José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juliol de 2017


Presència militar a Pins del Vallès

El camp d’instrucció de Can Mora i altres casernes

per  José Fernando Mota Muñoz


4.1. El Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya

4.2.L’Escola de Comissaris de Guerra de Pins del Vallès

4.3. Altres instal·lacions militars

4.1. El Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya [1]

El 17 de març de 1937 el consolat britànic es queixava a Josep Tarradellas de que "ayer ciertos individuos se personaron en el chalet de San Cugat del New Barcelona Golf Club y manifestaron que es la intención de las autoridades utilizar el campo de golf para el entrenamiento militar, destinando el chalet para el uso de oficiales en calidad de cuartel" i reclama "tome las medidas necesarias para que no se proceda con el plan arriba indicado, port tanto que el terreno a que se refiere pertenece a una compañía británica" [2]

Efectivament autoritats militars i membres del Comitè Pro Exèrcit Popular Regular, que s’havia constituït el 3 de març sota la presidència de Lluís Companys per totes les organitzacions antifeixistes -excepte el POUM i la FAI- per promocionar la instrucció premilitar, van procedir a ocupar les instal·lacions de golf i la seu de Can Mora per instal·lar un camp d’instrucció militar. Davant dels fets consumats diferents consolats, com l’estadounidenc, el francès o el cubà, demanen que almenys es deixessin lliures sis forats fora del camp d’instrucció, i així a "los miembros del Golf les proporcionará terreno suficiente para continuar su recreo y ejercicio preferido (...) y al mismo tiempo permitirá a los empleados del club continuar prestando sus servicios y ganarse la vida" [3]. Com reconeixien a les cartes, els mateixos diplomàtics són practicants d’aquest esport. També els treballadors del golf demanen el mateix.

Les protestes no van reeixir. El dia 21 de març de 1937, s’inaugurava oficialment el Primer Camp d’Instrucció Premilitar de Catalunya. Per aquesta ocasió va venir a Sant Cugat el president Lluís Companys, que junt amb Domingo Ascaso, Joan Comorera, Amadeu Aragay, Enric Pérez Farràs i l’alcalde Magí Bartralot va presidir la tribuna d’inauguració. "Després dels parlaments dels delegats del Comitè Pro-Exèrcit Popular i de l’alcalde de Pins del Vallès, el conseller de Proveïments adreçà la paraula a la multitud exaltant la necessitat de constituir un exèrcit fort i ben organitzat (...) seguidament, en mig dels aplaudiments dels reunits, parlà el President de Catalunya: Ciutadans: Es una doble satisfacció per mi que aquest primer camp d’instrucció de l’Exèrcit Popular Regular s’inauguri a la població de Pins del Vallès, dins del districte de Sabadell, on, com recordava dies passats, vaig iniciar sota el guiatge de Francesc Layret, les meves agitades lluites polítiques", després passà a recordar l’objectiu de la nova ordenació militar "disciplina a l’avantguarda, comandament únic, mètodes de guerra, disciplina i ordre a la rereguarda" per formar a les lleves acabades de cridar del 1932 al 1936 [4]. L’acte va acabar amb una desfilada de tropes davant del president i un àpat de Companys al poble convidat per Magí Bartralot. A aquesta inauguració també va assistir molt públic de Barcelona arribat en trens especials. A la tarda els actes van continuar amb un festival esportiu militar a Montjuïc.

Existeix un petit documental sobre aquest dia:

Al campament, en línia amb la política de militarització que defensava la Generalitat i el PSUC, estava previst que "se alistaran 2.000 jóvenes de 18, 19 y 20 años, para recibir, en plena vida de campamento, durante un mes la instrucción militar" [5]. La majoria d’inscripcions en els primers temps del camp provenien de l’entorn del PSUC. En el moment de la inauguració, segons la premsa, ja s’havien allistat a Barcelona un miler de joves provinents de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), més altres de sindicats afins als comunistes com els 350 del CADCI o els 125 de la Federació Obrera de Sindicats de la Industria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG), a més d’altres de fora de la ciutat comtal.

El primer cap militar del camp va ser el comandant Domingo Robledo Daguerre [6]. El cap de batalló, encarregat de la instrucció, era el comandant Julio Martínez. Com a responsable de serveis figurava el capità Cipriano Pérez i com a comissari de guerra Velasco, substituït més endavant per José Piñero. La comissària auxiliar del cap militar era la tinent Fanny Schoonheyt, una periodista holandesa que havia esdevingut militant del PSUC [7]. El primer comissari polític del camp és Hilari Arlandis, destacat dirigent del PSUC. Arlandis passarà més endavant, com veurem, a ser el director de l’Escola de Comissaris. Es tractava d’oficials sortits de l’Escola Popular de Guerra o oficials de complement no mobilitzats.

JPEG - 451.6 kB
Primers voluntaris. Foto: Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El mes d’abril el campament és destinació de visites. El Comitè Pro Exèrcit Popular i les autoritats militars es mostren orgullosos de la feina feta i volen mostrar-la. Així passen per les instal·lacions l’exconseller i dirigent comunista Rafael Vidiella, que presència unes maniobres organitzades per les joventuts de diferents partits antifeixistes [8], la delegació del Comitè Mundial d’Amics de la URSS, militars de l’Estat Major, el conseller de defensa i també intel·lectuals. El 28 d’abril visitava el camp el novel·lista nord-americà John Dos Passos. Segons explicava La publicitat "es va mostrar entusiasmat d’aquesta institució i quan hom li ensenyà que la Ilibreria del campament te també una obra seva demanà el llibre per escriure una dedicatòria eloqüent sobre l’alt esperit combatiu de la nostra heroica joventut catalana" [9].

Just un mes després de la inauguració del camp era llicenciada la primera promoció. El dia 21 d’abril, els alumnes són pujats en un tren especial cap a Barcelona. A la plaça de Catalunya es disposen en formació militar i baixen per Fontanella, Via Durruti i Jaume I. Són molt aplaudits pel públic que els veu passar. Sobre les sis de la tarda "a la mateixa hora en que es trobaven reunits al Palau de la Generalitat, el President i el Conseller de Defensa Isgleas, amb representants del Comitè Pro Exèrcit Popular Regular feren la seva aparició a la Plaça de la República (...) amb fusells d’ensenyança i la bandera de l’Exèrcit, en nom de més de mil, a fer, com a primera reserva de l’Exèrcit, solemne promesa de fidelitat i obediència al Règim i a les Autoritats de Catalunya" [10]. Les autoritats surten al balcó del Palau. Els alumnes s’agrupen en nou rengles. Sonen himnes. Un oficial instructor de l’Escola de Guerra pren promesa als components de la primera promoció del Primer Camp d’Instrucció premilitar de Pins del Vallès de fidelitat a la causa antifeixista. Els hi pregunta:

Prometeu lluitar fins a la mort pel triomf de la causa antifeixista?

Prometeu actuar disciplinadament, obeint les ordres del Govern de la Generalitat de Catalunya?

Prometeu, com a forces de reserva, ajudar a l’Espanya republicana antifeixista, per tal d’alliberar-la de la dominació rebel i estrangera i ajudar-la eficaçment per al restabliment del Govern legítim en totes les terres d’Espanya?

Prometeu romandre en els llocs de treball, a la rereguarda i en els del front, sempre que sigui necessari, disposats a seguir amb energia i disciplina les ordres del Govern de la Generalitat i del nostre president Luis Companys, símbol de la llibertat, de la revolució i de la nostra pàtria?

Cada pregunta fou contestada amb un sí ferm, decidit i unànime dels alumnes, als que segueix el cant de «Els segadors». Companys expressà el seu entusiasme per aquest acte i llançà uns visques a la llibertat i la República i un mori el feixisme. Així finalitzà l’acte. Els alumnes van retornar en formació fins a l’estació recorrent diferents carrers. [11].

PNG - 548.8 kB
Desfilada de la primera promoció del camp de Pins del Vallès a la plaça de la República, 21 d’abril de 1937

A finals de la mateixa setmana el campament de Pins del Vallès rep una nova promoció de voluntaris per formar-se militarment.

Amb motiu dels fets de maig el govern va mobilitzar als reclutes del campament. La nit del dia 5 els van cridar a formació i els van armar amb fusells i cartutxeres amb munició. Amb els primers van omplir tres camions que van sortir ràpidament cap a Sabadell per custodiar l’aeroport. La resta de reclutes mobilitzats van ser traslladats a l’estació de Sant Cugat i d’allà, en un tren especial, enviats a Barcelona. Arribats a plaça Catalunya van ser traslladats pels túnels del metro a l’Hotel Colón, ocupat des del començament de la guerra pel PSUC. Allà restaren tot el dia amb els fusells apuntant al carrer. No arribarien a disparar un tret. La nit següent, i seguint el mateix camí per on havien arribat, els van tornar al campament de Pins del Vallès [12].

El juny el Comitè de Control Obrer del Sant Cugat Golf Club, format per una desena de treballadors, es dirigia al Comitè Pro-Exèrcit Popular Regular per exposar la seva situació. Afirmen que no es van oposar a la confiscació del camp, ja que "todo buen patriota debe aportar su grano de arena en la lucha contra el fascismo" però exposen que "debido a dicha incautación se nos imposibilita todo medio de poder trabajar y ganar el sustento de nuestras familias, mucho más teniendo presente que la actual lucha proletaria es para beneficiar y no perjudicar al obrero" i demanen que "se busque la forma en que podamos resolver nuestra angustiosa situación" [13]. No sembla que la demanda tingués cap resposta.

El 14 de juliol de 1937 visita el Camp el tinent coronel Antonio Cordón, jefe de l’Estat Major del Ejército del Este. Es mostra satisfet amb l’organització del camp i anuncia que, imminentment, a més dels voluntaris rebran instrucció premilitar tots els joves cridats a files. Dirigint-se a les tropes els hi diu:

Vosotros sois valientes, puesto que habéis venido aquí voluntariamente para instruiros en las virtudes de un buen combatiente. Mañana será toda la juventud que os seguirá, porque vamos a decretar la obligación, para los jóvenes de 18 a 20 años, de educarse premilitarmente para formar las reservas de nuestro glorioso Ejército Popular Regular.

Antonio Cordón finalitza el seu discurs arengant-los: "Camaradas: aprended a marchar, a correr, a saltar; haceos ágiles y fuertes... Aprended a vencer, y la victoria será nuestra" [14].

Dies després de la visita de Cordón, el 25 de juliol, el camp rep a José Antonio Aguirre, president d’Euskadi, acompanyat de Manuel de Irujo, ministre de Justícia, i altres personalitats basques. És rebut pel tinent coronel Soriano, comissari general de camps d’instrucció. "El President Aguirre va revistar la Brigada Basca que s’educa al mateix Camp, dirigint-los una vibrant al·locució" [15]. El març havien arribat del front de Madrid al campament de Pins del Vallès prop d’un centenar de milicians bascos. Havien estat cridats pel govern basc, ara amb seu a Barcelona, per formar part de la 142 Brigada Mixta, coneguda com la Basco-Pirenaica [16]. Abans de la visita d’Aguirre, el 2 de maig, havia visitat el camp Luis Areitioaurtena, delegat d’Euskadi a Catalunya. Després dels discursos als milicians bascos s’havia organitzat al poble una exhibició de danses basques i s’havia disputat un partit de futbol, entre membres de les milícies basques i veïns de Pins del Vallès, en un festival en favor de la Creu Roja local i de Socors Roig Internacional amb la presència del delegat del Govern basc a Barcelona [17].

JPEG - 268.2 kB
Visita al campament de Luis Areitioaurtena, delegat d’Euskadi a Catalunya, 2 de maig de 1937

Així doncs, des de la inauguració del camp d’instrucció la presència de militars al poble va en augment. Desenes de milicians arriben al camp, entre ells brigadistes italians i alemanys. Els milicians causen alguns problemes d’ordre públic, normalment baralles als bars, i polítics, per la ingerència en la política local. Per exemple, el 4 d’abril, dia en que Socors Roig del POUM de Sant Cugat organitza una jornada en favor de les víctimes del feixisme amb postulacions pels carrers i mítings, milicians del camp realitzen maniobres "repartiendo propaganda anti-POUM y haciendo alarde de armas" [18]. Aquests enfrontaments són deguts a que, com hem vist, la majoria dels primers milicians del Camp són membres de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, rivals polítics del POUM, als que acusen de "trotskistes". El POUM denuncia aquestes provocacions davant del ple de l’Ajuntament i acusa al PSUC local d’estar implicat, acusació que el PSUC desmenteix. Finalment, el ple acorda per unanimitat enviar un escrit de protesta al campament, demanant que els seus milicians s’inhibeixin d’intervenir en la política local, que no passegin armats pel poble i que es comportin correctament als locals públics. A pesar d’això els xocs entre milicians del campament i joventuts del POUM de Sant Cugat es van reproduir, i fins i tot aquests darrers van incendiar una tenda del campament. L’agost un dels milicians del camp escrivia a El campamento, publicació del camp, "veo con dolor que una parte de la juventud avanzada de Pins del Vallès (…) continua empeñada en una inconsciente labor de descrédito y mofa hacia el glorioso Ejército popular y más aún contra este plantel de jóvenes de todas las tendencias políticas, cuya única aspiración es convertirse en aguerridos y conscientes soldados del futuro esplendoroso que nos aguarda" [19]. El setembre es van produir enfrontaments amb antics membres de la milícia de Sant Cugat, obligant a intervenir a la Conselleria d’Ordre Públic que hi envia homes a Sant Cugat per normalitzar la vida ciutadana. Les relacions entre municipi i campament tampoc eren bones. El director del campament va denunciar davant les autoritats militars de Catalunya a l’Ajuntament per no ajudar a apagar un foc proper al campament, quan sembla que havia estat l’Ajuntament el que havia donat l’alarma.

JPEG - 2.7 MB
Vista del campament

La presència del campament a Pins del Vallès també va atraure festivals i concentracions polítiques a la vila, normalment lligades a organitzacions comunistes. Per exemple, l’acte d’homenatge a la lleva de 1939 que les JSUC van organitzar el novembre, amb activitats esportives i míting a la Unió, o l’apadrinament d’una secció dels Carrabiners que fa al setembre de 1938 la Secció Femenina del Sindicat del Metall de la UGT, amb danses basques i tómbola.

L’agost el Ministerio de Defensa Nacional, com havia anunciat Antonio Cordón en la seva visita de juliol, fa obligatòria l’educació militar a tota Espanya. El 7 de setembre una circular del Ministerio concreta la nova organització de l’educació militar obligatòria. Es crearà un Comité Central de Educación Militar, del que depenen els comitès provincials que s’han de crear. En el cas de Catalunya es crea un Comitè Regional, que assumeix les facultats que tenia el Comitè Pro Exèrcit Popular Regular en instrucció militar. Paradoxalment el Comitè Pro Exèrcit Popular Regular aconsegueix un dels seus objectius quan va ser constituït, fer obligatòria d’educació premilitar, però a la vegada suposa la seva desaparició com ens autònom depenent de la Generalitat. Ara el nou Comitè d’Educació Militar de Catalunya, constituït formalment el 9 d’octubre de 1937, tindrà dependència també del Ministerio de Defensa [20]. El decret era un pas més en la unificació de l’exèrcit i la seva militarització.

A finals d’octubre de 1937, del dia 21 al 31, coincidint amb la reorganització general de l a instrucció militar que donava més importància a la formació física dels reclutes, s’organitza al campament de Pins del Vallès el primer curset de monitors i auxiliars d’educació física d’instrucció premilitar. Participen 130 joves que responen a la crida feta pel Departament d’Educació Física del Comitè d’Educació Militar de Catalunya. La convocatòria estava adreçada a esportistes de les lleves ja cridades i als que els volguessin sumar de les lleves encara per cridar. En la seva difusió va participar el Comitè Català Pro Esport Popular.

A l’entrada del campament als futurs monitors esportius els rep una pancarta: "Joventut forta, sana, atlètica, ferma, presta al treball i capacitada per la defensa". L’objectiu del curset intensiu és capacitar als joves per les marxes, per al fàcil maneig del fusell, per al llançament de les bombes, per als moviments ràpids i violents, per la vida de campanya, per suportar, durant dies indefinits, la pluja a l’esquena i el fred [21]. Acabat el curset els assistents van ser distribuïts per 70 centres de tot Catalunya com a monitors d’educació física d’instrucció premilitar [22]. Pocs dies després, el 15 de novembre, començava el segon curset de monitors [23].

Entrada
Però malgrat els pronunciaments positius de les visites i els homenatges, la situació del camp a sis mesos de la inauguració, era bastant precària. El 8 de novembre de 1937 l’alferes de complement Agustí Bessa Elías, jefe militar del camp des de feia unes setmanes, eleva un "informe resumido sobre la actual situación del Campamento de Instrucción de Pins del Vallès" al Comité Regional d’Educació Militar de Barcelona, depenent del Comitè d’Educació Militar de Catalunya.

L’escrit enviat per Agustí Bessa deixa en evidència la penosa situació que vivia el camp. Comença queixant-se del vestuari, ja que "los reclutas se encuentran materialmente desnudos". No se’ls dóna ni calçat, ni roba d’abric. Segueix amb la higiene i la sanitat, denunciant les plagues de puces, polls i altres paràsits que pateixen els reclutes per la falta de sabor i desinfectants. A més, explica que al camp no hi ha metge i l’atenció sanitària la fan dos practicants "que serán, no se duda, competentes, pero a todas luces insuficientes para una buena marcha sanitaria". Després l’informe comenta les instal·lacions. Les tendes de campanya, on dormen els reclutes, es foraden pel pes perquè no tenen els travessers necessaris per sostenir-se, ni vents suficients per tensar-les bé. També falta enllumenat. Pel què fa a la instrucció Bessa explica que des de setembre no hi ha instructors. El personal es limita al sergent Estanislau Claramunt, que vigila "que los servicios se presten debidamente", el tinent de milícies José Navales Fuentes, que s’ocupa de la instrucció militar i el propi Bessa, al front de les classes teòriques i les dirigides a caporals i sergents. Falten, doncs, instructors, armament amb que fer les pràctiques i material didàctic per les classes teòriques. Bessa també veu necessari cercar el campament amb filat, per evitar intromissions, i construir trinxeres com a defensa antiaèria. Concloïa l’informe: "Resumiendo, que hoy contamos solo, con una buena voluntad, una disciplina, y un espíritu de sacrificio que los comisarios nos han sabido inyectar." [24].

Segurament aquest informe suposarà la destitució d’Agustí Bessa. L’últim acte en què participa com a cap militar és la inauguració de l’exposició d’homenatge a la URSS que es fa al campament en un acte presidit per Hilari Arlandis, de l’Escola de Comissaris, el propi Bessa, Eugeni Ordeig Estasen, comissari delegat de guerra del Campament, Fanny Schoonheyt, comissària adjunta, i José Navales, ara comandant del Batalló [25].

El 19 de novembre de 1937 el Comitè d’Educació Militar de Catalunya nomena un nou cap militar del campament el capità Eladio Martín Montagut [26], continuant de comissari del camp Juan Ruiz. Seran els encarregats de rebre els reclutes de la quinta del 1939, arribats al camp el 22 de novembre. Ara el camp deixa de ser premilitar per convertir-se en campament d’instrucció militar. Per reforçar la direcció, els primers dies de desembre arriba al camp el capità Francisco Martínez, que es fa càrrec de la capitania auxiliar de la Jefatura del Campo [27]. A finals de l’any 1937 al campament conviuen ja 1.500 militars, entre soldats -allotjats a tendes de campanya- i oficials, professors i monitors, que han ocupat diverses torres al voltant del camp [28]

La tardor de 1937 el campament quedarà adscrit al Centro de Reclutamiento, Instrucción y Movilización (CRIM) número 16, amb seu a Barcelona. Serà un dels 9 campaments que gestiona aquest CRIM. Els CRIM, en la nova organització militar impulsada per Indalecio Prieto, "tenien assignada la missió de capacitar al reemplaçament en la instrucció elemental abans d’incorporar-se al Cos d’Exèrcit, així tots els homes que rebien l’orde de reclutament (...), havien de presentar-se al CRIM assignat provistos de motxilla, manta, plat, cullera i cantimplora". Una vegada allistat, "en els CRIM es rebia formació física, amb la realització de nombrosos esports, educació de caire moral i sobretot instrucció militar centrada en el coneixement de l’armament, l’ordre tancat de pelotó, secció i companyia amarat tot temps amb foc real" [29].

El gener de 1938 s’inaugura l’Escola Tècnic-Militar i Ideològica, encarregada de capacitar als reclutes més destacats per càrrecs de responsabilitat dins l’Exèrcit Popular. Formava soldats per arribar a caporals i sergents. El seu responsable era el tinent Leiva [30]. També es posarà en marxa una Llar del Soldat, on membres de les Milícies de la Cultura ensenyen als reclutes que no saben a llegir i escriure, organitzen xerrades i una biblioteca. L’objectiu era alfabetitzar a la tropa, assumint així també una funció educadora. Per mostrar els progressos fets, en aquest mateix mes de gener el campament havia rebut la visita d’una delegació de periodistes madrilenys. També passa pel camp Crescenciano Bilbao, comissari general de Guerra. Finalment el dia 25 i 26 de gener es roda al campament un documental de propaganda [31].

El 6 de febrer de 1938 es fa l’acte de comiat dels reclutes de la lleva de 1939. En el local de la Unió s’organitza un festival amb parlaments, concert, teatre, recital i ball, organitzat per Socors Roig Internacional de Catalunya amb el suport del comitè local [32]. El mateix mes el campament rep la quinta de 1940. L’abril seria el torn de la lleva de 1941, la coneguda com a "lleva del biberó". Encara al gener de 1939 serien cridats els del primer trimestre de la quinta de 1942.

Tenim alguns testimonis de milicians de com era la instrucció:

Como se aceptaban a todos los que quisieran ir, un grupo de las juventudes socialistas nos apuntamos y allí nos enseñaron tácticas de guerrilla, el manejo de diferentes armas y a disparar con ellas, estas armas eran de madera, pero en las practicas se usaban unas de verdad, porque sólo había 8 o 10 para toda la compañía. [33]

En el mes de diciembre del año 1937 nos llevaron al campamento premilitar de Pins del Vallés. En este lugar fue cuando, por primera vez, me dieron una buena instrucción militar. En el campamento había una gran actividad desde la mañana a la noche y, cuando tocaban diana, lo hacían de una forma muy distinta, porque el comandante del campamento, por los altavoces, decía: “Ya han estado bastante tiempo en posición horizontal, así que a hacer ejercicios para fortalecer el cuerpo”.
Empezábamos el día con una marcha de unos tres kilómetros y varios ejercicios militares hasta la hora del almuerzo; por la tarde, teórica, y una vez por semana una gran marcha.
 [34]

Normalment el temps de preparació no arribava als dos mesos. En sis o set setmanes els reclutes eren enviats al front.

Però malgrat els canvis i les afirmacions d’Antonio Cordón, cap de l’Estat Major, que deia que els de Pins del Vallès era "uno de los mejores entre los que tenían los Centros de Reclutamiento, Instrucción y Movilización" [35], les condicions al camp continuaven sent dures per als soldats, especialment durant l’hivern. Mentre els oficials s’estaven a cases i masies dels voltants, els milicians mobilitzats ocupaven tendes de campanya als terrenys de l’antic camp golf. Tenim el testimoni d’un dels últims soldats que va passar pel camp d’instrucció, que escriu al seu germà:

"Aquí em tens fent una vida de campanya, però d’allò que se’n diu de campanya, sense ets, ni uts. El dia el passem regular, però la nit és crua. Estem repartits de deu en deu per cada xabola a sota dels pins, quines mideixen [sic] uns 2 metres d’amplada per 4 de llargada, i apanya’t com vulguis que així t’ho manen i muts a la gàbia" [36].

Pitjor devia ser la situació dels desertors i emboscats que la Policia conduïa forçats al camp.

JPEG - 1.1 MB

Gràcies al testimoni d’un altre soldat que va passar pel camp, Antonio Vitoria Loreto, coneixem l’himne del camp d’instrucció, que amb la música de l’himne de l’exèrcit popular català, deia:

Pins del Vallès s’arbora amb la glòria
de vostra ofrena, símbol generós,
fita sublim dels camins de la història,
que ens portarà la llum d’un aura victoriós.

Bandera encimbellada, flama viva,
enlaira els teus colors allà al cel,
perquè en tons plecs de gràcia femenina,
canta la fi de l’enemic cruel.

Tots tornareu pel camí de la victòria.
Soldat de la pàtria és aquest clam, justícia i pau,
esdevindrà en victòria.
Soldats de la República
Endavant!
.

4.2. L’Escola de Comissaris de Guerra de Pins del Vallès

El juliol de 1937 es trasllada a Pins del Vallès l’Escola de Comissaris de Guerra.
Des de començaments de la guerra les diferents columnes milicianes s’havien dotat de comissaris polítics per reforçar la moral i disciplina dels milicians i vigilar de prop als oficials professionals. L’octubre de 1936 es va regularitzar aquesta figura. Un decret creava els "delegados políticos" a les diferents unitats militars. Les seves funcions eren millorar la compenetració entre tropa i comandament, mantenir la disciplina, cimentar la unitat antifeixista, educar políticament i atendre les necessitats materials i morals dels soldats. Havien d’exercir una influencia moral decisiva, que ha de tener sus fundamentos en la conducta político-sindical y hasta en la privada. La seva consigna era "el primer en avançar, l’últim en retrocedir".

Per formar-los políticament i militarment el Comisariado General de Guerra va crear les escoles de comissaris. A Barcelona existia l’Escola de Comissaris Polítics de Guerra, dins de la Caserna Carles Marx i impulsada pel PSUC. El març de 1937, coincidint amb la inauguració del campament d’instrucció premilitar, es va traslladar a Pins del Vallès, però sembla que va ser per poc temps perquè aviat s’instal·larà a Sarrià, dins l’Escola Popular de Guerra, que ocupava l’antiga escola dels jesuïtes. Amb la militarització definitiva de l’Exèrcit Popular i la creació del Exèrcit de l’Est es van reorganitzar les escoles de comissaris. Es va aprofitar per buscar un indret més tranquil, allunyat del bullici de Barcelona, però ben connectat. El Campament Militar situat a l’antic golf de Sant Cugat semblava un bon lloc. Així que la masia de Can Mora es va convertir en seu de la delegació de Barcelona de l’Escuela de Comisarios Delegados de Guerra del Ejército del Este, que era el seu nom oficial. Era la filial barcelonina de l’Escola Central de Comissaris instal·lada a València.
El director de l’escola de Pins del Vallès era el veterà comunista Hilari Arlandis, dirigent del PSUC, antic comissari polític del Campament de Pins del Vallès i cap de l’Escola des del seu naixement. Estava acompanyat de dos professors, el comandant portuguès Julio César Almeida -fugit del seu país després d’haver estat detingut el 1928 per la seva participació en un complot contra la dictadura lusa-, que era l’encarregat de la preparació militar, i el comissari Pablo Maria Yusti González, de 44 anys, provinent de la CNT, francmaçó, antic redactor de La tierra i extreballador Telefónica, encarregat, junt amb Arlandis, de la part política del curset. Com a secretària d’Arlandis figurava Nuri Munt Tomàs, una jove militant de les JSUC.

Els primers cridats a passar per l’escola van ser els que ja feien de comissaris a les milícies abans de la militarització. Després els seguirien soldats escollits pels seus comandaments per haver destacat a les seves unitats per la seva maduresa, per la seva facilitat per guanyar-se la confiança dels companys i els seus coneixements polítics.

A Can Mora es va instal·lar els despatxos i les aules. També un dormitori pels alumnes, encara que altres tenien que dormir a les tendes del campament. A més, l’Escola va confiscar alguna torre més del voltant, el que va provocar les queixes de l’Ajuntament. Per exemple, el comandant Almeida vivia amb la seva dona al carrer Villà 59 [37].

A l’Escola es feien cursets, que duraven deu o dotze dies, per tandes de 70 a 120 alumnes. Eren una formació intensiva, en horaris de 8 del matí a 7 de la la tarda, i en regim d’internat per evitar les distraccions de la gran ciutat [38]

JPEG - 751.3 kB
Grup de participants a curset de l’Escola de Comissaris de Guerra. Arxiu Municipal de Sant Cugat, Fons Cabanas, [1938]

En la part política es tractava -en paraules d’Arlandis- d’inculcar disciplina estricta, prescindint de les diferències de matisos sindicals o polítics, i constituint a les trinxeres, un autentic Front Popular, que només havia de pensar en una sola cosa: en abatre el feixisme i consolidar, de passada, les nostres llibertats [39]. A més, s’explicava metodologia de l’organització del treball, educació, higiene i temes d’intendència i sanitat.

La capacitació militar, segons explicava Almeida, consistia en nocions de topografia, tàctica defensiva i ofensiva, fortificacions, maneig d’armes automàtiques, coneixements de la lluita contra els tancs i rudiments d’estratègia i balística. L’objectiu era permetre, si fos necessari, substituir al caps i oficials [40].

El gener de 1938 ja havien passat per l’Escola 827 comissaris que sortien capacitats per desenvolupar tasques de comissaris delegats de companyia, equiparats militarment al grau de capità. Els primers de cada promoció se’ls destacava com a comissaris delegats de batalló, amb graduació de comandant.

El juliol de 1938 el Ministerio de Defensa Nacional es va dirigir a l’ajuntament de Pins del Vallès demanant que se’ls cedís la Torre Rocamora, on estava instal·lada la Colònia Nestlé que acollia nens refugiats. Argumentava que l’Escola de Comissaris necessitava més espai i que la colònia podia ser fàcilment traslladada a una altra torre. L’Ajuntament es va negar [41].

4.3. Altres instal·lacions militars

A més d’aquest campament militar, a Sant Cugat durant la guerra hi haurà diferents instal·lacions militars i casernes:

- Una secció del 39 Batalló del Cos de Carrabiners. Una trentena de soldats que primer van ocupar el claustre del Monestir i l’antic Casino de l’Arrabassada, i que el setembre de 1938 es traslladarien a la parròquia de Valldoreix i dos cases del poble. En aquest batalló trobarem destinats bastants santcugatencs.

- El 8º Batallón de Transporte Automóvil de la 6ª Compañía del Servicio de Tren del Ejército, instal·lats a prop de l’estació, a la Torre Maristany.

- Un departament de l’Escola de Transmissions de l’Exèrcit.

- L’escola del XIV Cos d’Exèrcit Guerriller o Escuela Militar de Especialidades, que ocupava el Casino de Valldoreix. On es formaven guerrillers per actuar a l’altre banda de les línies enemigues [42]

- Oficines de la Subsecretaria d’Aviació, que ocupaven la Torre de l’Alemany i Casa Bertrand.

A més el novembre de 1938, a l’edifici conegut com la Casa Generalife, es van aquarterar membres de les Brigades Internacionals, retirats del front en compliment dels acords d’octubre. Aquests aquarteraments estaven sota control de la Societat de Nacions.

Molts dels oficials d’aquestes companyies residien en cases particulars del poble, on eren ben acollits, ja que aportaven menjar. També molts mossos santcugatencs van demanar l’ingrés a aquests cossos com a voluntaris poc abans de que fos cridada la seva quinta per no allunyar-se de casa.

<—Capítol anterior: La milícia local i la repressió a la rereguarda ---- Capítol següent: Canvis en l’educació—>

Notes

[1TV Sant Cugat ha produït el documental "Camp de golf, temps de fusells" basat en aquest article. El podeu veure a: https://historiasantcugat.wordpress.com/2017/06/17/camp-de-golf-temps-de-fusells/

[2ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Secretaria de Relacions Exteriors. Expediente de correspondència amb del consolat d’Anglaterra i altres relativa a la petició amb referència al camp de golf de Pins del Vallès. Carta del cònsol britànic a Josep Tarradellas, Barcelona, 17.03.1937.

[3ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Secretaria de Relacions Exteriors. Expediente de correspondència amb del consolat d’Anglaterra i altres relativa a la petició amb referència al camp de golf de Pins del Vallès. Carta del cònsol dels Estats Units a Josep Tarradellas, Barcelona, 17.03.1937.

[4ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Crònica diària de les activitats del president Companys: 21 de març de 1937.

[5La Vanguardia, 20-3-1937.

[6Domingo Robledo Daguerre havia nascut a Valladolid el 1906. De jove s’havia traslladat a Madrid. A principis dels anys vint s’havia allistat a la Legió Espanyola amb el nom de Julián Mingo Berrocal, desertant temps després. El 1929 va ser processat per robatori a Barcelona i reclamat per furt i deserció a Ceuta. El març de 1938 li seria reconegut el grau de capità amb antiguitat des de maig de 1937.

[7Part de la informació estreta del reportatge deMi revista, 15 abril 1937

[8La Vanguardia, 6-4-1937

[9La publicitat, 29-04-1937

[10Mundo deportivo, 23-4-1937

[11La Vanguardia, 22-4-1937

[12Testimoni de Serafín Garrigós Satoca a: <http://www.memoria-antifranquista.c...>

[13CDMH, PS Barcelona, C820, Exp. 31

[14La Vanguardia, 15 juliol 1937

[15ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Crònica diària de les activitats del president Companys: 25 de juliol de 1937 i Hoja Oficial del Lunes de Barcelona, 26-7-1937

[16Gascón Ricao, Antonio. Unidades vasco catalanas en la guerra civil española [en línia]. Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores, 2012. <http://www.sbhac.net/Republica/Fuer...> . (consulta: 6 juny 2012)

[17La Vanguardia, 4-5-1937

[18La Batalla, 6-4-1937.

[19Barbero Baños, J. "¿Revolucionarios?", El campamento, núm. 1 (21.08.1937) acabava l’article fent una crida: "a toda la juventud de Pins retándola para que demuestre su valentía en el frente y su conciencia revolucionaria acatando sin discusión las leyes del Gobierno legítimo de España y Cataluña"

[20Exèrcit del poble, núm. 8 (3-9-37) i núm. 9 (17-9-37)

[21Tomàs, Epimac. "L’exèrcit de la victòria". Front, 1-11-1937

[22Full oficial del dilluns, 1-11-1937

[23Solidaridad Obrera, 11-11-1937 i 1-12-1937

[24ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Departament de Defensa. Informe resumido sobre la actual situación del Campamento de Instrucción de Pins del Vallès, 08.11.1937

[25El campamento, núm. 10 (14-11-37)

[26El campamento, núm. 17 (01.01.1938)

[27El campamento, núm. 13 (05.12.1937)

[28El campamento, núm. 14 (12.12.1937).

[29Closa i Salinas, Francesc. "La instrucció militar republicana durant la Guerra Civil espanyola (1937-1939): el cas català". Ebre 38, núm. 3 (febrer de 2008), p. 121 i 124.

[30El campamento, núm. 18 (8.01.1938)

[31Per filmar el documental es desplacen a Pins del Vallès dos cameramans,el cap de producció d’“Espanya al dia” i dos fotògrafs del Comissariat de Propaganda. Es va simular un desplegament davant l’atac de l’aviació, l’assalt a un cim i moviment de guerrilles. També visiten les classes de la Escuela Técnico-Militar i el Hogar del Soldado. En l’acte participen, a més de membres del campament, estudiants de l’Escola de Comissaris i membres de l’Escola de Guerrillers instal·lada a Valldoreix, El campamento, núm. 21 (29-1-38)

[32El campamento, núm. 23 (12.02.1938)

[33Testimoni de Serafín Garrigós Satoca a: <http://www.memoria-antifranquista.c...>

[34Torres Morales, Antonio. Recuerdos de guerra y represión de un miliciano malagueño. [Málaga]: Federación Local de Sindicatos de la CGT de Málaga, 2009, p. 54

[35Cordón, Antonio. Trayectoria, Paris: Globe, 1971, p. 405

[36ANC. Fons Josep M. Riera i Milà. Correspondència. Carta de Miquel Riera i Milà al seu germà, Pins del Vallès, 11.01.1939. En el sobre, fent referència al nom del camp, diu: I un bon C.R.I.M. que és !!!

[37Aquesta confiscació va generar problemes a l’ajuntament perquè la torre era propietat d’un anglès, AMSC, Correspondència, Carta 17-9-1937

[38Un testimoni dels pas per l’Escola: Sans Sicart, Joan. Comissari de xoc : crònica íntima d’una guerra que mai no em vaig imagina. Lleida : Pagès, 2001, p. 25-40.

[39La Publicitat, 16-1-1938

[40La Vanguardia, 16-1-1938

[41AMSC, Correspondència, Carta del Ministerio de Defensa Nacional, 12-7-1938 i resposta de l’Ajuntament 18-7-1938

[42Un testimoni a: Pi i Cabanes, Pere. Vivències d’un guerriller, voluntari a la Guerra Civil, del 1936 al 1939. [en línia].[La Roca: s.n., 2002].<http://www.laroca.cat/arxiumemoria/...> . [Consulta: 8 juny 2012].


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License