Personal polític dels ajuntaments santcugatencs, 1931-1941

[Actualitzat: 3/4/2024]

Sumari

1. Regidors de l’Ajuntament revolucionari i dels dos escollits en les eleccions municipals de 1931 i 1934

2. Regidors gestors 1934-1936

3. Consellers de l’Ajuntament des del 14 d’octubre de 1936 fins a la fi de la Guerra Civil

4. Regidors de la primera Junta Gestora franquista

5. Regidors de la segona Junta Gestora franquista

---

1. Regidors de l’Ajuntament revolucionari i dels dos escollits en les eleccions municipals de 1931 i 1934

- Josep Aguilar Serra (Sant Cugat 1894- ?)
Regidor pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936. Rabassaire. El 1931 era vicepresident del Sindicat Agrícola de Sant Pere, de març de 1933 a gener de 1936 va ser president del Sindicat Agrícola Sant Medir, propietari del Celler Cooperatiu. Durant la guerra el 1938 seria president interí del Sindicat Agrícola unificat. El 1943, davant el desgavell al Celler, serà cridat per formar-ne part de la seva direcció, malgrat el seu passat republicà, figurant com prohom de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. El 1952 entrarà a l’Ajuntament franquista com a regidor.

- Josep Alemany Prats (Sant Cugat 1901-?)
Regidor per la coalició del Centre Bloc Republicà de 1931 a 1934. Era xofer de professió. Va ser membre del Centre Republicà d’Esquerra i malgrat que va escollit en una coalició amb els radicals, on militava el seu pare, era un ferm nacionalista català. El 1932, després de la dissolució del Centre Republicà d’Esquerra es va passar a Acció Catalana, de la que arribaria a ser president el 1934. El 1932 va ser escollit president de Nosaltres Sols!. Durant la guerra seria xofer de la Junta de Seguretat Interior.

 Magí Bartralot Auladell (Sant Cugat 1892-1980)

 Josep Boldú Auladell
Regidor pel Centre Republicà Federal a l’Ajuntament revolucionari. Era rabassaire i membre del Sindicat Agrícola La Unió. Havia estat en el moviment cooperativista els anys vint.

 Martí Bruix Sogas (Sant Cugat 1885-)
Regidor pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936. Rabassaire acomodat. Tresorer del Sindicat Agrícola La Unió.

  Roc Codó Serra (Súria 1882-Sant Cugat 1961)

Roc Codó Serra

Alcalde entre 1931 i 1936, excepte el període de les gestores pel Centre Republicà Federal. Vivia a Sant Cugat des del 1888 i era espardenyer. Va aprendre l’ofici a Cal Manar per passar després a obrir la seva pròpia espardenyeria al carrer Santa Maria. Durant la Dictadura de Primo de Rivera la seva botiga era un centre de debat i d’oposició al caciquisme. Escollit alcalde republicà l’abril del 1931. Encapçalant la candidatura del CRF guanyaria les eleccions repetides de maig de 1931 i les de gener de 1934. Durant el seu mandat s’inauguraria la nova escola, la nova seu de la Casa de la Vila i una biblioteca. Seria detingut arran dels fets d’octubre i condemnat a 6 mesos i un dia. L’octubre de 1936 deixaria l’alcaldia. A pesar de no tenir cap paper rellevant durant la guerra seria denunciat pel Servicio de Información y Policía Militar i detingut el juliol de 1939 per la policia de Sabadell. Jutjat en consell de guerra el març de 1942 serà condemnat a dotze anys i un dia de presó. No va sortir en llibertat provisional de la Model fins al febrer de 1943 [1].

Més informació a: Roc Codó Serra, alcalde republicà

- Miquel Duran Jané (Sant Cugat del Vallès 1898-)
Regidor pel Centre Republicà Federal en l’Ajuntament de 1931-1934. Era jardiner -tenia una botiga d’horticultura i floricultura- i rabassaire. Els anys vint havia estat a l’Agrupació de Cultura Racional. Membre de la Junta del Sindicat Agrícola Sant Medir i soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Detingut en finalitzar la guerra, passaria per les presons de Madrid i la Model, essent condemnat a dotze anys i un dia, sortint en llibertat provisional el 1943.

Anunci de Miquel Duran. Extret de "La Veu de Catalunya", 21 maig 1925

  Jaume Fàbregas Sallés (Sant Cugat 1890-1967)
Primer tinent d’alcalde pel Centre Republicà Federal en l’Ajuntament de 1931 a 1934 i 3r tinent al de 1934 i el reposat de 1936. Era mestre d’obres. El 1936 treballaven per ell quatre paletes i cinc manobres. L’agost de 1930 havia estat escollit jutge municipal suplent. El 1931 havia estat a la Junta de la Unió i durant la guerra seria el director tècnic de la Col·lectivitat de la Construcció.

Anunci de Jaume Fàbregas. Extret de "La Rambla", 10 abril 1934

 Josep Garrell Casamitjana (Sant Cugat 1892-1973)
Regidor de la Lliga Catalana el 1934-1936 escollit a la llista de Conjunció Catalanista. Treballador de la central elèctrica i propietari d’una botiga d’electricitat i serralleria. Havia estat membre del Sometent. Després dels fets d’octubre no va voler col·laborar amb els radicals i va abandonar la Lliga. El novembre de 1936 va estar detingut i alliberat posteriorment. Va ser el delegat de Governació a la segona Junta franquista. Militant de FET de las JONS (núm. 14.464) i delegat d’Investigació i Informació. Tornaria a ser regidor de 1945 a 1947.

- Tomàs Grau Mercé, de cal Magarola (Sant Cugat [1909]- ?)
Regidor pel Centre Republicà Federal de 1931 a 1934. Era rabassaire i membre de la Unió de Rabassaires. Havia estat a la Junta de la Unió Santcugatenca el 1931 i del seu Sindicat Agrícola, així com vicepresident el 1931 del de Sant Medir. El novembre de 1933 substitueix a Ramon Mas a la Comissió Arbitral del Districte de Terrassa com a representant dels rabassaires. El 1934 era el president del CRF i es nomenat procurador municipal. Detingut arran dels fets d’octubre. Davant l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat va marxar a França, tornant pocs dies després. Va ser denunciat per la propietària de Can Fatjó dels Xiprers per les confiscacions de vi fetes el 1936 i va ser detingut el maig de 1939. Seria empresonat. Jutjat en consell militar el març de 1942 junt amb Joan Andreu Cañellas seria condemnat a 12 anys. Va sortir en llibertat provisional el febrer de 1943. [2]

- Josep Grau Rodó, Pepet (Sant Cugat 1900-1955)
Segon tinent d’alcalde pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936, ocupant-se de l’àmbit cultural. Rabassaire i barber. Va exercir de bibliotecari el 1933 en la recentment inaugurada biblioteca popular. Membre de la Unió de Rabassaires. Va presidir la Cooperativa Vitivinícola entre febrer de 1931 i març de 1933 i la Unió Santcugatenca entre 1934 i 1935. Després de la guerra es va afiliar a FET de las JONS com a subterfigi per poder sortir del camp de presoners i tornar a casa. Va ser, llavors, obligat a desfilar amb freqüència amb els falangistes locals. Després de diferents casos de corrupció al Celler, es va destituir al president i bona part de la direcció, és llavors que és cridat per tornar a formar part de la junta del Celler Cooperatiu, malgrat el seu passat esquerrà.

 Jordi Magriña Lludríguez (Altafulla 1893-Sant Cugat 1952)
Regidor el 1934, independent escollit a les llistes de Conjunció Catalanista. Portava Sant Cugat des de 1910. Era propietari de Can Bellet. Després dels fets d’octubre s’aproparia a la CEDA. Després de la guerra va ser membre de la primer Junta franquista, com a encarregat d’instrucció pública i va ser l’únic membre de la primera Junta que va seguir en el segona.

 Alfons Masana Sallés (Sant Cugat 1885-?)
Escollit regidor de Conjunció Catalanista, llista que encapçalava, com a independent el gener de 1934. Serà nomenat alcalde gestor després dels fets d’octubre, exercint des del 18 d’octubre de 1934 fins al 3 de maig de 1935. Després s’aproparà a la CEDA. Fill dels masovers de Can Matas. Era mestre d’obres i, per exemple, va ser l’encarregat per l’Ajuntament el 1929 de les obres de la nova escola. Havia estat membre de la Societat de Paletes de Sant Cugat i els anys vint havia col·laborat amb els federals en el moviment cooperativista.

 Pau Muñoz Castanyer

- Gabriel Pahissa Canals, de cal Llogari (San Cugat 1899-?)

Regidor pel Centre Republicà Federal de 1931 a 1934 i reelegit el 1934. Era rabassaire i treballava al Celler. Membre de la Unió de Rabassaires i de la Junta de la Unió Santcugatenca, on havia participat al seu grup de teatre i havia après esperanto. També era dirigent del Sindicat Agrícola La Unió i havia estat a la junta de la Creu Roja. Va estar detingut arran dels fets d’octubre de 1934. Després de la guerra no va ser represaliat i als anys 40 es va tornar a incorporar a la seva feina al Celler.

 Pere Pahissa Massana, de cal Quitèria (Sant Cugat 1884-1956)
Regidor per Acció Catalana a l’Ajuntament revolucionari. Era mestre d’obres de professió i havia estat president de la Societat de Paletes de Sant Cugat el 1910 i el 1915. Va ser el primer president de l’Agrupació local d’Acció Catalana i era membre actiu de l’Associació Protectora de l’Ensenyament en Català.

 Manuel Pujol Tortosa “salero” (Sant Cugat 1889-1937)
Regidor per Acció Catalana al primer Ajuntament. Estava casat amb una germana de Ramon Sagalés. Vicepresident d’ACR el 1933, a més de corresponsal de La Publicitat i redactor de Garba. Va ser trobat assassinat a la Rabassada el 4 de maig de 1937.

 Francesc Ribas Corbella (Sant Pere de Torelló 1904-?)
Conseller d’ACR el 1934 i 1936 com a membre de la Conjunció Catalanista i durant tota la guerra, com a cap de proveïments. Vivia a Sant Cugat des de 1923, havia estat membre de la junta del Sant Cugat Sport F.C. i era dibuixant als Tapissos Aymat. Havia estat president de Nosaltres Sols! el 1932 i més endavant formaria part d’Estat Català. Es va negar a participar als ajuntaments gestors. Condemnat després de la guerra a dotze anys de presó. Va sortir en llibertat provisional el 1940.

- Ramon Sagalés Bartralot, de cal Perla (Sant Cugat 1884-1967)
Regidor pel Centre Republicà Federal als dos primers consistoris, entitat de la que era soci fundador. Des de 1932 regentava un estanc a la plaça de Barcelona. El seu pare Ramon Sagalés Ratés havia estat alcalde breument el 1895 i havia participat en els consistoris de finals del segle XIX. Després va optar pel republicanisme i el 1903 està entre els fundadors de Fraternitat Republicana.Ell mateix havia estat regidor -vocal associat- breument entre 1923 i 1924. Apassionat del teatre, va dirigir un grup d’aficionats, l’Agrupació Tranquils, convertida després en Agrupació Artística, que el 1923 formarà la secció de Teatre de la Unió, on també estaven Roc Codó o el seu cosí germà Magí Bartralot. Malgrat l’amistat que l’unia amb aquest dos companys federal, les seves postures crítiques amb l’equip de govern el porten a deixar l’agost de 1931 el Centre Republicà Federal i la segona tinença d’alcaldia. Després de ser recusat per part dels seus electors es va declarar regidor independent. S’apropa llavors als antics aliats dels federals en la candidatura administrativa que es va presentar l’abril de 1931, a personatges com el seu cunyat el carlí Tomàs Musella, malgrat les diferències que havien tingut en el passat [3].

 Joan Serraboguñà Serra, de cal Gatxet Ric (Sant Cugat 1893-?)
Membre del Centre Republicà Federal i regidor en els dos ajuntaments escollits i Primer Tinent d’alcalde en el revolucionari. Era un rabassaire acomodat. Membre de la Junta de la Unió Santcugatenca i president del Sindicat Agrícola La Unió. Durant la guerra va ser membre de la Junta del Sindicat Agrícola.

 Pere Vila Trabal (Sant Cugat ?)
Regidor per Acció Catalana a l’Ajuntament revolucionari. Era propietari d’una benzinera. Molt lligat als moviments catòlics. Deixaria Acció Catalana per passar a militanr a Unió Democràtica de Catalunya.

 Martí Vilaró Castañé (Sant Cugat 1901-?)
Regidor pel Centre Republicà Federal de 1931 a 1934 i conseller del 18 d’agost de 1937 al final de la guerra, encara que està absent un temps el setembre de 1937. Era mecànic. Tenia una botiga de reparació de màquines d’escriure. Va ser membre de l’Agrupació de Cultura Racional els anys vint i president del CRF durant 1935 i 1936. També va exercir de jutge suplent municipal i titular a partir de setembre de 1938 al ser mobilitzat Ramon Mas.

Anunci de Martí Vilaró. Extret de La Rambla, 10 abril 1934

- Anton Vilaseca Aymerich (Sant Cugat del Vallès 1869-?)
Regidor pel Centre Republicà Radical de 1931 a 1934.Paleta de professió. Era un històric republicà de la vila. Havia estat dirigent de la Societat de Paletes de Sant Cugat a principis de segle. Era militant radical des de 1918 i fundador del CRR. El setembre de 1931 va abandonar el CRR per fundar Fraternitat Republicana Radical, amb el sector més anticatalanista i obrerista dels lerrouxistes santcugatencs.

- Francesc Viñeta Raurell (Vic 1892-?)
Primer tinent d’alcalde pel Centre Republicà Federal el 1934 i 1936. Arribat a Sant Cugat el 1902. Treballa de carboner i rajoler. El 1928 està entre els organitzadors a Sant Cugat de la Sociedad de Oficiles y Peones Ladrilleros. Va progressar i el 1931 ja era propietari d’una bòbila i rabassaire. El febrer de 1936 va ser escollit president del Celler i al novembre vicepresident del fusionat Sindicat Agrícola La Unió de Rabassaires.

---

2. Regidors gestors 1934-1936

 Joan Altés Bargalló (Reus 1883-1936)
Alcalde gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Vivia a Sant Cugat des de 1917. Era pintor -tenia un taller de pintura d’art i decoració- i corredor de finques. El 1936 treballava a Urbanización Valldoreix, S.A. Havia estat fundador i membre de la Junta del Centre Republicà Federal el 1930, que va abandonar el 1931 -segons ells perquè els republicans federals cobraven per incloure a les llistes electorals, segons altres fonts perquè no li van donar cap càrrec- per participar en la creació del Centre Republicà d’Esquerral. Després amb la fusió d’aquest centre amb el dels radicals passaria al Centre Republicà Radical del qual era president des del 1933. A principis de juliol de 1936 va ser acusat d’irregularitats comptables durant el seu mandat. Va ser assassinat el gener de 1937.

Anunci de Joan Altés. Extret de "La Veu de Catalunya", 21 maig 1925

 Miquel Auladell Farrés (Sant Cugat del Vallès 1866-1946)
Primer tinent d’alcalde gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Era mestre d’obres i petit propietari rural. Havia estat secretari local dels republicans fusionistes des del 1903 i regidor entre 1906 i 1910. . Havia estat president del Centre Republicà d’Esquerral el 1931 fusionat el 1932 amb el Centre Republicà Radical del que era tresorer.

 Joan Campmany Sitges, de cal Bulbena (Sant Cugat 1885-1964)
Regidor gestor el gener de 1936. Industrial, propietari de la bòbila Bulbena, a Coll Favà. Militant de la Lliga Catalana. En la primera Junta franquista serà el conseller de Sanitat i Auxili Social.

 Josep Cañameras Grau (Sant Cugat 1876-1954)
Regidor gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Havia estat membre del Sometent.Era membre del Centre Republicà Radical i havia estat vicepresident el 1932-1933. Era un pagès que treballava terres de Santiago Rodó.

 Jaume Català Pahissa
Regidor gestor del gener al febrer de 1936. Membre de la Lliga Catalana. Era cunyat de Tomàs Fàbregas Valls.

 José Clemente Segarra (Cartagena 1895-?)
Regidor gestor des de maig de 1935 a gener de 1936. Era tintorer a la Pelleria i havia estat a la Junta del Sindicat Lliure tèxtil el 1929. Membre del Centre Republicà Radical .

 Josep Colomé Badia (?-Sant Cugat 1959)
Regidor gestor independent des de maig de 1935 gener de 1936. Treballava al camp. Va ser membre de la Comissió Revisora de Comptes al Sindicat Agrícola unificat el 1936.

 Jaume Deupí Rocarias (Parets 1880-)
Regidor gestor des de maig de 1935 gener de 1936. Residia a Sant Cugat des de 1898. Esparter. Es manifestava com republicà independent associat al Centre Republicà Radical .

 Josep Ferrando Fabre
Regidor gestor des de maig a juny de 1935. Era membre del Centre Republicà Radical . Va ser substituït pel Governador General Interí el juny del mateix any [4].

 Miquel Jané Obiols, de cal Carlons (Sant Cugat 1888-1967)
Regidor gestor el gener de 1936 com a membre de la Lliga Catalana. Era mestre d’obres. Havia estat dirigent de la Societat de Paletes de Sant Cugat entre 1915 i 1918 i el 1931 havia participat en la fundació del Centre Republicà Radical per passar-se després a la Lliga.
El juliol de 1936 va ser detingut uns dies. Després de ser alliberat es va amagar. Amb el Franquisme seria membre de la primera Junta franquista com a encarregat de Treball.

 Pere Juneny Redó (Barcelona 1881- Sant Cugat 1958)
Regidor gestor el 1935-1936 i 2n tinent el 1936. Era empleat a un comerç. Membre de la Junta de la Lliga Catalana. Després de la guerra seria el delegat d’Hisenda en la segona Junta franquista.

 Gabriel Montañà Estapé (Sant Cugat 1905-2003)
Regidor gestor i delegat d’Abastaments i Transports. Modest propietari agrícola. Als anys vint havia estat soci de La Unió Santcugatenca. Havia estat president del Casal Català, adherit a la Lliga Catalana, regidor després dels fets d’octubre i alcalde gestor del 27 de gener al 17 de febrer de 1936. El juliol de 1936 es va amagar, aconseguint passar a la zona franquista l’octubre del mateix any. A Burgos es va afiliar a FET de las JONS rebent el número de militant 308. Es va presentar com a voluntari falangista sent enviat al front de Madrid on va restar 9 mesos. El 1938 passaria a residir a Pamplona, Va retornar a Sant Cugat el 1939 [5]. Després de la guerra, era el delegat local de la CNS. Després tornaria de regidor del 1958 al 1964. Durant el seu període a la Lliga va catalanitzar el seu primer cognom signant com Gabriel Montanyà Estapé.

- Tomàs Serra Sagalés (Sant Cugat 1906-?)
Regidor gestor des de maig de 1935 al febrer de 1936. Era mecànic. Membre de la Lliga Catalana com a vocal de la Junta. Anteriorment havia estat membre del CRE. Després de la guerra seria jutge municipal suplent. Era nebot d’Anton Sallés, alcalde durant la Dictablanda.

 Joan Serra Santamaria (Sant Cugat del Vallès 1878-?)
Segon tinent d’alcalde gestor des de maig a juny de 1935. Corresponsal a Sant Cugat d’El Progreso. Treballava d’ordinari per compte propi. Era membre del Centre Republicà Radical. Va ser substituït pel Governador General Interí el juny del mateix any [6].

 Llorenç Tomàs Renau (Gràcia 1892-?)
Regidor gestor des de juny de 1935 gener de 1936. Havia arribat a Sant Cugat el 1915. Es manifestava com republicà independent. Era constructor. Va ser detingut el 1936 però alliberat poc després. En la primera Junta franquista seria l’encarregat d’Obres Públiques i Cementiri.

 Bartomeu Tortosa Farreras (Sant Cugat 1870-1935)
Regidor gestor des del maig de 1935 a la seva mort el 1936. Era vicepresident del Casal Català, adherit a la Lliga Catalana. Era propietari de terres i d’una fusteria. Havia estat escollit regidor el 1922 i havia tornat al consistori entre 1924 i 1930, durant la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser un dels pocs regidors en votar contra l’emprestit demanat al Banco de Crédito Local. També havia ostentat «càrrecs directius en diverses societats i entitats, tant econòmiques, com culturals, i de socors» [7].

 Miquel Vilà Torelló (Sant Cugat 1895-1975)
Regidor gestor del gener al febrer de 1936. Membre de la Lliga Catalana com a vocal de la Junta. Era fill de l’històric dirigent rabassaire Joan Vilà Casals.

 Lluís Xaxo Tomasa (Sant Cugat 1910-)
Regidor gestor des de juny de 1935 gener de 1936. Era propietari d’una botiga d’electricitat. Era membre del Centre Republicà Radical. Durant la guerra és un dels dirigents de la Col·lectivitat de Lampistes i Electricistes de la UGT. Era cunyat del regidor comunista Jaume Cussó Junyent.

Anunci de Lluís Xaxo. Extret de "La Rambla", 10 abril 1933

---

3. Consellers de l’Ajuntament des del 14 d’octubre de 1936 fins a la fi de la Guerra Civil

- Antonio Abenza Almaida
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) de 13 de març de 1937 al 18 d’agost de 1937 que s’incorpora a files, essent durant aquest període vocal d’Agricultura. Era dirigent la Col·lectivitat Camperola i en el moment d’entrar en el consistori era el president del Sindicat. Va ser president de la CNT local els primers mesos de 1937

 Joan Andreu Cañellas "Misaire" (Sant Cugat, 1907-1996)
Conseller per la Unió de Rabassaires des del 14 d’octubre de 1936 al 14 de juliol de 1937 que dimiteix del seu càrrec de cap d’Agricultura. Era un rabassaire de Can Canyameres, encara que havia treballat també a la Pelleria, de paleta i de barber. Es va incorporar al cos de Carrabiners. Fet presoner a la batalla de l’Ebre va ser enviat al camp de concentració de Miranda de Ebro, passant al Batallón de Trabajadores núm. 21 on passaria quatre mesos fins que va ser llicenciat. Tornat a Sant Cugat va ser denunciat per la propietària de Can Fatjó dels Xiprers per les confiscacions de vi fetes el 1936 i va ser detingut el maig de 1939. Tancat a les presons de Terrassa, Poble Nou i la Model no seria jutjat en consell militar fins al març de 1942 junt amb Tomàs Grau Mercè seria condemnat a 12 anys [8]]. Va sortir en llibertat provisional a finals de 1942 i seria definitivament indultat el 1947.

- Firmo Arnau Comas (Sabadell 1879-Sant Cugat 1960)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 29 d’octubre de 1938 fins al final de la guerra. Vivia a Sant Cugat des de 1904. Era paleta per compte propi. Havia estat president de la Societat de Paletes de Sant Cugat el 1914 i vicepresident el 1918. També va ser soci fundador de la Sociedad Cooperativa Urbano-Agrícola El Espejo el 1918 i de l’Agrupació de Cultura Racional el 1919. Pare de Francesc Arnau Solà.

- Francesc Arnau Solà (Sant Cugat 1911- ?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 14 d’octubre de 1936 al 13 de gener de 1937, com a vocal de Proveïments, dimitint per problemes de salut, per tornar al consistori del 21 d’abril de 1937 fins al 18 d’agost del mateix any. Era fill de Firmo, amb el que vivia, i treballava de paleta per a Torres. Militant de la CNT des de 1931. Havia estat detingut arran de la seva participació als fets de Ripollet el 1933. Condemnat per la causa 5/1933 no serà alliberat de la presó fins al novembre de 1933. Era secretari del Sindicat a principis de 1937. Signava com Fratern Arnau Solà

 Magí Bartralot Auladell (Sant Cugat 1892-1980)

- Ramon Batet Farrés (Sant Cugat 1913-1999)

Ramon Batet Farrés

Conseller pel Centre Republicà Federal, cap de cultura i vocal d’Economia del 14 d’octubre de 1936 al 18 d’agost de 1937 que s’incorpora a files. Era paleta per compte propi i també va treballar de comptable i xofer. Malgrat ser de família carlina el 1931 ingressarà en el Centre Republicà Federal, passant després al Bloc Obrer i Camperol, essent un dels seus fundadors a Sant Cugat. El 1934 tornaria al Centre Republicà Federal. Col·laborador de L’Avenir. Aficionat a l’esport el 1932 era president del Boxing Club Sant Cugat i el 1933 de la Joventut Esportiva Proletària. El 1936 era vocal en la Junta del Centre Republicà Federal. Formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat. El 1938 va entrar al cos de guàrdies d’assalt, sent destinat al 132 Companyia del 33è Grup, a Agramunt i Balaguer. Després de la guerra seria condemnat a 30 anys, ingressant a la Model el març de 1939 [9]. Destinat a treballs forçats el 1943, sortiria poc després en llibertat provisional.

 Juan Belman Sánchez (Lorca (Múrcia) 1897-Sant Cugat 1966)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 3 de maig de 1938 al final de la guerra. Era rajoler de professió.

 Domingo Belman Sánchez "El cojo de Lorca" (Lorca 1904-Barcelona 1957)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) com a vocal d’Agricultura del 18 d’agost de 1937 al 3 de maig de 1938 que passa a les brigades de fortificació. Durant 1938 serà l’encarregat de Sanitat i Assistència Social a la Comissió de Govern. Era carreter, per passar a l’inici de la guerra a presidir la Col·lectivitat de Camperols. Vivia a Sant Cugat des del 1921. Curiosament després de la guerra no serà represaliat i inclús se’l vendran propietats de la Col·lectivitat. El maig de 1955 va ser detingut per l’assassinat de Félix Centeno l’abril de 1954 a Sant Gervasi i va confessar que el 17 de juliol de 1939 també havia matat a Francisco Pahisa Castañé, Lisu, propietari de les Timbes, la finca de Sant Cugat on treballava, perquè no el denunciés pel seu passat cenetista. Belman va llançar el cadàver a un pou. El 1957 seria condemnat a mort. Es suïcidaria a la Model el mateix any.
Més informació sobre el cas a: Els crims del “cojo de Lorca”

- Josep Bertran Moya (Barcelona 1904-?)
Conseller pel PSUC del 19 d’abril de 1938 al final de la guerra. Era ferroviari dels FFCC de Sarrià, en el càrrec de subcap d’Estació.

 Manuel Capel Vázquez (Javalí Viejo (Múrcia) 1901-Barcelona 1940)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 14 d’octubre de 1936 al 7 d’abril de 1937 com a vocal d’Obres Públiques. Treballava de tintorer a la Pelleria i regentava una taverna al carrer Francesc Layret. Vivia a Sant Cugat des del 1919 i havia estat fundador de Fraternitat Republicana Radical, al 1933 figura com a organitzador d’un míting del Partit Comunista Català. El març de 1937 va assassinar a Jaume Barbany per problemes personals, essent cessat per això del seu càrrec. Seria detingut i ingressat a la Model el març de 1939, condemnat a mort seria executat el 18 de maig de 1940 a Barcelona.

- Joan Cantós Torregrosa (Agost (Alacant) 1893-?)
Conseller pel Centre Republicà Federal de l’11 d’agost de 1937 al final de la guerra, com a vocal de Governació i després membre de la Comissió de Govern, encarregat de Serveis Públics, Cultura i Treball. Arribat a Sant Cugat el 1924 va fer de jornaler, després es col·locaria de cambrer. El juliol de 1938 va ser designat gerent del Servei Municipalitzat d’Abatiment d’Aigües. Es va exiliar a França.

 Antonio Carrasco Navarro (Aguilas (Múrcia) 1910-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 14 d’octubre de 1936 al 17 de març de 1937 com a vocal d’Agricultura. Treballava de rajoler a la bòbila de Torcuato Morales i vivia des del 1918 a Sant Cugat. Després de la guerra seria detingut a Terrassa i condemnat a 12 anys i 1 dia, aconseguint la llibertat provisional el juny de 1943.

- Bonaventura Casanovas Auladell, de cal Palleco (Sant Cugat 1894-1986)
Conseller pel Centre Republicà Federal del 14 d’octubre de 1936 al 24 de febrer de 1937 com a vocal de Governació. Era un petit propietari agrícola i barber. Els anys vint havia participat en l’Agrupació de Cultura Racional . Havia estat fundador i primer president del Centre Republicà Federal del 1930 fins al 1931. Era cunyat de Roc Codó, amb el que estava casada una germana seva, i de Magí Bartralot, donat que les seves dones eren germanes.

- Esteve Casas Corral (Cartagena 1899-?)
Conseller pel PSUC del 19 d’abril de 1938 al final de la guerra. Era ajudant electricista a Riegos y Fuerzas del Ebro i vivia a Sant Cugat des del 1935.

- Ismael Castelló Vicedo (Agost (Alacant) 1904-Barcelona 1996)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 12 de gener de 1938 al 19 d’abril de 1938 i alcalde des del 19 d’abril al 3 de maig de 1938 en que dimiteix per ser cridat a les brigades de fortificació. Durant el seu breu mandat es recompon la malmesa unitat antifeixista local. Era paleta i vivia Sant Cugat des del 1911. Als anys vint va figurar a la junta del Sant Cugat Sport F.C. i de l’Agrupació de Cultura Racional. Els primers mesos de la guerra havia marxat voluntari al front com a milicià del POUM a Leciñena, al front d’Osca. Era membre també del POUM i seria president de Amics de Mèxic el 1937 i soci fundador de l’Ateneu Obrer, la tapadora local del POUM una vegada il·legalitzat. Després de la guerra no seria represaliat i inclús faria fortuna durant el Franquisme com a promotor, dirigint una empresa constructora i alguna bòbila.

 Isidoro Checa Valero (Jaen 1889-Agen (França) 1956)

Isidoro Checa Valero

Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 14 d’octubre de 1936 fins a la seva detenció l’11 d’agost de 1937, primer com a cap de Serveis Públics i després d’Economia. Es reincorporarà al ple el 12 de gener de 1938 i és escollit alcalde el 3 de maig de 1938, sent per tant l’últim alcalde republicà de Sant Cugat.

Més informació a: Isidoro Checa Valero, el darrer alcalde republicà de Sant Cugat

 Luís Clavería Zapater (Velilla de Cinca (Osca) 1905-?)
Conseller de la UGT, des del 29 d’octubre de 1938 al final de la guerra, ocupant el lloc cedit pel PSUC. Vivia a Santa Cugat des de 1932. Era ferroviari del FFCC de Sarrià. Abandonà Sant Cugat el 1940.

- Joan Cortadellas Segura (Sta. Coloma de Queralt (Tarragona) 1900-?)
Conseller per Acció Catalana Republicana des del 14 d’octubre de 1936 fins al 10 d’octubre de 1938 que és cridat a files. Estava encarregat de l’Assistència Social. Era propietari d’una fusteria i vivia a Sant Cugat des de 1913. Havia estat president d’Acció Catalana el 1932-1933. Es va exiliar a França però tornà mesos després, sent condemnat a dotze anys i un dia, commutada per sis anys i sortint el 1942, malgrat que els informes deien que era “el que menos destacó como marxista, pero separatista”.

- Mateu Cortés Feliu, Floretes (Sant Cugat del Vallès 1896-?)
Conseller pel Centre Republicà Federal durant tot el conflicte, com a cap de Proveïments. Era oficial electricista i lampista, amb un taller propi de «llauneria i electricitat», on es venien ràdios. Membre del sector més esquerrà del CRF, del que va ser president el 1937 i tresorer del Corn Enciclopèdic Cugatenc el 1934. El 1938 va ser escollit president de la Unió Pinenca. Fugit a França va demanar poder tornar el 1942.

Anunci de Mateu Cortés. Extret de "La Rambla", 10 abril 1933

- Jaume Cussó Junyent (Sant Cugat 1906-Terrassa 198?)
Conseller pel PSUC des del 14 d’octubre de 1936 al 19 d’abril de 1938 que s’incorpora a files, cap d’obres públiques i urbanisme i més tard segon alcalde. Era paleta, treballava per Miquel Casamitjana, i havia estat un actiu soci de la Unió Santcugatenca, on havia fet de bibliotecari el 1931, a més de dirigent de la Secció d’Escacs, president del Laborista Esperanta Grupo i un membre destacat del Bloc Obrer i Camperol i la CNT fins al 1936 que passa a dirigir la UGT i el PSUC. Detingut arran dels Fets d’Octubre de 1934 passaria uns mesos empresonat. Era cunyat de Lluís Xaxo, regidor gestor radical. El juny de 1936 dirigeix el sindicat local adscrit al FOUS, per passar-se el juliol a la UGT i el PSUC. Membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat i dirigent del Comitè de Defensa local. El 1938 va ingressar en el cos de Carrabiners, a la 1a Companyia, Batalló 51, Brigada 179. Fet presoner a Almatret (Lleida) pels franquistes el desembre de 1938 va ser ingressat al camp de concentració de Santoña. Els informes desfavorables rebuts de FET, la Guàrdia Civil i l’alcalde va fer que fos empresonat a la Tabacalera de Bilbao l’abril de 1940. Seria acusat de pertànyer al Comitè, de "miliciano y patrullero"’, de que "se incautó de fincas, impuso multas y cometió todos los desmanes que le vinieron en gana" i de ser "inductor de asesinatos y otros delitos". Va ser condemnat en consell de guerra, el 23 de març de 1942, a trenta anys de presó [10]. Seria destinat a treballs forçats a diferents indrets d’Espanya, aconseguint la llibertat condicional el 1946.

- Pere Cussó Junyent (Sant Cugat 1895-?)
Conseller pel Centre Republicà Federal durant tot el conflicte com a vocal de Serveis Urbans. Treballava de manyà per Simón Franch i també a la Unió Santcugatenca. Havia presidit la Secció de Coral de la Unió el 1918.

- Ramón García Cobacho (Balsapintada, Fuente Alamo (Múrcia) 1902-Sant Cugat 198?)
Conseller pel POUM del 14 d’octubre de 1936 al 13 d’octubre de 1937, com cap de Governació i Defensa. Era paleta i vivia a Sant Cugat des de 1922, on havia arribat ja casat. A més tenia una botiga de queviures. Membre de la Unió Santcugatenca i fundador del grup d’esperanto. Havia estat dirigent de la Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) i membre destacat del Bloc Obrer i Camperol. Va participar al Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat com cap de la milícia local. Detingut el 30 d’agost de 1937 seria alliberat al setembre en ser reconegut a la presó per un militar com antifeixista. Es reincorporaria al ple, pero poc després seria eliminat el POUM de l’Ajuntament. El 1938 seria escollit vicepresident de la Unió Pinenca. Va marxar a l’exili a França, no tornant fins després de la mort del dictador.

- Lluís García Guillén (Valls 1897-?)
Conseller pel PSUC del 14 d’octubre de 1936 al 23 de juny de 1937 com a vocal d’Economia, va dimitir per problemes de feina i salut. Tornaria a ser regidor des del 19 d’abril de 1938 al final de la guerra com primer conseller de la Comissió de Govern. Participant en el congrés de la CNT de Madrid el 1931 com a representant del Sindicat Únic de Llum i Força de Barcelona (CNT), del que serà president des del 1931 fins a maig de 1932. Fundador el 1933 del Bloc Obrer i Camperol a Valls i primer president del Comitè local. Expulsat de la CNT el 1933 va fundar el Sindicat Regional de Llum i Força de Catalunya. Era delegat sindical de Riegos y Fuerzas del Ebro i vivia a Sant Cugat des de finals de 1934, on es va traslladar per feina després de ser processat per participar en els Fets d’Octubre de 1934 a Valls, causa per la qual va estar empresonat un temps i va ser condemnat el 22 de setembre de 1935 a sis mesos de presó. A l’inici de la guerra es va passar al PSUC i a partir d’octubre de 1938 presideix la UGT local. Es va exiliar a França [11].

- José García Montiel (Lorca (Múrcia) 1910-Saint Etiénne (França) 1953)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 27 de maig de 1938 al final de la guerra. Fou un dels organitzadors del sindicat local el 1931. Membre del l’Ateneu Obrer Cultural. Era tintorer a “La Pelleria” i secretari d’Amics de Mèxic i de l’agrupació local de Solidaritat Internacional Antifeixista. El 1936 era el secretari de la CNT local. El 1939 es va exiliar, passant per diferents camps de concentració [12].

 Vicenç Gimferrer Riba (Monistrol de Montserrat 1901-?)
Conseller per la Unió de Rabassaires del 19 d’abril a 27 de maig de 1938 que s’incorpora a files. Durant maig del 1938 va ser 3r conseller de la Comissió de Govern. Vivia a Sant Cugat des de 1913 i era rabassaire i tintorer a la Pelleria. Membre de la Junta de la Societat de Caçadors La Codorniz. A més de dirigent de la Unió de Rabassaires era militant del POUM i del Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT). Va ser un dels difusors de la vaga de la verema del 1931 i va estar detingut després dels fets d’octubre del 1934. Durant la guerra seria secretari general del Celler. Detingut després de la guerra va ser condemnat a 20 anys. Destinat a treballs forçats al campament penitenciari de Blanes, a la SAFA el 1942, sortint en llibertat provisional poc després.

 Francesc Girbau Valls (Sant Cugat 1905-1966)
Conseller pel PSUC del 27 d’octubre de 1937 a 19 d’abril de -1938 que s’incorpora a files. Era un pagès acomodat. Al principi de la guerra va ser voluntari al cos de Carrabiners.

- Jaume Grau Mercé, de cal Magarola (Sant Cugat del Vallès 1897-?)
Conseller per la Unió de Rabassaires del 14 d’octubre de 1936 a 20 d’octubre de 1937 com a vocal de Serveis Públics fins que dimiteix d’acord amb l’assemblea local dels rabassaires, tornat des del 19 d’abril de 1938 fins al final de la guerra i essent membre de la Comissió de Govern. Era un rabassaire, parcer a Can Fatjó dels Xiprers. Membre fundador del Centre Republicà Federal, del que havia estat president el 1931. També havia presidit la Unió de Rabassaires local des de 1932 a 1939. Havia estat detingut arran dels fets d’octubre de 1934, essent alliberat el febrer de 1935. El 1936 seria escollit president del Celler Cooperatiu i el 1937 seria nomenat delegat comarcal del Vallès del sindicat rabassaire i membre del Comitè Central. També era vocal de Amigos de México. Va ser detingut l’abril de 1939 a Barcelona, on estava amagat. Processat i condemnat a 12 anys i 1 dia, destinat a treballs forçats el 1942, sortint en llibertat provisional el gener de 1943 [13].

- José López Martínez (Lorca 1909-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 13-1-1937 a 19-4-1938 que s’incorpora a files. Va ser vocal de proveïments. Vivia a Sant Cugat des de 1926 i era manobre de professió, patint llargues temporades d’atur. El 1938 era el president de la CNT local.

Pedro López Martínez (Lorca 1910- ?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) com a cap de serveis públics de 16-12-1936 a 22-9-1937 que marxa a files. Manobre de professió, encara que el 1936 estava aturat. Vivia a Sant Cugat des de 1926. Era president de la CNT el maig de 1936.

- Joan Marimon Rom (Sant Cugat 1909-1937)
Conseller pel Centre Republicà Federal de 24 de febrer al 10 de juny de 1937, quan va morir en un enfrontament amb Josep Farreny quan participava en la seva detenció. Era paleta de professió. Membre del Bloc Obrer i Camperol, el 1933 figura a la seva junta directiva, així com a la de la Joventut Esportiva Proletària. Detingut arran dels Fets d’Octubre de 1934, es passarà posteriorment al Centre Republicà Federal. En el moment de la seva mort era el secretari polític del Centre Republicà Federal [14].

- Francesc Martínez Belda (Callosa de Segura 1891-Sant Cugat 1966)
Conseller del PSUC des del 19 d’abril de 1938 fins al final de la guerra, participant des del novembre a la Comissió de Govern. Vivia a Sant Cugat des de 1930 i era electricista de Riegos y Fuerzas del Ebro.

- Mariano Mercader Gómez (San Javier (Múrcia) 1893-Sant Cugat 1954)

Mariano Mercader Gómez

Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 27-10-1937 a 12-1-1938 i del 19-4-1938 al final de la guerra. De jove havia treballat a les mines de La Unión. Havia arribat a Sant Cugat al voltant de 1918. Primer va treballar a les obres del tren a Sabadell i més tard entraria com a tintorer, amb la categoria de peó, a la Pelleria. El 1929 serà escollit president del Sindicat Lliure Tèxtil, que passarà en bloc a la CNT el 1931. El 1937 va ser nomenat director de la Pelleria col·lectivitzada. Després de la guerra es va exiliar a França. Va estar al camp d’Argelers fins que va ser mobilitzat pel govern francès per formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers. Capturat pels alemanys, va ser enrolat en l’Organització Todt el maig de 1943 i enviat a treballar a La Rochelle, concretament a les obres de la base de submarins de La Pallice. El març de 1944 retorna a Catalunya, és detingut el dia 6 del mateix mes, sent condemnat a un mes de presó, que s’allargarà un altre. Seria alliberat el maig de 1944 [15].

 Josep Mirabal Boltor (Quinto de Ebro (Saragossa) 1894-Rubí 1990)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 3-5-1938 a 29-10-1938. A principis dels anys vint havia emigrat del seu poble a Barcelona. Va viure al Raval i es va col·locar d’estibador al port, on va prendre contacte amb l’anarcosindicalisme. El 1933 es trasllada a viure a Sant Cugat, on la seva dona tenia dos germans vivint. Alterna la seva feina temporal al port amb la de peó agrícola. Durant la guerra va ser membre de Junta Municipal Agrària. Segurament va marxar una temporada a l’exili, treballant al port de Marsella, per retornar mesos després a Sant Cugat [16].

- Inocente Mora Adalid (Monteagudo de las Salinas (Conca) 1906-?)
Conseller pel PSUC del 27-10-1937 a 19-4-1938. Vivia a Sant Cugat des de 1914. Era electricista dels FF.CC. de Catalunya. Va ser membre de l’associació racionalista als anys vint i de l’Ateneu Obrer Cultural, proper a la FAI, en 1932. Provenia, doncs, del món anarquista. Després de la guerra es va exiliar a França fins al juny de 1948 en què tornaria a Sant Cugat. Va ser detingut i jutjat en consell de guerra, però finalment el seu cas va ser sobresegut.

- Joaquim Moya Braulio (Ejulbe (Terol) 1900-Gusen (Àustria) 1941)

Joaquin Moya Braulio

Conseller per la Unió de Rabassaires del 27 de maig de 1938 al final de la guerra. Va ser conseller de la Comissió de Govern fins octubre de 1938 en què la Unió de Rabassaires es va retirar en protesta per les requises. Havia nascut a Ejulve, a la província de Terol. Amb 17 anys Joaquin Moya va arribar amb la seva família a Sant Cugat. Van aconseguir unes terres en parceria a Torre Negra, vinyes i un hort, d’on sortia la producció que la mare venia al mercat de Galvany, a Barcelona. Més endavant aconseguirien, també a rabassa morta, terres a Can Cabassa i Bellaterra. La família, pares i tres fills, primer van viure a tocar de la plaça del Monestir, per passar, més endavant a viure al carrer Montserrat 16, avui número 56. Joaquín Moya, a més de conrear la terra com a rabassaire, treballava de fogoner a la Ceràmica Alexander, l’horari de tarda al forn el permetia simultaniejar les tasques. Aviat es va integrar a la vida cultural local. Es va fer soci de la Unió Santcugatenca, era cantaire a la Coral de La Unió i membre del seu grup esperantista. També es va interessar per les qüestions polítiques i socials i va ingressar a la Unió de Rabassaires i el Centre Republicà Federal, per passar poc després, com altres esperantistes de la Unió, a militar al Bloc Obrer i Camperol, convertit el 1935 en POUM. Amb l’esclat de la Guerra Civil va marxar voluntari al front, tornant a Sant Cugat setmanes després. Després de la il·legalització del POUM participa en la fundació de l’Ateneu Obrer, la tapadora local del POUM.

El maig de 1938 seria nomenat conseller municipal en representació del sindicat rabassaire. També formaria part de la Comissió de Govern fins octubre de 1938 en què la Unió de Rabassaires es va retirar en protesta per les requises. El gener de 1939, davant la imminent arribada de les tropes franquistes, enfilaria el camí cap a l’exili a França. Abans de marxar va deixar encarregat al seu pare de què es desfés dels seus llibres i les escopetes que hi havia a la casa. El pare va enterrar tot als terrenys que conreaven a Bellaterra. Joaquin Moya va passar pels camps de refugiats republicans a França. Va contactar amb una família francesa que semblava disposada a cridar-lo per treballar les terres, però just en aquest moment va ser mobilitzat pel govern francès i enviat al nord, on seria capturat pels alemanys el maig de 1940 i traslladat a Saint-Dié-des-Vosges, lloc de concentració de presoners de guerra, per ser més tard internat al stalag d’Estrasburg. Seria deportat a Mauthausen, on arribaria el 13 de desembre de 1940. El gener de 1941 seria traslladat al camp de Gusen, on moriria el 15 d’octubre del mateix any [17]

 Antonio Pagan García (Fuente Alamo (Múrcia) 1890-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 22-9-1937 a 12-1-1938 que dimiteix d’acord amb l’organització. Vivia a Sant Cugat des de 1926 i era rajoler per compte propi. Durant la guerra va ser vocal d’Amigos de México.

 Anton Perarnau Solà (Rubí 1902-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) de 18 d’agost de 1937 al 27 de maig de 1938, encara que va estar en suspens del 27 d’octubre al 10 de novembre de 1937 per no figurar al cens, malgrat que residia a Sant Cugat des de 1931. Era paleta i dirigent de la Col·lectivitat de Paletes i Peons.

- Josep Presas Llenas (Sant Feliu de Guixols 1903-Valence (França) 1949)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) com a cap d’Economia del 14 d’octubre a l’11 de novembre de 1936. Havia estat l’encarregat d’economia del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat. A Sant Cugat treballava de barber. Deixa l’Ajuntament perquè passa a tenir responsabilitats a Barcelona. El 25 d’octubre havia estat nomenat vocal-conseller, en nom de la CNT, al Consell d’Economia de Catalunya, en substitució de Joan P. Fàbregas, que havia estat designat conseller d’Economia. Al Consell d’Economia s’encarrega de la secció de Finances, per passar després a Comerç Interior i Exterior. El maig de 1937 és nomenat representant del Departament d’Economia en el Comitè Català per a l’Exposició Internacional de Paris d’aquell any. El 19 de desembre de 1937 cessa al seu càrrec de vocal del Consell d’Economia de Catalunya, en reintegrar-se al càrrec Joan P. Fàbregas. Es va exiliar a França. El 1940 residia a Saint-Magne (Gironda), des d’on escriu al consolat mexicà demanant, sense èxit, embarcar-se cap el país nordamericà. Va morir a Valence (Drôme) el 3 d’agost de 1949.

- Joan Puig Pla (Sant Cugat 1903-2003)
Conseller del POUM com a tercer alcalde i vocal d’Obres Públiques del 14 d’octubre de 1937 fins a la seva detenció el 30 d’agost de 1937. No seria alliberat fins al maig de 1938. Era paleta de professió -el 1936 treballava per Florenci Farrés- i havia estat vicepresident del Sindicat Lliure de la Construcció el 1929, dirigent del Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) i president del Bloc Obrer i Camperol. A més, havia presidit el Laborista Esperanta Grupo. Es va exiliar a França.

- Pere Puig Pla (Sant Cugat 1906-?)
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) del 14 al 27 d’octubre de 1936, tercer alcalde del 27 d’octubre de 1937 a 26 de gener de 1938 que és nomenat alcalde fins al 19 d’abril de 1938 que marxa a files. Al Consell Municipal va ser cap de la CNT, cap d’Economia l’agost del 1937. Era rajoler de la Campmany i durant la guerra va ser nomenat delegat-interventor de la Generalitat a l’Agrupament Industrial Rajoler. Membre del Comitè de Defensa del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat. Es va exiliar. Internat al camp de Brams, d’on va sortir mobilitzat a la 20a CTE.

 Josep Puiggrós Paloma (Terrassa 1909-Pissos (França) 1962)

Josep Puiggròs Paloma

Conseller del PSUC del 23 de juny al 27 d’octubre de 1937. Havia estat soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Va arribar a Sant Cugat el 1935. Treballava a Laboratori del Doctor Vinyals, empresa que va ser col·lectivitzada i de la que va ser nomenat director. Exiliat el 1939, participa a la Resistència des de 1942. Detingut per la Gestapo el 1943, és torturat i deportat a Neue Bremm i Mauthausen. Seria alliberat el maig de 1945, quedant-se a viure a França.

Més informació a: Josep Puiggròs Paloma, el quart santcugatenc de Mauthausen

- Francesc Puigoriol Grau (Sant Cugat 1892-?)
Conseller pel PSUC del 19 d’abril de 1938 al final de la guerra. Era ferroviari, treballava de mecànic als tallers dels Ferrocarrils de Catalunya. Els anys vint havia participat en l’Agrupació de Cultura Racional i en el grup de teatre amateur Els Tranquils, amb Roc Codó i Magí Bartralot entre altres.

- Tomàs Puigoriol Grau (Sant Cugat 1900-?)
Conseller pel PSUC del 14 d’octubre al 18 de novembre de 1936 en què passa a Barcelona amb noves responsabilitats polítiques. Era paleta. Com el seu germà als anys vint va participar en el moviment racionalista. El 1929 va ser president del Sindicato Libre Profesional de la Construcció de Sant Cugat. Militant del Centre Republicà Federal , amb l’inici de la guerra va passar al PSUC. Era amic de Tomàs Fàbregas, que el va col·locar com a ordenança seu al local de les Patrulles de Controlde Barcelona fins als fets de maig de 1937. Després va ser nomenat guàrdia rural del poble el setembre i al mes següent va ingressar com agent a la policia secreta. Detingut després de la guerra va ser condemnat a dotze anys i un dia [18], sortint en llibertat provisional el febrer de 1943.

 Francesc Ribas Corbella

- Sever Ribasés Sorosal (Valfarta (Osca) 1885-Sant Cugat 1959) [19]
Conseller pel Sindicat Únic d’Arts i Oficis (CNT) des del 19-4-1938 al final i membre de la Comissió de Govern des d’octubre. Vivia a Sant Cugat des de 1923 i era pintor retirat. Durant la guerra va ser escrivent de la Col·lectivitat Camperola.

- Jaume Serra Trabal (Sant Cugat 1900-1992)
Conseller del PSUC i delegat de Proveïments del 18 de novembre de 1936 al 29 d’octubre de 1938 en què va ser mobilitzada la seva lleva. Era oficial pintor. Els anys vint havia estat membre de l’Agrupació de Cultura Racional i havia militat al Centre Republicà Federal, passant-se a l’inici de la guerra al PSUC. Impulsor i dirigent de la col·lectivitat de pintors i president de la UGT local el 1938. Es va exiliar a França, on va ser mobilitzat a les Companyies de Treballadors Estrangers. El gener de 1942 va retornar, sent detingut i processat [20].

- Anton Vilaró Cahís (Sant Cugat 1904-1967)
Conseller pel PSUC com a cap de Sanitat i Assistència Social des del 14 d’octubre de 1936 al 19 d’abril de 1938 que marxa a files. De gener a abril de 1938 va ser membre de la Comissió de Govern encarregat d’economia. Era rabassaire, membre de la Unió de Rabassaires i havia estat membre del Centre Republicà Federal fins al 1936, que es va passar al PSUC junt amb el seu germà Narcís i el seu cunyat Ramon Mas. Detingut arrel dels fets d’octubre de 1934 i desnonat de les terres de Can Canyameres. Va ser representant de la UGT a la Junta Municipal Agrària. El 1938 es mobilitzat. És destinat al 39 Batalló de Carrabiners, aquarterat a Sant Cugat. Va arribar a caporal. El 1939 va passar la frontera amb el seu batalló i va romandre a França, treballant a l’agricultura, fins a l’abril de 1942 en què torna a Catalunya. Va ser detingut a Barcelona als pocs dies. Jutjat i condemnat el 1943 a 12 anys i 1 dia [21]. Empresonat a la Model entre abril de 1942 i març de 1944.

- Narcís Vilaró Cahís (Sant Cugat 1907-?)
Conseller per la Unió de Rabassaires de 14 de juliol al 20-d’octubre de 1937 que dimiteix per desacord amb l’organització pagesa. Un setmana després reapareix al ple com a regidor pel PSUC. Forma part del ple de nou des del 27 d’octubre de 1937 fins al 19 d’abril de 1938 que marxa a files, concretament, com el seu germà Antoni, al Cos de Carrabiners. Era rabassaire, havia esta desnonat el 1934 de les terres de Can Canyameres i com el seu germà es va passar del Centre Republicà Federal al PSUC. Després de la guerra va marxar a França.

- Jaume Vilaró Castañé, Solcuit (Sant Cugat 1899-1961)
Conseller pel Centre Republicà Federal des del 14 d’octubre de 1936 al final de la guerra. Militant del CRF des de 1931. Era rabassaire. Després de la guerra no va ser detingut fins a l’abril de 1940 perquè es va negar a subscriure la Ficha Azul de FET i a pagar la quota que l’havien imposat els falangistes. Davant del Jefe Local de FET de las JONS, el delegat de la CNS el va tirar en cara haver estat regidor durant la guerra i Vilaró va contestar que no creia que fos una deshonra haver-ho estat. Per això va ser denunciat i condemnat en consell de guerra a dotze anys i un dia de presó. [22] Va sortir en llibertat provisional el maig de 1941.

 Martí Vilaró Castañé

---

4. Regidors la primera Junta Gestora franquista

- Josep Alegret Estapé (Sant Cugat 1891-1954)
Regidor encarregat de Governació. Era propietari d’un forn, una pastisseria i una parada al mercat, a més de diferents cases, essent el primer contribuent per riquesa urbana als anys trenta. Entre 1922-23 havia estat segon tinent d’alcalde i de 1924 a 1930 regidor, a més de sotcaporal del Sometent. Havia militat a la Unión Patriótica i era un salista, però amb la República, el 1934, es va fer soci del Casal Català, adscrit a la Lliga Catalana. Havia estat detingut el juliol de 1936, sent alliberat. Es va refugiar a Barcelona, on tenia un càrrec oficial. Li van confiscar les seves propietats.

- León Berbis Bosque [23] (Codoñera (Terol) 1889-Sant Cugat 1946)
Alcalde. Era esparter i estorer, tenia una petita botiga al carrer Santiago Rusiñol, al costat de cal Gerrer. Vivia a Sant Cugat des de 1916. El 1925 forma part de la junta del club de futbol. Va ser membre del Comitè Polític del Partit Radical. Enfrontat amb l’Ajuntament republicà arrel de la disputa d’unes terres al costat del cementiri, que l’Ajuntament deia que eren de propietat municipal [24]. Durant la guerra va ser detingut el 4 d’abril de 1938 "por hacer manifestaciones derrotistas y hostiles a la causa antifascista" i enviat al Tribunal de derrotisme.

 Joan Campmany Sitges

 Anton Castañé Vila, de cal Caballu (Sant Cugat 1893- ?)
Segon tinent d’alcalde. Tenia una botiga de grans pels animals i d’alimentació, era comerciant de vi i propietari d’una premsa de raïm, que feien servir alguns vinyataires que no eren socis del Celler Cooperatiu. També tenia camps de vinyes i horts. Antic membre de la Lliga Catalana i soci de l’Institut Català Agrícola de Sant Isidre. Havia estat detingut el 4 de juliol de 1938 acusat de ser falangista i membre de Socorro Blanco, essent condemnat a mort. Va ser alliberat per les tropes franquistes de la presó de Montjuïc i va rebre la Medalla al Sufrimiento por la Patria. Era militant de FET de las JONS i va ser regidor posteriorment a l’Ajuntament de 1947-49. Excaptiu.

 Miquel Jané Obiols

Josep Llahí Subirà (Artoneda (Lleida) 1889- ?)
Regidor encarregat de l’escorxador i la ramaderia. Era propietari d’una vaqueria, essent un dels majors contribuents del poble. Durant la República no es va significar políticament, però en arribar la guerra es va afiliar al Partit Sindicalista. Malgrat això seria detingut el juliol de 1938 acusat de feixista. Com a regidor va dimitir l’agost de 1939 al ser multat per venda a preus abusius. Tornaria a l’Ajuntament al novembre al ser sobreseguda la multa. Posteriorment seria regidor de 1947 a 1955. Excaptiu.

 Jordi Magriña Lludríguez

 Francesc Nogué Segura (Reus 1888- ?)
Primer tinent d’alcalde i encarregat d’Abastament. Vivia a Sant Cugat des de 1911. Era propietari d’una fusteria. Estava separat. Havia estat membre del Partit Radical i perseguit per dretà durant la guerra.

 Hermenegildo Rodó Rabella (Sant Cugat 1887- ?)
Comerciant. Membre d’una de les famílies salistes del poble, el seu germà havia estat alcalde de 1909 a 1922 i ell havia estat sometenista. Durant la guerra va estar un temps empresonat per les patrulles de control. Al mes de ser regidor va ser cessat en el càrrec per ordre de l’autoritat. Malgrat això se’l va nomenar Síndic i més endavant dipositari municipal, també va ser l’encarregat de dirigir la Comissió de depuració dels funcionaris municipals.

 Llorenç Tomàs Renau

 Antoni Tortosa Tortosa (Sant Cugat 1885-1963)
Encarregat d’Higiene i Neteja. Era un petit propietari agrícola i tractant de llenya. Havia estat membre de la Unión Patriótica i detingut durant la guerra. Després seria primer tinent d’alcalde de 1941 a 1945.

---

5. Regidors de la segona Junta Gestora franquista

 Francesc Busquets Fransi (Sant Cugat 1886- ?)
Delegat de cultura. Propietari de Can Busquets i important rendista, a més tenia algun comerç. Era soci de l’Institut Agrícola Català Sant Isidre. Durant la República no es va significar políticament. Va ser president de l’Associació de Propietaris de la Colònia Bosch a La Floresta. Durant la guerra va sofrir persecució i li van expropiar les propietats. Adherit a FET de las JONS (n. 14.675). Seria regidor fins a 1947.

- Vicente Castañé Mauri (Sant Cugat 1911-1994)
Modest propietari agrícola. Políticament no va destacar durant la República. Va lluitar del costat franquista al Regiment d’Infanteria n. 52, essent ferit i va rebre la Cruz de Guerra. Va ser el primer delegat d’excombatents a Sant Cugat. Membre de FET de las JONS. Tornaria a ser regidor de 1947 a 1949.

 Josep Garrell Casamitjana

Lluís Juanola Almar (Serinyà (Lleida) 1905- ?)
Delegat de Foment. Vivia a Sant Cugat des de 1922. Era propietari d’una fusteria mecànica i primer contribuent municipal per indústria i comerç. Va ser membre d’Acció Catalana, passant després a Unió Democràtica de Catalunya. També va ser president de Sant Cugat Sport Futbol Club entre 1933 i 1935 i, de Nou, el 1940. A més de soci de l’APEC. A les eleccions de febrer de 1936 exerceix d’apoderat del Front Català d’Ordre. En començar la guerra s’oculta a Barcelona. L’agost de 1936 aconsegueix passar a França i d’allà a Itàlia. Mesos després ingressa a l’Espanya franquista. Viu a Sevilla, on es presenta voluntari al Parque de Intendencia, per passar després a residir a San Sebastián. Durant el temps de la guerra la seva fusteria va ser col·lectivitzada i van morir, amagats a Barcelona, el seu cunyat i el seu sogre, el carlí Tomàs Musella. Afiliat a FET de las JONS seria nomenat jefe local el 3 de maig de 1939. Va ser primer tinent d’alcalde. El 1940 tornaria a ser president del club de futbol, ara rebatejat Club Deportivo San Cugat.

 Pere Juneny Redó

- Josep Maria Magnara Castañé (Sant Cugat del Vallès 1910-?)
Delegat de Propaganda i Festes. Fuster. Delegat de Propaganda i Festes. Fuster al Golf. Membre de la Federació de Joves Cristians i les joventuts de la Lliga. Durant la guerra va treballar al Camp militar d’entrenament instal·lat al golf. El 1937 va estar detingut acusat de furt i desafecte [25]. Després del seu alliberament, l’agost de 1937, es va amagar.

 Jordi Magriña Lludríguez
En aquesta junta delegat d’Agricultura.

 Joaquim Mata Dalmau (Sant Pere de les Preses (Girona) 1897-Sant Cugat del Vallès 197?)
Delegat de Sanitat i Beneficència. Farmacèutic (llicenciat el 1923) i inspector farmacèutic municipal des de 1929. Vivia a Sant Cugat des de 1926. Va ser cessat del seu càrrec municipal durant la guerra. No havia destacat mai en temes polítics, el seu càrrec es deuria relacionar amb la seva amistat amb Villar Recio.

 Gabriel Montañà Estapé

- Josep María Rosàs Major
Terratinent, promotor immobiliari i propietari de Can Rosàs (antiga Can Major). Dirigent de l’Associació de Propietaris de Valldoreix. Durant la guerra va ser confiscada la seva propietat. Membre de FET de las JONS va ser jefe local de la delegació de Valldoreix-La Floresta. En aquesta Junta 3r tinent d’alcalde.

- Nicolás Villar Recio (Villasandino (Burgos) 1899-Sant Cugat del Vallès 1986)

Nicolás Villar Recio

Alcalde des del 9 de gener de 1940. Havia nascut a la província de Burgos perquè el seu pare, mestre nacional, havia estat destinat, però va fer tots els seus estudis a Barcelona. Llicenciat en medicina el 1923. El 1926 arriba a Sant Cugat entrant d’ajudant al dispensari municipal. El 1928 aconsegueix la plaça de metge auxiliar de beneficència domiciliària de Sant Cugat. El 1932 és nomenat interí titular i el 1935 aconsegueix la plaça de metge titular.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser membre de la Unión Patriótica. Amb la República va ser soci d’entitats properes a Acció Catalana com l’Ateneu Santcugatenc o la delegació local de l’Associació Protectora de l’Ensenyament en Català i catòliques, com l’Institut de Cultura Infantil.

Durant la guerra va ser cessat al seu càrrec municipal l’agost de 1936 per dretà i acusat de ser un dels acusadors després dels fets d’octubre, però va restar al poble. Afiliat a FET de las JONS (n. 17.917), va ser jefe local. alcalde d’aquesta primera Junta i de les següents fins a la seva dimissió al 1947, a l’haver estat acusat d’estraperlista i per un fosc assumpte arrel del monopoli del servei d’aigües [26]. El 1973 seria nomenat Jutge de Pau de Sant Cugat.