NO són mai un procés aïllat. No som un bolet.

El CASC es va formar al voltant de la rotllana de l’Acampada del 0’7%, de Sant Cugat cap allà 1994. Molt ha plogut, i moltes coses han canviat: ens vam ajuntar perquè no volíem ni fer la Mili ni la PSS.

El CASC té la sort de comptar amb persones que tenen un compromís ètic i moral: la transformació social la fa la gent. Però ’la gent’ ha de voler que les coses canviïn, o que algunes coses canviïn. Res canvia perquè sí, tot és un procés i una condició necessària és que hi ha d’haver voluntat de que passi algo diferent, hi ha d’haver voluntat de canvi.

Les persones que formem o hem format part del CASC ens hem format al caliu de les assemblees: a la facultat de lletres de la UAB o a les de diferents projectes desobedients en els que hem participat. Assemblea és el mètode i la pràctica de la decisió col·lectiva, d’un col·lectiu, que abans de ser assemblea és col·lectiu: les persones integrant tenen quelcom en comú.

Des de l’experiència de participar en diferents assemblees, hi ha una característica que a vegades es repeteix. Sovint les assemblees es renoven de la gent que hi participa, sovint curs a curs. Assemblea no és simplement un grup de gent reunida que té capacitat executiva. L’assemblea és un treball col·lectiu en ell mateix, a l’assemblea t’has de mirar i saber què pensa aquella persona a qui has de conèixer, en la que has de confiar, perquè comparteix quelcom amb tu, i esteu plegades en una reunió per algo que teniu a mitges.

La Teoria-Llei del Iogurt defensa que en alguns moviments socials, o processos de decisió col·lectiva, al llarg del temps la gent desapareix per a ser substituïda per una nova fornada, per un nou curs, on no sempre hi ha relleu i traspàs de l’experiència.

L’axioma que resumeix la Llei és: "aquella victòria del moviment s’ha caducat!" en tant que tot canvi, tot treball, i experiència ja no hi és perquè la consciència que la produí ha marxat a un altre entorn social.

Aquest text té una traducció a la llengua castellana

SPIP | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0