"Un espectre atemoreix Europa: l’espectre del comunisme": la primera traducció catalana del "Manifest comunista"

El Manifest comunista, publicat per primer cop en alemany el 1848, no comença a circular més massivament fins a l’últim quart del segle XIX. És llavors quan apareixen noves traduccions angleses, franceses, russes i també la primera en castellà.

El mateix 1848 hi havia hagut un primer intent de traducció al castellà per part de Hermann Ewerbeck, segons comenta Engels a Marx en una carta l’abril de 1848, però aquest intent no reeixí. No serà, doncs, fins al 1872 que el Manifest sigui traduït per primera vegada al castellà per José Mesa, dirigent socialista de la Nueva Federación Madrileña que, sota la influència de Paul Lafargue, havia trencat amb el bakuninisme el juliol del mateix any, constituint el primer nucli marxista espanyol. Aquest grup havia mantingut el control de la publicació internacionalista “La Emancipación” que és on, entre novembre i desembre, es publicarà aquesta traducció. La traducció la va fer Mesa sobre la versió francesa publicada el febrer del mateix any a Nova York per exiliats francesos i va ser revisada pel propi Friedrich Engels, amb el que Mesa mantenia correspondència i que tenia coneixements de castellà.

Aquest seria el text que es publicaria a Barcelona, d’agost a octubre del 1882, a les pàgines del setmanari “El Obrero”, dirigit per Josep Pàmias, òrgan de la Federació de les Tres Classes de Vapor. Aquesta publicació coincideix en el temps amb l’apropament de Josep Pàmias al nucli marxista de Madrid i a l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol, encara que més endavant aquesta relació es trencaria.

Després circularien a Catalunya altres edicions del Manifest, sobretot la publicada per la “Biblioteca de El Socialista” el 1886, per primer cop en fulletó, de la què sabem que es van distribuir més de 400 exemplars a Catalunya, una quarta part del total de la tirada. Seguiran altres traduccions de socialistes madrilenys com la de Rafael García Ormaechea o la d’Antonio García Quejido. S’haurà d’esperar al 1932 per tenir la primera traducció directa de l’alemany, feta per Wenceslao Roces sobre l’edició de H. Duncker. Significativament cap de la vintena d’edicions del Manifiesto fetes a Espanya abans de 1930 va ser editada a la ciutat comtal, on els nuclis marxistes eren minoritaris respecte a l’hegemonia sindicalista, anarcosindicalista i anarquista.

La difusió del marxisme a Catalunya era cosa de minories: obrers il·lustrats, mestres, intel·lectuals i nacionalistes radicals que van evolucionar cap al socialisme. El marxisme tenia més audiència entre treballadors del comerç, tècnics i professionals que entre el proletariat. Serà en aquests ambients on es forgi la primera edició en català.

Concretament serà Manuel Gónzalez Alba, el què proposi al periodista Emili Granier-Barrera la traducció al català de l’obra de Marx i Engels. Aquests dos membres d’Estat Català s’havien conegut a la presó. Granier havia estat detingut per la seva participació en l’anomenat complot del Garraf i González Alba després del fets de Prats de Molló. Tots dos acabaran militant en organitzacions marxistes.

González Alba, que el 1927 havia fundat l’editorial Arc de Barà, va proposar a Granier, pels seus bons coneixements del francès -cal recordar que el seu pare era francès i que ell mateix hi tenia la nacionalitat-, traduir el Manifest al català per publicar-lo el 1928, coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva primera edició del text. També cal tenir en compte, per entendre aquest encàrrec, que Granier era coneixedor del món editorial, ja que treballava a “L’Opinió”, i que en aquests moments militava al corrent marxista de la CNT.

Granier va realitzar la traducció, per la que cobraria 25 ptes, basant-se en la versió francesa què entre agost i novembre de 1885 havia publicat a “Le Socialiste”, òrgan de premsa del Parti ouvrier français dirigit per Jules Guesde. Aquesta traducció era obra de Laura Lafargue, filla de Marx, i estava revisada pel mateix Engels. A més va recórrer a Manuel Serra i Moret per comparar-la amb la traducció anglesa, segurament una edició de la versió feta el 1888 per Samuel Moore, també repassada per Engels. Per últim es va reunir amb el mateix González Alba per revisar qüestions lingüístiques, ja que Alba era també professor de català.

Per a fer la introducció Granier va proposar tres noms: Joaquim Xirau -catedràtic de lògica i teoria del coneixement de la Universitat de Barcelona i membre de la Unió Socialista de Catalunya (USC)-, Joaquín Maurín -dirigent llavors de la Federació Comunista Catalano-Balear- i Manuel Serra i Moret -dirigent també de la USC en la què a partir de 1930 militaria el mateix Granier. A Andreu Nin no se l’havia considerat perquè encara residia a Moscou. Reunit amb González Alba van descartar Xirau, perquè temien un text massa filosòfic i el que es volia era una edició popular, i a Maurín, perquè s’expressava en castellà i es volia un text en català. Així que la introducció s’encarregà finalment a Serra i Moret que l’enllestirà el juny de 1929.

Per problemes econòmics la publicació es va demorar fins al 1930. A més un nou empresonament de Granier, del maig al juny de 1929, dificultà la correcció final de les proves.

Per fi el 1930, impresa per la Secció d’Arts Gràfiques de la Llibreria Popular, veia la llum una edició de 2.000 exemplars, als que calia sumar un petit tiratge en paper japó per bibliòfils, del Manifest del partit comunista. L’edició, que es venia a 2 ptes., es va esgotar ràpidament. A més de la introducció de Serra i Moret, de 45 pàgines, incloïa, com és habitual, els pròlegs escrits per Engels per diferents traduccions. La publicació es va fer dins de la col·lecció “Estudis Socials i Polítics”, on ja s’havia publicat un text de Gor’kij sobre Lenin i on més endavant es publicarien textos del mateix Lenin i Stalin.

La introducció de Serra i Moret, influenciat pel laborisme britànic, insistia en un socialisme ètic que només podia arribar a través de la consolidació de la democràcia. L’edició va ser rebuda fredament pels nuclis comunistes, tant pel contingut de la introducció, com per la traducció d’algun fragment. Per exemple Maurín acusaria a Granier de falsificador per traduir “la conquesta del poder polític per la democràcia” enlloc de “la conquesta del poder polític per a la democràcia”.

Cinc anys més tard veurà la llum una edició en català traduïda directament del text original alemany, la que va fer Pau Cirera i Miquel, amb pròleg de Joan Comorera i que va ser publicada per la USC, primer a “Justícia Social” i el 1936 com a fulletó. El 1938 sortiria una nova versió a Edicions Europa-Amèrica, editorial del PCE, i el 1948 l’editada pel PSUC a l’exili, amb una nova traducció, també feta sobre la versió francesa de Laura Lafargue, d’Amadeu Bernadó. Caldrà esperar a la fi del franquisme perquè apareguin noves edicions del Manifest comunista en català.

Edicions del Manifest comunista en català entre 1930 i 1948

* Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del Partit Comunista. Versió d’E. Granier-Barrera. Introducció de M. Serra i Moret. Barcelona: Arc de Barà, 1930. 151 p. (Estudis polítics i socials ; 3)

* Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del Partit Comunista. Traducció directa de l’alemany per Pau Cirera. Pròleg de Joan Comorera. Barcelona: Publicacions de la Unió Socialista de Catalunya, 1936. 95 p.

* Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest comunista. Manifest inaugural i estatuts de l’Associació Internacional dels Treballadors. Barcelona: Edicions Europa-América, 1938. 63 p.

* Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del Partit Comunista. Traducció d’Amadeu Bernadó. Paris: Lluita, 1948. 45 p.

Publicat originalment a: http://www.fcim.cat/bloc/2010/10/05/un-espectre-atemoreix-europa-lespectre-del-comunisme-vuitanta-anys-de-la-primera-traduccio-catalana-del-manifest-comunista/