José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – abril de 2017


Ramon Mas i Colomer

Sant Cugat del Vallès, 1903-1995. Líder rabassaire.

per  José Fernando Mota Muñoz

Darrera actualització: 26 de gener de 2017


Ramon Mas i Colomer va néixer a Sant Cugat del Vallès, al carrer de la Sort núm. 3, el 6 de setembre de 1903. Era l’hereu d’una família de rabassaires d’idees republicanes. El seu avi Ignasi Mas Cordera havia estat un dels líders republicans del poble, i per la banda de la seva mare eren coneguts com els "Rull".

De ben jove va començar a treballar la terra amb la seva família, sobretot la vinya. Aviat pren consciència dels problemes dels rabassaires i l’abús que suposa l’anomenat contracte de rabassa morta. Després d’un míting l’abril de 1919 a Sant Cugat de Lluís Companys i Francesc Layret cridant a l’associacionisme rabassaire, Mas participà en la creació d’una unió de pagesos local, que més tard formà l’agrupació santcugatenca de la Unió de Rabassaires, fundada el 1922.

El 1930 va ser un dels fundadors del Centre Republicà Federal, l’organització republicana federal que dominaria la política santcugatenca durant tota la República. Va participar a la campanya de les eleccions municipals d’abril de 1931 defensant la Candidatura Administrativa de Coalició, que agrupava a membres del Centre Republicà Federal coalitzats amb altres elements oposats als cacics tradicionals. L’abril del 1931 estaria present a la balconada de l’ajuntament des d’on es va proclamar la República a Sant Cugat. Durant aquests primers dies es va desarmar al Sometent i es va formar una Guàrdia Republicana dirigida per Ramon Mas.

Durant el període republicà seria el líder dels rabassaires santcugatencs. Va ser un dels promotors de la vaga del setembre de 1931, provocada per la detenció de rabassaires del Vallès, entre ells el seu pare Joan Mas Jané, que es negaven a entregar la part corresponent a l’amo fins que no es resolguessin els conflictes plantejats als jutjats. La vaga acabaria amb l’anomenat “pacte de la Generalitat” pel que es reduïa en una part la quantitat a pagar pel rabassaire, el que suposava per la majoria dels rabassaires santcugatencs passar de pagar un terç a pagar un quart. Propietaris i parcers es comprometien, a més a resoldre els conflictes per mitjà de les comissions arbitrals mixtes, que encara s’havien de crear. Precisament Mas serà escollit el 1931 representant dels arrendataris a la Cambra Agrària Oficial del Vallès, per passar el 1932 a ser el representant dels rabassaires a la Comissió Arbitral del Districte de Terrassa. El mateix any serà escollit delegat del Vallès Occidental al Comitè Central de la Unió de Rabassaires. El 31 d’octubre de 1933 serà nomenat vocal titular en nom de la Unió de Rabassaires, junt amb el líder de la organització rabassaire Josep Calvet i Mora, de la Comissió Arbitral Superior de Catalunya, l’òrgan superior dedicat a la resolució de conflictes laborals al camp.

La tardor de 1931 havia participat amb el Bloc Obrer i Camperol en la redacció de les seves tesis agràries, però va continuar militant al Centre Republicà Federal, que des de 1932 estava adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Bon orador i conferenciant va participar en mítings rabassaires i republicans a tota la comarca. Des de la seva fundació el 1932 fins a 1934 va dirigir l’òrgan dels federals i els rabassaires de Sant Cugat, L’Avenir, a més de fer de corresponsal del diari barceloní El Diluvio. Des de les pàgines d’aquestes publicacions mantindrà periòdiques polèmiques amb el món catòlic local.

El 22 de març de 1933 es va casar amb Eulàlia Badia Bell. Vivia llavors al carrer Sabadell, núm. 39. Aviat naixeria el seu primer fill Llibert. El juny de 1934 és escollit jutge municipal, càrrec des del que defensarà als rabassaires amenaçats de desnonament.

Arrel dels fets d’octubre de 1934 seria cessat com a jutge i empresonat a la Model, malgrat que no havia participat directament en els esdeveniments per trobar-se malalt al llit. Seria alliberat el dia 15 d’octubre pel jutge Arturo Galan però, en canviar el cas de jutge, tornaria a ser detingut uns mesos. Va ser jutjat, junt amb onze veïns més de Sant Cugat, el 28 de juny de 1935, resultant absolt. A més aquest any seria seria desnonat de les terres que conreava a Can Canyameres.

Després de la victòria del Front d’Esquerres, a les eleccions de febrer de 1936, seria reposat com a jutge municipal. Des d’aquest càrrec fomentarà les demandes contra els desnonaments de terres practicades després dels fets d’octubre de 1934 i indemnitzacions econòmiques per als rabassaires afectats.

El 8 de març va participar, com a representant de la Unió de Rabassaires, al gran míting, organitzat a la Monumental de Barcelona, de rebuda als presos amnistiats i en solidaritat amb les víctimes del feixisme. A l’acte van participar diferents oradors de partits d’esquerra i diputats.

La política portada a terme per Joan Comorera, líder de la Unió Socialista de Catalunya, com a conseller d’Agricultura el 1934 i, sobre tot, l’empresonament i el desnonament patit, que havien radicalitzat les seves postures, el farà allunyar-se d’ERC i apropar-se als partits marxistes que es trobaven en procés d’unitat. El juny de 1936 Ramon Mas va participar com orador en un míting a la plaça de braus de Les Arenes junt amb representants dels partits que el juliol de 1936 crearien el Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit al que Mas es va afiliar.

Amb l’inici de la Guerra Civil seria membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat i un dels promotors de la confiscació de terres als grans propietaris en el municipi. Va ser nomenat delegat del Servei de Cooperació Agrícola de la Regió VI, integrat pels representants dels sindicats locals cooperatius de la Cerdanya, Osona i Ripollès. Aquest càrrec el va permutar el gener de 1937 amb el delegat del mateix Servei a la Regió I (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), per trobar-se més a prop del seus respectius domicilis. El setembre de 1938 seria cridat a files, integrant-se a la 123 Brigada Mixta de la 27 Divisió, antiga Columna Del Barrio.

Va passar a França després de la derrota republicana, on estarà reclòs un temps al camp de concentració d’Argelers. Aconseguida la llibertat va fixar la seva residència a Narbona, al departament de l’Aude, però aviat serà enrolat en una de les Companyies de Treballadors Estrangers creades pel govern francès l’abril de 1939 per mobilitzar als treballadors estrangers del país, una bona part refugiats espanyols, en tasques agrícoles o industrials, o bé, per construir fortificacions militars. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial l’enrolament va ser obligatori. Mas serà enviat a treballar a la línia Maginot. Durant els primers dies de l’ocupació alemanya serà detingut pels alemanys. Va fugir i va aconseguir arribar de nou a l’Aude, on es va unir a les files de la resistència contra l’ocupació nazi, formant part de la 5ª Brigada 2n Batalló de l’Agrupació Carcassone del maquis.

Acabada la guerra treballa a Carcassona com a professor a la École d’Agriculture Charlemagne.

El 1945 participa en la reorganització de la Unió de Rabassaires a l’exili a França, sent delegat departamental de l’Aude. També escriu a "La Terra", l’òrgan de premsa del sindicat rabassaire, amb el pseudònim de "Salvi Colomer". El juny de 1948 és un dels vuit signataris d’un manifest publicat a "Lluita", òrgan del PSUC, que serà l’origen de l’escissió de la Unió de Rabassaires a França entre el sector més proper a ERC i la facció més propera als comunistes, que encapçalava Evarist Massip. Ramon Mas serà vicepresident d’aquesta darrera.

El 1948 guanya el Premi Maspons i Camarasa als Jocs Florals celebrats a París amb el treball "A l’antiga capital vallesana", dedicat a Sant Cugat.

També va destacar com a estudiós del tema rabassaire. El 1959 guanyaria el Premi Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a París, amb un treball sobre el problema de la rabassa morta. El 1967, dins de la col·lecció d’Aportació Catalana, va publicar el llibre "La pagesia catalana i els seus problemes" i el 1970 guanyaria el Premi Festa de Maig de les Lletres Catalanes, atorgat per l’editorial Nova Terra, amb la seva obra "Camins pagesos de Catalunya", que seria publicada el 1972. Als anys trenta ja havia escrit alguna obra teatral, amb el tema del conflicte rabassaire com a rerefons, com "Sense ànima", publicada com fulletó dins de L’Avenir.

Va tornar a Sant Cugat el 1969, després de passar un temps a Andalusia, on va treballar com a tècnic agrícola. Durant la transició participaria en la fundació de la Unió de Pagesos el 1976 i escriuria diferents articles de temes agraris i cooperativistes al diari "Avui".

Ramon Mas va morir a Sant Cugat l’estiu de 1995.

JPEG - 631.9 kB
Ramon Mas

Bibliografia

Obres de Ramon Mas

- La pagesia catalana i els seus problemes. Barcelona: Aportació Catalana, 1967. 56 p.

- Camins pagesos de Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1972. 195 p.

Sobre Ramon Mas

- Borao, Eugenio. "Fa cinquanta anys de va acabar la guerra civil a Sant Cugat (I)". Viure a Sant Cugat. Núm 9 (abril 1989). p. 35-39.

- Isasa, Carme; Mascarell, Ferran. "Conversa amb Ramon Mas". L’Avenç. Núm 10 (novembre 1978). p. 12-16

- Saladrigas, Robert. "Ramon Mas i el problema rabassaire reactualitzat". Tele-Estel, 22 de maig de 1970. p. 38

- Vidal, J. "La pagesia catalana". Horitzons, 14 (1968), p. 55-58.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Site powered by SPIP
Template GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License