José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – juliol de 2017


La milícia local i la repressió a la rereguarda

per  José Fernando Mota Muñoz


Sumari del capítol 3

3.1. La milícia local

3.2. La repressió a la rereguarda


3.1. La milícia local

Una de les primeres mides del Comitè de Milícies Antifeixistes (CMAF) va ser la creació d’unes patrulles de control o milícia antifeixista local encarregada de l’ordre públic, la repressió política i social i el control de les carreteres. Aquesta milícia volia acabar amb les patrulles que cada organització havia format espontàniament i que fins llavors actuaven sense cap coordinació.


La milícia organitzada pel CMAF deuria tenir una trentena de membres i disposava d’almenys dos vehicles que havien confiscat a estiuejants barcelonins. Formaven part d’ella militants de les organitzacions integrades al CMAF, sobretot membres de la Unió de Rabassaires, POUM, CNT i, en un primer moment carrabiners. La milícia es finançava amb el que s’obligava a pagar a industrials i persones benestants. L’encarregat de dirigir-la era el poumista Ramon García Corbacho, que va substituir a Jaume Cussó quan aquest va ingressar al PSUC.

Aquesta milícia també es va encarregar de vigilar l’estació i les carreteres, instal·lant tres controls, un a l’entrada venint de Barcelona, un a la de Rubí i un altre als Quatre Cantons. Aquests controls es van mantenir fins que va arribar el fred. També participa en les detencions dels dretans del poble, en col·laboració amb els carrabiners.

Amb la reorganització de l’Ajuntament també es reestructura la milícia, que passa a dependre de la Comissió de Defensa de l’Ajuntament, que presideix el mateix Ramon García Corbacho. El primer que es fa és reduir-la de trenta membres a vint-i-tres [1]. A finals de novembre es deixa en només dotze milicians i un xofer, als que se’ls dota d’un distintiu i als que s’encarrega també de la formació premilitar dels mossos de les quintes que van sent cridades. Amb la reducció l’Ajuntament passava de pagar més de 2.000 ptes setmanals en sous a pagar 780 ptes, però malgrat la reducció el manteniment segueix sent molt costós per les debilitades finances municipals. És per això que l’Ajuntament reclama a la Generalitat que Sant Cugat torni a tenir els cinc carrabiners i vuit mossos d’esquadra que tenia abans de la guerra.

L’octubre la Generalitat ordena a la Comissió de Defensa el lliurament de les armes. Finalment, com ja hem vist, el març de 1937 la Generalitat dissolt les comissions de defensa municipals i confisca les armes, el que a Sant Cugat, i altres pobles, es fa amb l’oposició de POUM i CNT.

Després de la dissolució de la milícia s’encarregaran de l’ordre públic els carrabiners i mossos enviats, a més dels set serenos nomenats per l’Ajuntament. Aquesta vigilància es reforçarà al març de 1938 amb quatre guardes rurals, encarregats de fer front a l’augment de robatoris en el camp.

JPEG - 12.7 kB
Tomàs Fàbregas

També hem d’assenyalar la presència d’un nucli de santcugatencs en les patrulles de control de Barcelona degut a que un santcugatenc, en Tomàs Fàbregas, formarà part del CMAF de Barcelona com a representant d’ACR. Tomàs Fàbregas va accedir a aquest lloc perquè el 19 de juliol es trobava a Barcelona i va participar en la detenció de Manuel Goded, això i haver arribat a sotsoficial durant el servei militar el van servir per a esdevenir el representant d’ACR. Al CMAF s’encarregaria, junt amb el cenetista José Asens, del secretariat de les patrulles de control. Després de la dissolució del CMAF passaria a formar part de la Junta de Seguretat Interior com a delegat de les Patrulles de Control [2]. Des d’aquest lloc va possibilitar l’entrada de santcugatencs en les patrulles, sobretot companys seus d’ACR i Nosaltres Sols, ara integrats en Estat Català, com per exemple Josep Alemany Prats i Josep Guix Gurri, que van ser nomenats agents-conductors del Parc Mòbil de la Comissaria General d’Ordre Públic de Seguretat Interior [3] Bonaventura Bartralot, germà de l’alcalde, i Lluís Sala Roda [4]També van ser col·locats el desembre de 1936 a les Patrulles els santcugatencs Tomàs Puigoriol Grau, Ramon Colomé Badia i Andreu Casals Boldú, que estaven a les ordres directes de Fàbregas, els dos primers com ordenances i el darrer com a porter, a la seu de la Secretaria General de les patrulles a la Gran Vía de las Cortes Catalanas 617, on tenia el seu despatx Tomàs Fàbregas [5]. Alguns d’aquests santcugatencs participaran en els fets de La Fatarella com a membres de les patrulles. De fet serà Fàbregas l’encarregat de presentar un informe sobre el cas al Secretariat de les Patrulles [6].

3.2. La repressió a la rereguarda

L’inici de la guerra va suposar també l’inici d’una repressió sobre l’Església i membres de la dreta. Per alguns va arribar el moment de passar comptes per la repressió soferta a l’octubre del 1934, els odis polítics i les baralles personals.

Durant el juliol el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMAF) empresona en el seu local als Quatre Cantons i en la presó municipals a destacats membres de la dreta santcugatenca, des de salistes a radicals, que són detinguts per la milícia local i els carrabiners [7]. Molts d’aquests salvarien la vida al ser empresonats, ja que el mateix juliol ja van començar els assassinats. De fet, membres del CMAF van impedir en alguna ocasió que als detinguts se’ls enduguessin patrulles foranies [8]. Aquests detinguts restaran empresonats durant dies, alguns més de vint, al calabós de l’Ajuntament. Al ser alliberats se’ls obligarà a fer contribucions econòmiques mensuals.

Altres veïns perseguits s’havien amagat o fugit als boscos del Tibidabo. És el cas, per exemple, del comerciant Modest Cahís Fàbregas, que va estar amagat als boscos, junt amb altres tres companys, 11 mesos fins que va aconseguir passar a la zona franquista [9]

Més detencions es produirien el 31 d’octubre de 1936 quan, com a represàlia pel bombardeig marítim del dia anterior a Roses, són detinguts disset santcugatencs, que seran portats a Barcelona i entregats a les Patrulles de Control [10]. Segons Ramon Mas en realitat se’ls va protegir de patrullers de Terrassa que se’ls volien endur. Després d’alliberats molts d’aquests santcugatencs passaren tota la guerra amagats. En altres pobles, sobretot de Girona, les represàlies per aquest bombardeig, el primer que patia Catalunya, i els rumors d’un desembarcament, van tenir conseqüències més tràgiques, amb diferents assassinats. A Terrassa seran assassinades una dotzena de persones.

JPEG - 15.3 kB
Pere San

Els assassinats [11], però, havien començat el dia 22 de juliol, en que són detinguts i morts Pere San Mestres [12], exmembre de la Unión Patriótica, secretari de la Lliga, representant de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i fill de l’exsecretari de l’Ajuntament, acusat per l’esquerra local de cacic, i el rector de Valldoreix Josep Castellà Casarramona [13]. El dia 26 ho seria Anton Guilló Bernadas, rector de Sant Cugat [14].

JPEG - 10.9 kB
Anton Guilló Bernadas el 1935

Els reporters enviats pel Full Oficial del Comitè de Sabadell justificaven l’assassinat d’aquest amb arguments clàssics de l’anticlericalisme com la hipocresia i l’avarícia del clericat, concretament deia El Rector, com la majoria de la gent de sotana, era dels que predicava la pobresa i la humilitat, més això no era obstacle perquè tingués en valors nacionals i estrangers més de 75.000 pessetes. Ara talla el cuponet de la Banca d’allà dalt [15].

L’agost apareixen assassinats altres veïns de Sant Cugat, com Antonio Serra Rubies [16], periodista crític amb els rabassaires i organitzador de la CEDA a Sant Cugat, el guàrdia urbà Josep Obiols Escorsell [17], Jaime Arrieta Zubiri [18], també proper a la CEDA, i Francesc de P. Medina Rosal i el seu cunyat Jose Mª del Pulgar Noes, que, com diu l’Ajuntament, residien accidentalment a Sant Cugat [19]. Encara durant 1936 són assassinats Josep Prunés Amorós [20], mosso d’esquadra, Arturo Guilló Coll [21], exsometenista, i Joan Altès Bargalló [22], membre del Partit Radical i alcalde després dels fets d’octubre del 1934.

A aquests assassinats cal afegir els que es produeixen durant 1937 fins a sumar catorze represaliats. Es tracta de Jaume Barbany Català [23], Josep Farreny Obiols [24] i Manuel Pujol Tortosa [25], membre d’ACR i exregidor del primer Ajuntament republicà [26].

A més d’aquests dins del terme municipal de Sant Cugat, i sobretot a l’Arrabassada, es recollirien, a la banda santcugatenca, vint-i-vuit cadàvers de represaliats de Molins de Rei [27], Barcelona, Cerdanyola i altres poblacions [28].

Com veiem molts assassinats són producte de conflictes i situacions viscudes durant la República i inclús abans. L’enfrontament entre catòlics i anticlericals durant tot el segle té el seu epíleg més tràgic amb l’assassinat dels capellans de Sant Cugat i Valldoreix, com veurem també els edificis religiosos i tots els seus signes van patir les conseqüències d’aquest enfrontament secular. En canvi, les monges franciscanes van ser ajudades a fugir el 24 de juliol [29]. L’enfrontament polític es cobra cinc morts, un de la CEDA, un de la Lliga, un radical, un monàrquic i un sometenista, mentre per qüestions personals moren Jaume Barbany i segurament Manuel Pujol, encara que la seva filiació política a Acció Catalana podia tenir un paper, i Josep Farreny, on també va ser determinant la seva professió de guarda jurat, ja que tenia l’animadversió dels rabassaires, per impedir la caça als vedats i perquè els mataven els gossos quan entraven a la propietat que defensava. Per últim a Josep Prunés se’l passen comptes per fets ocorreguts el 1934. Curiosament dos dels assassinats, Serra i Pujol, havien exercit de periodistes.

Els reporters enviats pel Full de Sabadell no amagaven aquesta repressió i tres dels assassinats i així informava, cruament, l’octubre del 1936, que La labor d’higienització ha estat acomplerta. Molts feixistes s’han fet escàpols, però tres d’altres entre ells el cacic màxim de Sant Cugat, el reaccionari Sant [sic], han entrat ja a hores d’ara en el regne dels cels [30].

Dos santcugatencs de naixement, encara que residents des de fa temps fora del municipi, també van morir assassinats els primers mesos de la guerra, són Pere Pila Sobregrau, al cementiri de Montcada, i Miquel Casamitjana Crehueres, a Cerdanyola.

La repressió, a mesura que avança la guerra, es centra en el derrotisme, la deserció i el mercat negre. Així durant la segona meitat de 1937 seran detinguts Josep Maria Brun Monte, guarda rural de la Colònia Montserrat, detingut el juny de 1937 per haver trobat agents de la policia explosius al seu domicili de La Floresta [31]; Ventura Vilaró Castañé, acusat l’octubre d’hostilitat i desafecció al règim per haver venut part de la seva collita sense passar pel Sindicat Agrícola [32] i Octavi Galceran Ferrer -detingut per furt i haver-li trobat una bomba- que s’estarà a la presó tres mesos. Per causa desconeguda també serà detingut Genís Cussó Puig [33]. El 12 de juliol seria detingut, per membres del Servicio de Información Militar, Francisco Javier Dávila Huguet, que estava destinat a Sant Cugat com a sergent d’infanteria [34] i era germà de militars revoltats. A més el març de 1938 es celebren diverses vistes públiques en judicis per acaparament de queviures al Jutjat Popular de Pins del Vallès. Encara el 13 de juny de 1938 seria detinguda Filomena Agustí Pujol, masovera de Can Fatjó dels Xiprers, en no presentar-se el seu fill Julià Julià Agustí a files. Passaria 12 dies detinguda a la presó de dones de Les Corts abans de ser posada en llibertat [35]. En ocupar les tropes franquistes Barcelona seria alliberat de la Model el santcugatenc Antoni Castañé Vila, un intermediari i membre de la Lliga, que portava detingut des del 4 de juliol de 1938 acusat de ser membre de Falange i Socorro Blanco i que passaria per la txeca de Vallmajor, el vaixell Argentina i la Model [36].

JPEG - 11.5 kB
Creu de terme de Can Mates abans de ser aterrada

La repressió contra l’Església també es va manifestar en els actes contra els edificis religiosos. Com hem vist, el 21 de juliol el Monestir va ser saquejat i el seu mobiliari incendiat. En els dies següents serien l’església de Valldoreix i les ermites del terme les que serien saquejades i destruïdes. L’ermita de Sant Crist va ser incendiada i destruïda en part, la de Sant Domènec saquejada i incendiada, la de Sant Pere a La Floresta saquejada i destruïda en part, la de Sant Medir saquejada i incendiada i a la de Santa Maria de Campanyà incendiats els objectes de culte. També van ser aterrades les creus de terme de Can Mates i Coll Favà. Els reporters enviats pel Full explicaven així aquestes accions: Des del primer moment de la reacció popular contra la fantasmada militaroide, les esglésies, llençaren des de les agulles dels campanars el resplandor radiant de la nova societat, i l’incendi destructor d’un passat d’oprobi. Era el far resplandent de la Revolució. Però el Monestir ha estat respectat pel que conté d’interès històric i de valor artístic. El nou ordre, no té un sentit de destrucció, és eminentment constructiu [37].

Els edificis religiosos passaran a tenir durant la guerra diferents funcions. Com hem vist el Monestir va servir primer de magatzem al Sindicat Agrícola i després, a finals de 1938, de caserna, l’església de Valldoreix servirà d’habitatge i el 1938 també de caserna, i el convent de les franciscanes per instal·lar una escola i, posteriorment, a refugiats i uns menjadors populars. Fins i tot, s’aprofita el bronze de les campanes de les esglésies, que segons deia el CMAF, han deixat de molestar les oïdes dels ciutadans i transformades en material bèl·lic, serviran per batre l’enemic [38]. L’aterrament de les campanes té un valor simbòlic evident, més després de les polèmiques que hem vist entre el consistori republicà i la parròquia pels seus tocs. Suposa acabar amb un símbol més del domini religiós. Aquest simbolisme quedarà de manifest de nou al 1940 i 1942 quan es col·loquin unes noves campanes. Antoni Griera, el nou mossèn, declararà durant l’acte de benedicció que sàpiguen els enemics de l’Església que encara que cremin temples i destrossin campanes per no tenir que sentir la veu de Déu, un altra vegada tenim campanes que magnifiquen la seva glòria i vulguin, o no vulguin, tindran que soportar-les [39]

El procés de laïcització porta a canviar la festa de Reis per la Festa de l’Infant, amb exposicions de treballs escolars i repartiment de joguines, i a traslladar de dates la Fira de Maig, que tradicionalment es feia per l’Assumpció, per treure el caràcter religiós. Naturalment també es va prohibir el culte, malgrat això sembla que a partir de 1938 hi ha actes de culte clandestí [40].

Aquests atacs a l’Església buscaba asestar un golpe mortal a la esfera pública burguesa tradicional, destruyendo los pilares del principal transmisor de la ideología de las elites [41]. A Sant Cugat, com hem vist, feia temps que estava arrelat aquest sentiment anticlerical entre les classes treballadores.

Pel que fa als culpables dels assassinats l’informe de la Causa General els atribueix al CMAF i les patrulles locals, sobretot parlen de membres del POUM i la FAI. De fet components de la milícia local serien acusats després de la guerra d’alguns dels assassinats polítics del poble, encara que la majoria dels testimonis, com és habitual a molts pobles, acusen a forans d’aquestes morts.

La repressió a Sant Cugat no és tan forta com a d’altres pobles de la comarca amb forta implantació faista com Terrassa, Ripollet o Cerdanyola, però en canvi està per sobre de la veïna Rubí o de Sabadell on la repressió dels fets d’octubre i el conflicte rabassaire no havien estat tan forts.

<—Capítol anterior: La hisenda municipal durant la guerra ---- Capítol següent: Presència militar a Pins del Vallès—>

Notes

[1Els 23 membres eren: Maties Brocal, Pere Bayo, Lluís Vall Abella, Benet Gómez, Sebastià Mercader, Francesc Ruiz, Martí Rovira, Domènec Martínez, el pagès Josep Melich Bruch, Llorenç Echevarria, Gaspar Pérez Yañez, Vicenç Salas, Ferran Lorente, Josep Massó Serra, Jaume Florensa, Miquel Oliveras, Josep Duran Jané, Lluís Abadia Peruga i els xofers Mateu Soto, Josep Sánchez i Vicenç Pons. Llista de milícia local de la Comissió de Defensa, 7-11-1936 (AMSC).

[2Tomas Fàbregas Valls ’català’ (1903-1969). Nascut a Sant Cugat en el sí d’una família acomodada. Casat el 1930 amb Antònia Català Pahissa, germana del dirigent local de la Lliga. Va ser padrí de la seva boda Joaquim Prou, propietari de Can Volpelleres. Fàbregas havia estat secretari de les agrupacions locals d’ACR i Nosaltres Sols, després integrat en Estat Català. El novembre de 1934 va ser detingut arrel de la seva participació als fets d’octubre. Va representar a ACR en el CMAF de Barcelona, excepte un petit període substituït per Rafael Tasis, i va signar l’acta d’afusellament de Goded i Burriel, entre d’altres. García Oliver i Joan Pons, membres del CMAF, el primer representant de la CNT i el segon d’ERC, han deixat testimoni de la seva actuació. García Oliver diu de Tomàs Fàbregas que nadie lo conocía antes. Pero Tomas Fábregas resultó ser una persona de facultades excepcionales, fue propuesto, con José Asens, para la organización de las Patrullas de Control, aceptó el cargo y lo desempeñó bien (...) se comportó como si fuera un representate confederal, inclús seria convençut per García Oliver per seguir al seu càrrec quan va voler dimitir davant la fugida de dirigents d’ACR, García Oliver, Juan. El eco de los pasos. Paris : Ruedo Ibérico, 1978, p. 255 i 282. Pons afirma que és cert, doncs, que van fer espolis, confiscacions i detencions, però també he de dir que Tomàs Fàbregas fou dels homes que va lliurar més valors a la Generalitat, Pons Garlandí, Joan. Un republicà entre faistes. Barcelona: Edicions 62, 2008, p 175. Al CMAF va formar part del Secretariat de les Patrulles de Control i, una vegada dissolt el CMAF, passà a dirigir la Secció de Patrulles de Control de la Junta de Seguretat Interior, on seria també un dels components del Departament d’Investigació. Des del seu lloc també ajudaria a dretans santcugatencs a amagar-se, com al seu cunyat Jaume Català Pahissa, membre de la Lliga. Una vegada mobilitzat va arribar a tinent d’enginyers. Va fugir amagat en un carro dos dies abans de l’entrada dels franquistes. Exiliat al final de la guerra a Mèxic, on arribaria a entrenar equips de futbol com el Irapuato, el Morelia o el Toluca, al que pujaria a primera divisió el 1953. Causa General, informes de 1964, entrevista a Tomàs Juanola, Sant Cugat, 22-1-1991 i entrevista a Joan Auladell a Viure a Sant Cugat, op. cit., p. 45.

[3Diari Oficial de la Generalitat, 1-12-1936

[4Lluís Sala després de la guerra seria condemnat a 30 anys i seria enviat al Colonia Penitenciaria Militarizada de Montijo.

[5Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 1.916 contra Tomás Puigoriol Grau, Ramón Colomer [sic] Badía, Andrés Casals Boldú i Ramón Batet Farrés.

[6Anc. Lligall 4.207.20

[7Una llista incompleta dels empresonats és la següent: Josep Alegret Estapé (salista), Francesc Cahís Juliana (salista), Antoni Castañé Vila (Lliga), Pere Estapé Franquesa (salista), Josep Llahí Subirà, Josep Garrell Casamitjana (Lliga), Francesc Pila Codoñès (salista), Hermenegildo Rodó (salista), M. Rodó, Antoni Sallés Borrell, Marcel·lí Sangés Torras (exjutge municipal), Tomàs Serra Sagalés (exregidor lliguer després 1934), Antoni Serra Rubies (CEDA), Llorenç Tomàs Renau (exregidor radical després de 1934), Francesc Morera Morera (Federació de Joves Cristians i Lliga) -passaria 21 dies arrestat-, Lluís Girbau Aguilar (Lliga) -detingut 8 dies-, Joan Jané Serra (Federació de Joves Cristians), Joan Soler Julià (Lliga), Pere Pla, Isidre Vendrell Català i Emili Sabaté Escursell (Lliga).

[8Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 6.181 contra Jaime Grau Marcé. Informe de FET de las JONS, Delegación de Investigación

[9Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa contra Joaquín Estrems Casadevalls. Declaració de Modesto Cahís Fábregas, Pamplona, 1938

[10Entre els detinguts estaven Antoni Tortosa Tortosa o els dirigents de la Federació de Joves Cristians: Francesc Rovira Carol i els germans Joaquim i Santiago Bozzo Rovira. A aquests darrers en un escorcoll a casa se’ls troba unes cartutxeres i objectes religiosos. Són acusats de desafectes i empresonats. Santiago no serà alliberat fins el juliol de 1937. El cas serà sobresegut més endavant. Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat núm. 14 Especial, Sumari 85/1937.

[11Les fonts utilitzades per aquest apartat van ser: declaracions recollides a la Causa General informes de les primeres juntes franquistes, Llibre de defuncions de la Parròquia de Sant Pere, Registre Civil, Arxiu de la Creu Roja de Sant Cugat i entrevistes. A més dels llibre Sanabre. op. cit.; Solé i Sabaté, Josep Maria i Villarroya Font, J. La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, vol. II, p. 169 i d’altres que es citen en cada cas.

[12Pere San Mestres. Nascut a Sant Cugat el 1903. Fill de l’antic secretari de l’Ajuntament Joan San, acusat per l’esquerra d’enriquir-se en el seu càrrec. Pere San va ser membre de la direcció local de la Unión Patriótica i es va presentar a les llistes monàrquiques a les municipals del 12 d’abril de 1931. Malgrat ser escollit i a pesar dels seus esforços no seria regidor, en ser l’Ajuntament ocupat pels republicans. Passat a la Lliga Catalana es va encarregar d’organitzar-la a Sant Cugat des de la seva secretaria. També va ser representant de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre a Sant Cugat. Propietari urbà i rural, les seves finques serien confiscades per l’Ajuntament i organitzacions obreres. Va ser detingut el 22 de juliol a les Rambles de Barcelona per patrulles del POUM, portat a Sant Cugat, primer al local del POUM i després traslladat a la presó municipal. Seria assassinat la mateixa nit, junt amb Josep Castellà, al km. 4 de l’Arrabassada.

[13Josep Castellà Casarramona era nascut a Sant Cugat del Vallès el 1882 i era rector de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix des del 1916. En esclatar el conflicte, el dia 20, entrega un maletí a Tomàs Roig -que contenia una pistola- i s’amaga a una casa d’Antoni Caballé Munné. El dia 22, sembla que per indicacions del vigilant Joan Prat Muntada, que el va proporcionar roba de civil, es trasllada a una masia. No queda clar quina. Prat diu que va ser a Can Busquets, fonts falangistes afirmen que va ser Can Flor i Jordi Sales parla de Can Boba. Aquella mateixa nit del 22 va ser detingut per membres de la milícia local de Sant Cugat i portat al seu local. Seria assassinat aquella mateixa nit, junt amb Pere San, al km. 4 de l’Arrabassada. Joan Prat Muntada seria afusellat després de la guerra acusat de ser el delator. Fonts: Sales i Masferrer, Jordi. Rectirologi de la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Valldoreix: Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, 1984, p. 25-27: Roig i Llop, Tomàs. El meu viatge per la vida (1939-1975). Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005 i Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa contra Juan Torres Serra, Emilio Gómez Pérez, Juan Julià Uxó, Jaime Carreras Tixeire, Agustín Carreras Tixeire y Juan Prat Muntada

[14Anton Guilló Bernadas ’sabatetes’. Nascut a Barcelona el 1876. Rector de la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat des de 1916. Durant la República va tenir diferents enfrontaments amb l’Ajuntament. Va ser detingut, segons declaracions recollides a la ’Causa General’, el 26 de juliol de 1936 quan tractava de fugir vestit de civil, en ser reconegut a l’estació de Sant Cugat. Sembla que fins llavors havia estat amagat a la Torre Cendrera. Segons alguns testimonis el que el va reconèixer va ser el Diego, el ’tonto’ del poble. Tancat a l’Ajuntament i assassinat el mateix dia a la nit, el seu cadàver va aparèixer a l’Arrabassada prop del revolt de ’la paella’.

[15Full Oficial del Comitè Local de Defensa [Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

[16Antonio Serra Rubies. "Panchito". Nascut a Barcelona el 1888. Com hem vist era periodista i havia estat corresponsal a Sant Cugat des del 1930 de La Vanguardia, El Liberal i El Diluvio, diari del que va ser expulsat el 1931 per les seves crítiques als federals i als rabassaires i el seu líder Ramon Mas. Organitzador de la CEDA a Sant Cugat i president local d’Acción Obrerista. Detingut per la milícia de Sant Cugat el juliol de 1936, sembla que el van trobar redactant una llista dels que l’havien detingut. Posat en llibertat posteriorment va desaparèixer a l’agost, sembla que detingut per patrulles forànies avisades per gent del poble. El seu cadàver, assassinat a destralades, va aparèixer a la carretera del Papiol. Les seves despulles estan enterrades al cementiri nou de Barcelona.

[17Josep Obiols Escorsell. Era guàrdia urbà del burot i vivia a Can Ribes a l’Arrabassada, a peu de carretera, on també venia vi. Havia estat membre d’Acción Ciudadana. Va ser detingut el 6 d’agost de 1936 per patrulles de control del Tibidabo, que dirigia Gonzalo Pelegrín, a casa de la seva filla a Barcelona, on estava amagat. El seu cadàver va aparèixer al dia següent al dipòsit de l’Hospital Clínic. La seva vídua supone que el motivo de la detención y asesinato de su esposo fue una venganza personal, possiblement es deu a denúncies fetes per Obiols després dels fets d’octubre de 1934. AHN. Causa General. Declaraciones de testigos de la pieza principal o primera de Barcelona. Declaración de Joaquín Cristòfol Fible, f. 2430 i Pieza Cuarta de Barcelona. Checas. Declaracions de Josefa Monegal Guix, f. 336 i Teresa Obiols Monegal, f. 340..

[18Jaime Arrieta Zubiriera nascut a Pamplona el 1882 i residia a Sant Cugat des del 1928. Era propietari d’una granja i empleat a Puigmanta S.A. Era un monàrquic alfonsí. L’abril de 1934 figura com a vicepresident de Dreta de Catalunya del Districte VII (Gràcia). A l’informe de la Causa General és qualificat com de "derechas". Detingut al seu despatx a Barcelona per patrulles del Clot. Va ser assassinat el 10 d’agost de 1936 al cementiri de Montcada. El seu cadàver va ser reconegut l’agost de 1940 i traslladat a Sant Cugat.

[19Francesc de P. Medina Rosal, nascut el 1899, era secretari general de Mutua de Incendios i congregant de Sant Lluís Gonzaga. Durant la República va estar amenaçat per la seva feina social catòlica, ja que el 1935 va fundar i presidir la Mútua Barcelonesa contra el Paro Forzoso, una societat per a reduir l’atur, que va ser objecte de burles pel CADCI. Era membre de la CEDA. El seu cunyat José María Pulgar Noes era nascut el 1902, treballava en la compra-venda de finques pel seu compte, era membre de la Conferències de Vicenç Paul, propagandista de la campanya antiblasfèmia i tenia previst iniciar una ràdio catòlica. Va militar al Partido Nacionalista Español, Renovación Española i associacions antimaçòniques. Participà en l’aixecament feixista a la caserna de Pebralbes. Van ser detinguts el 21 d’agost de 1936 per una patrulla d’Horta a la casa on estiuejaven, prop de Can Trabal, i després de tres hores d’escorcoll van ser assassinats al peu de la carretera (AHN. Causa General. Declaraciones de testigos de la pieza principal o primera de Barcelona. Declaració de María Medina Rosal, f. 2420 i Pieza segunda de Barcelona. Del Alzamiento Nacional. Antecedentes, Ejército Rojo y Liberación, La Vanguardia, 23-8-1939 i Hoja Diocesana, 28 (13-7-1941) i 35 (31-8-1941)). Els seus cadàvers es van trobar a l’Arrabassada, al pla del Pi d’en Gordi, el 21 d’agost de 1936, no a Montcada com diuen Solé i Sabaté i Villarroya, amb un paper clavat que deia "muerto por pertenecer a Falange Española y Acción Ciudadana" (Arxiu de la Creu Roja). Els cadàvers van ser reconeguts al cementiri de Sant Cugat per veïns de Molins, com un fill i el gendre del senyor Medina, que havia estat director de la fàbrica de Can Coll de Molins de Rei, encara que segons diuen feia un temps que no residien en aquella vila, Canals i Pujol, Gertrudis. Albert Pujol i Bernis. Molins de Rei, 1989, p. 15-16.

[20Josep Prunés Amorós era natural de Viladecavalls, nascut el 1884. Era sergent dels mossos d’esquadra. Havia ingressat al cos el 1909 i havia estat destinat a Montcada i Reixac on havia participat en la persecució de sindicalistes acusats de terrorisme. Nomenat sotscaporal el 1925. Traslladat a Sant Cugat el 1929, es va casar amb la santcugatenca Rosa Badia Gorchs el 1930. El 16 de novembre de 1930 es va produir a Sant Cugat un motí contra la seva persona per la dura repressió que va exercir en uns aldarulls al camp de futbol durant el partit Sant Cugat-Argentona. El gener de 1931 seria traslladat a Cornellà i posteriorment a La Floresta i Vallvidrera. Detingut arrel dels fets d’octubre va fer davant d’altres mossos un comentari desafortunat i probablement una mica xulesc sobre la seva disponibilitat a presentar-se voluntari per l’escamot d’afusellament de l’excomandant de les Esquadres Enric Pérez Farràs. Arrel d’aquestes declaracions se l’obrirà expedient el juliol de 1936 i serà expulsat del cos. Seria detingut pels propis mossos d’esquadra el 5 d’octubre i portat a la txeca de Sant Elies, d’on seria tret el 6 d’octubre de 1936 i assassinat al cementiri de Montcada. A la ’Causa General’ se’l qualifica de monàrquic i diu que la denúncia la van fer dos mossos d’esquadra. Vegeu: Riera Prenafeta, Francesc. "Les esquadres de Catalunya a Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern, 1922-1939". Miscel·lània d’estudis santjustencs, núm. 12 (2004), p. 58-60.

[21Arturo Guilló Coll, nascut a Barcelona el 1881. Era comerciant. Membre de la junta de Unión Patriótica i del Sometent de Sant Gervasi el 1927. Va ser el caporal del Sometent de Sant Cugat anterior a la reforma de Dencàs. Detingut, junt amb la seva dona Maria Fontans Solano, al mercat de la Boqueria de Barcelona el 7 d’octubre de 1936 per santcugatencs de les patrulles de control, entre els que es cita a la Causa General a Ramon Batet. Van ser portats a Sant Cugat per interrogar-lo i més tard empresonat a la txeca de Sant Elies, d’on seria tret el 17 de novembre de 1936 i afusellat a Montcada. No figura a la Causa General. Després de la guerra es va acusar Gonzalo Pelegrini d’haver-lo denunciat i de l’incendi de la seva casa en l’Arrabassada, La Vanguardia, 14-2-1939.

[22Joan Altés Bargalló, nascut a Reus el 1883, residia a Sant Cugat des de 1918. Corredor de finques i pintor de professió. Va ser fundador del CRF el 1930, però més tard criticaria que els federals cobraven per incloure a les llistes electorals i es passaria el 1931 al CRR. Alcalde gestor després dels fets d’octubre del 1934 en l’Ajuntament radical del 3-5-1935 al 27-1-1936. Després seria acusat de corrupció per la Lliga i el CRF. A més havia tingut problemes amb alguns dels seus obrers, que el van denunciar davant del Jurat Mixt del seu ram. Va ser detingut, una primera vegada, per les patrulles del carrer Cortés, que dirigia Tomàs Fàbregas, al carrer Pescadors de Barcelona i posat en llibertat després de dotze dies. El 22 de desembre seria detingut a la seva feina a Ronda Universitat i traslladat a la txeca de Sant Elies. El seu cadàver apareixeria el 2 de gener de 1937 al cementiri de Montcada.

[23Jaume Barbany Català era nascut a Sant Cugat el 1907 i ebenista de professió. Va ser assassinat el 5 d’abril de 1937 prop del Monestir per Manuel Capel Vázquez, conseller de la CNT. La vídua de Barbany ho explica així: "el malogrado esposo de la dicente se hayaba en casa y salió porqué oyó llorar su hijo, y al decirle éste que lloraba porque otro pequeño le había estropeado una escopeta de juego, el esposo de la que habla pegó al muchacho de referencia y en aquellos momentos pasó por allí el individuo antes mencionado [Capel] quien disparó su pistola, hiriendo a la que habla en el brazo, y al venir en su auxilio el Sr. Barbany, el Capel le disparó varios tiros causándole la muerte" (Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero. Causa núm. 4.981 contra Jaime Cusó Junyent. Declaración de la testimonio Carmen Martínez Sánchez, 18-8-1941). L’Ajuntament va aprovar una resolució d’incompatibilitat moral amb Capel, amb el vot contrari de la CNT i POUM. Capel va ser detingut per agents d’investigació i vigilància de Dionís Eroles el 7 d’abril (La Vanguardia, 8-4-1937), però seria alliberat poc després. Capel seria afusellat després de la guerra. Aquest assassinat no figura a la Causa General.

[24Josep Farreny Obiols era nascut a La Bodallera (Tarragona) el 1905. Guàrdia jurat de la propietat de Vivé es va amagar al bosc en començar el conflicte perquè estava enemistat amb alguns caçadors. Va ser declarat facciós. Alguna vegada que havia estat localitzat havia fugit a trets. El 10 de juny de 1937 l’alcalde va rebre informacions de què Josep Farreny es trobava aquella nit a casa seva, al carrer Valldoreix, va denunciar l’assumpte a la policia. Van arribar només dos agents, per això es va decidir que els acompanyessin quatre regidors. Es va regirar la casa i en un primer moment no el van trobar, però al pujar al terrat, Josep Farreny els esperava parapetat darrera la xemeneia i va obrir foc, caient ferit el regidor d’ERC a l’Ajuntament Joan Marimon Rom, que seria traslladat al local de la Creu Roja, on moriria poc després. Farreny va aconseguir fer-se escàpol. Amagat de nou als boscos va ser delatat. Una desena de policies i guardes de seguretat van rodejar el dia 2 de juliol de 1937 el seu amagatall a la vinya Crispin, dins dels terrenys de Torre Blanca, "creuant-se entre la policia i el Farreny diversos trets que ocasionaren la mort de l’últim, a conseqüència de dues ferides mortals de necessitat". Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat d’Instrucció de Terrassa, Sumari 76/1937. Sobre la mort de Joan Marimon, que, a més de regidor, era secretari del Centre Republicà Federal, es pot veure Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat d’Instrucció de Terrassa, Sumari 50/1937 i L’Humanitat, 12-6-1937 i 13-6-1937 i La Vanguardia, 15-6-1937.

[25Manuel Pujol Tortosa "Salero". Havia nascut a Sant Cugat el 1889. Era paleta i membre d’ACR. Havia estat regidor en l’Ajuntament revolucionari i vicepresident d’ACR el 1933, a més de corresponsal de La Publicitat i redactor de Garba. Va desaparèixer el 4 de maig de 1937 a la zona de Sant Crist de Llaceres quan anava en bicicleta i trobat mort a l’Arrabassada. Un article de J.M. Solé i Sabaté i J. Villarroya el situa entre les víctimes dels fets de maig. Potser el cos va ser traslladat a Barcelona. Solé i Sabaté, J.M.; Villarroya, J. "Les víctimes dels fets de maig". Recerques, núm. 12 (1982), p. 208.

[26A més caldria afegir a Tomàs Musella Castañé Xala, nascut a Sant Cugat el 1879, carlí i important constructor, major contribuent per urbana i del que ja hem vist el seu paper polític durant la Dictablanda i la República i el seu fill Joan Musella Sobregrau, també de Sant Cugat on havia nascut el 1918. Tots dos figuren com morts per les penalitats sofertes mentre s’amagaven de les patrulles, Causa General, juliol 1940. En el Llibre de defuncions de la parròquia especifica més. Tots dos van morir de causa natural i a Barcelona, Tomàs Musella el 8-8-1937 al carrer Aribau, 106 2n 2a, on estava refugiat per parents de Medir Sangés i el seu fill el 22-9-1936 a Consell de Cent, 259 2n 1a. Els cadàvers van ser traslladats del Cementiri Nou de Barcelona al de Sant Cugat el 1943. Arxiu de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià. Llibre de Defuncions 10, p. 65v. Podeu veure l’esquela a La Vanguardia, 14-5-1939 i 3-2-1943.També hi ha un cas confús, el d’Antoni Solanich Amat, que era capellà de l’església de Nostra Senyora del Carme de Barcelona i que des de feia anys estiuejava a Valldoreix. El seu cadàver va aparèixer a l’Arrabassada el 27 de juliol de 1936. Segons unes fonts va desaparèixer de la torre anomenada de Santa Catalina de Valldoreix. En canvi Sanabre a la seva obra diu que va ser detingut al carrer Montmany de Barcelona.

[27De Molins de Rei són recollits els cadàvers de Lluís Santacana i Castanyer, Pere Roca i Rigol i Albert Pujol i Bernis. Com hem dit en una biografia d’aquest últim, que era membre de la FJC, se’ns explica que van ser detinguts per les patrulles de Molins de Rei el dia 19 d’agost i van ser assassinats a les mines de Can Domènec, dins del terme de Sant Cugat. El dia 21 els familiars van anar a Sant Cugat i van parlar amb l’alcalde per recuperar els cadàvers, però aquest els va contestar que ja estaven enterrats i que a més tenen dos quintars de calç a sobre. Així que només que van recuperar els estris personals que els va donar el jutge el dia següent. En el cementiri van veure els cadàvers de Francesc de P. Medina i Josep M. del Pulgar, que havien viscut a Molins, Canals i Pujol, G.. op. cit., p. 10-16. També es va recollir de Molins de Rei al membre de la FJC Isidre Gorina Villarubi el 23 de novembre de 1936.

[28En l’Arxiu de la Creu Roja figuren la recollida de 28 cadàvers, la majoria sense identificació, entre juliol i desembre del 1936 i un el 1937, vegeu Viure a Sant Cugat, núm. 11 (juny 1989) p. 54. Normalment aquests cadàvers es trobaven al Pi bessó o al Pedregar.

[29Diari de guerra de Joan PahissaVilladeprat

[30Full Oficial del Comitè Local de Defensa [Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

[31A Josep M. Brun el van acusar d’adhesió a la rebel·lió militar perquè el van trobar una bomba i dinamita, però va poder demostrar que l’utilitzava en les seves feines de construcció de pous. Va ser absolt pel jurat l’octubre de 1937. Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat de Guàrdia núm. 1 de Barcelona, Sumari 71/1937.

[32Ventura (que de vegades signa com Buenaventura) Vilaró va vendre part de la seva collita de blat al seu cunyat Carles Junyent sense informar al Sindicat Agrícola, que segons el decret de 9 de juliol era l’encarregat de realitzar aquestes transaccions. Per aquest motiu va ser denunciat per l’alcalde Magí Bartralot a les autoritats. L’acusat al judici al·lega desconeixement del nou decret, ja que viu allunyat del nucli, a Can Calders, i que tot respon a venjances personals, ja que a una quarantena de pagesos els ha passat el mateix i l’alcalde només els ha imposat multes de 25 a 300 ptas. Finalment va ser condemnat el desembre a 4 mesos i un dia d’internament en un camp de treball i multa de 1.000 ptas. La pena va ser suspesa per dos anys. Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Audiència Provincial de Barcelona, Jutjat de Terrassa núm. 1, Sumari 173/1937.

[33ANC. Fons Presó Model i Llibre de registre d’entrada de documents, 3-11-1937, 30-12-1937 i 3-1938.

[34La Vanguardia, 3-2-1939 i El Avisador Numantino, 11-2-1939.

[35AHN. Causa General. Pieza Tercera de Barcelona, Cárceles y sacas. Declaracions de Filomena Agustí Pujol, 18-12-1942

[36AHN. Causa General. Pieza Cuarta de Barcelona. Checas. Declaracions d’Antonio Castañé Vilà, f. 99-100 i La Vanguardia, 2-2-1939. Al llistat del diari hi ha un error amb el nom, posa Antonia Castané Dela.

[37Full Oficial del Comitè Local de Defensa [Sabadell], núm. 69 (6 d’octubre de 1936).

[38Idem.

[39Hoja diocesana [de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià], nº 2 (11 de enero de 1942) i nº 11 (15 de marzo de 1942)

[40Al Llibre de baptismes, 12 (Arxiu Parroquial de Sant Pere d’Octavià) es registren el 1939, dos baptismes fets el 1938 pel capellà de Canovelles Gabriel Canas. Els batejats són Francesc Pujol Estapé i Joan Pelfort Cañameras.

[41Ealham, Chris. op. cit., p. 295.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License