José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juny de 2017


Població

per  José Fernando Mota Muñoz


La primera meitat del segle XIX Sant Cugat del Vallès és una vila en creixement demogràfic, amb una creixent arribada d’immigrants atrets per l’expansió de la vinya. Així, la població creix un 137% entre 1787 i 1857. Aquest increment poblacional es veurà frenat per la crisi industrial de mitjans del XIX, però sobretot per l’epidèmia de còlera -que el 1854 se’n porta uns vuitanta santcugatencs- i per la pèrdua de 37 veïns, i l’única fàbrica important del municipi, per l’agregació d’un tros del terme de Sant Cugat a Rubí el 1856 [1]. El cens de 1857 només recull una població de 2.483 habitants, vuitanta-vuit veïns menys que el 1842.

La població restarà estancada fins al 1887, any en què arriba la fil·loxera al Vallès provocant la ruïna de molts camperols i una pèrdua important d’habitants del poble. De 1887 a 1900 seran 400 els habitants que abandonin Sant Cugat.

No serà fins a l’arribada del tren el 1917 que la població santcugatenca comenci a créixer de nou. A partir dels anys vint l’increment serà espectacular, ja que són uns anys de bonança econòmica i de grans obres públiques. A Sant Cugat arriben molts emigrants, en la seva majoria murcians, però també alacantins, aragonesos i almeriencs, que havien vingut a treballar a la construcció del ferrocarril i a l’Exposició Internacional de 1929 i que es queden a viure al poble. A més molts barcelonins trien Sant Cugat com a nova residència. Així en la dècada dels vint la població creix un 80%, passant de 2.874 habitants el 1920 a 5.190 el 1930. El mateix passa a altres pobles de la comarca, per exemple Cerdanyola triplica la població en aquesta dècada.

El Sant Cugat republicà, malgrat la crisi econòmica, segueix creixent demogràficament. El 1934 té ja 5.500 habitants i arribarà als 6.083 el 1936. Aquest augment de població és fruit de l’arribada de nous fluixos migratoris i del creixement de les barriades de Valldoreix i La Floresta, que en conjunt tenen uns cinc-cents veïns amb residència fixa [2]. Durant l’estiu la població de la vila augmentava en ser Sant Cugat zona de vacances de la burgesia barcelonina.

La Generalitat, segons càlculs fets el 1937, xifra el creixement de Sant Cugat de 1923 a 1936 en 2.476 habitants, dels quals 462 per augment vegetatiu i 2.014 per immigració, quan Rubí en el mateix període només té 754 per aquest darrer concepte i Cerdanyola 985 [3].

Capítol següent: Estructura econòmica—>

Notes

[1Tomàs, E. La població de Sant Cugat del Vallès, 1700-1850. [s.d.] Sobre la segregació vegeu: Ayala, Ferran. ’La segregació d’un sector del terme de Sant Cugat del Vallès l’any 1856’. Gausac, núm. 2 (1993), p. 21-32.

[2Censos i padrons de 1920, 1934 i 1936 (AMSC). En realitat la població dels barris era major, però molts dels seus veïns no estaven censats a Sant Cugat. Així, segons l’Ajuntament, el 1933 hi havia la següent població als barris: La Floresta 628, Valldoreix 517, l’Arrabassada 85, Sant Domènec 54, Can Trabal, 34, Les Planes 33, Mas Fuster 30, Can Gatxet 24, El Colomer 20 i Colònia Montserrat 15, vegeu Llibre de registre de sortida de documents, 576, 20-12-1933 (AMSC).

[3Moviments demogràfic i de població de Catalunya. Barcelona: Generalitat, 1937, fasc. 1, p. 28-30. Sembla que les xifres són calculades prenent com a base una població a Sant Cugat el 1923 de 3.569 h. Aquesta dada és errònia, ja que aquell any Sant Cugat tenia només 2.867 habitants. A més Sant Cugat té un creixement vegetatiu superior a la mitja catalana. De 1923 a 1936 hi ha un creixement vegetatiu del 6.9%, quan la mitja catalana és de 5.3%.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License