José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – maig de 2017


La Delegación Local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.

per  José Fernando Mota Muñoz


Només produir-se la "liberación" de Sant Cugat es va iniciar l’organització de FET de las JONS, el partit únic fruït de la fusió de Falange i els carlins. Abans de la guerra a Sant Cugat no hi havia cap militant falangista i el carlisme, que mai va arrelar a la població, només havia tingut alguna figura a títol individual com Tomàs Musella, mort durant el conflicte, així que FET de las JONS començava de zero a Sant Cugat. Els nous militants que nodriran el partit vindran de la dreta local i dels catòlics, molts d’ells lligats al món catalanista, així com de persones i familiars que han patit la repressió durant la guerra, excaptius i excombatents franquistes. Entre les jerarquies de la Falange local trobarem antics militants de la Lliga, Acció Catalana, UDC i la Federació de Joves Cristians. Curiosament no figuren en llocs destacats membres de l’extrema dreta local, com els "salistes". Seran aquests nous falangistes els que se’n facin amb el poder municipal el març de 1940. Inicialment al municipi es creen dos delegacions falangistes la de Sant Cugat i la de Valldoreix-La Floresta. La Delegació de Sant Cugat es constitueix al febrer, mentre la de Valldoreix-La Floresta no ho farà fins el març.

El primer jefe local de Sant Cugat, qua actua a títol provisional, va ser Josep Maria Cardelús Prat, un home que havia estat soci de la Unió Santcugatenca i proper a Acció Catalana durant la República, però que durant la guerra havia ajudat als dretans perseguits. Josep Maria Cardelús serà substituït el 3 de maig de 1939 per un altre antic militant d’Acció Catalana, que havia passat posteriorment a UDC, fugit durant la guerra al bàndol franquista i al que l’havien col·lectivitzat la seva fusteria, Lluís Juanola Almar. Cal tenir en compte que Juanola era a més el gendre del carlí Tomàs Musella. En el càrrec de secretari polític trobem a un dels metges del poble Nicolás Villar Recio, que durant la República no s’havia significat políticament, encara que es movia també en ambients propers a Acció Catalana, com era l’Ateneu Santcugatenc i la Delegació Local de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, entitats de les que era membre, i el món catòlic, per exemple el 1931 va ser un dels portadors del pendó a la processó del Corpus. Durant la guerra havia estat cessat com a metge, però s’havia quedat al poble, de fet es vanagloriava d’haver deixat morir a alguns republicans que havia tingut que tractar.

A Sant Cugat la Jefatura local ocuparà com a seu del partit únic cal Barbany, on durant la guerra havia estat ubicat el Comitè de Milícies Antifeixistes i posteriorment Socorro Rojo. La seu serà inaugurada oficialment el 14 de març amb una gran mobilització de masses. El poble apareix adornat amb banderes d’Espanya i FET. Pel matí es realitzarà una desfilada de les milícies falangistes locals, la Sección Femenina i l’Organización Juvenil, acompanyats de la banda de tambors i trompetes de la Creu Roja. En arribar davant la nova seu s’incorporaran les jerarquies falangistes locals, acompanyades de les de Cerdanyola, el comandant de la plaça i les autoritats locals. D’allà es traslladaran al Monestir per celebrar una missa. A la sortida de l’acte religiós les autoritats passaran revista a les milícies de Falange, la Falange Femenina i Organización Juvenil, formades al camp de futbol. Més tard, la desfilada va continuar fins a la casa consistorial, on les jerarquies presents van fer els parlaments des de la balconada, per finalitzar amb l’acte de benedicció del nou local pel nou rector Mossèn Antoni Griera i un "lunch" d’obsequi als convidats [1].

JPEG - 873.9 kB
Nicolás Villar Recio parlant des de la seu de FET de las JONS a Cal Barbany, [194?]. AMSC. Fons Cabanas

Va ser el partit únic el que va reorganitzar la vida del poble segons els nous ideals, ja que era la FET local la que redactava els bans, que després ordenava fixar a l’Ajuntament. També és FET qui proposa noms pels càrrecs municipals i qui ordena cessaments, situant a molts dels seus militants en els nous càrrecs. La Comissió Gestora es veu obligada a assistir a tots els actes que organitza el partit i les seves seccions, moltes vegades sota amenaça, per exemple el delegat de l’Organización Juvenil convida a l’alcalde a una reunió, però li deixa clar que Me disgustaría sobre manera la desatención en no asistir, podiendo motibar [sic] mi queja a la INSPECCION GENERAL DE LA PROVINCIA [2].

El partit organitza tota mena de festivals, desfilades, concentracions, etc. per celebrar festes polítiques, religioses, commemoracions del partit i les seves seccions, benediccions de locals i banderes, etc. Això li dóna una presència constant al carrer i suposa una mobilització dels veïns que es veien pressionats per assistir als actes de forma que, per exemple, a la benedicció de les banderes nacionals i del moviment al local de FET, segons l’Ajuntament, puede decirse que las cuatro quintas partes del pueblo estaban presentes [3]. Algunes d’aquestes celebracions, malgrat ser organitzada per FET, van a càrrec dels pressupostos de l’Ajuntament.

Amb el nomenament de la nova Junta Gestora el març de 1940, seran els mateixos dirigents de la FET els que passin a gestionar l’ajuntament, donant-se el cas que l’alcalde era el secretari de FET, mentre el 1r tinent d’alcalde era el jefe local. Aquesta anomalia es va solucionar ràpidament pel partit intercanviant els llocs, nomenant a Nicolás Villar jefe local i a Lluís Juanola secretari. D’aquesta manera, tal i com es feia a tots els pobles, quedava unificat el càrrec d’alcalde i jefe local en la mateixa persona.

La Delegació de FET tenia diferents serveis o seccions, destacava l’encarregada d’enquadrar als joves en les estructures totalitàries del nou Estat, l’Organización Juvenil. A Sant Cugat va estar dirigida en aquests inicis per militants procedents de l’antiga Federació de Joves Cristians, és a dir gent amb experiència en l’adoctrinament de joves. El primer delegat va ser Santiago Bozzo Rovira, exfejocista, exmilitant d’UDC i excaptiu, substituït més endavant per l’excombatent i reincorporat funcionari municipal Antoni Tortosa Juliana. Els joves del poble es van veure coaccionats per a enquadrar-se a l’Organización Juvenil. Els afiliats a l’Organización Juvenil tenien l’obligació d’acudir a tots els seus actes, sota l’amenaça de ser sancionats. L’Organización Juvenil seria substituïda pel Frente de Juventudes el 6 de desembre de 1940, passant a ser aquest l’encarregat de l’educació política, esportiva i premilitar dels joves enquadrats. El Frente de Juventudes local organitzarà el 1941 amb els "cadetes", membres de 14 a 16 anys, la Centuria "Luis Paraiso", en record del santcugatenc mort en combat en 1939 lluitant en les files de la 1a Bandera de Falange de Castilla. També existia una delegada local de l’Organización Juvenil Femenina, que era Maria Dolors Turegano, substituïda més endavant per Dolors Julià.

Un altre servei de FET, important en aquests primers anys, va ser la Delegación de Investigación e Información, encarregada del control social de la població. Funcionava com a una mena de policia política que tenia encomanda la labor d’elaborar els informes personals del comportament polític i social dels veïns del poble, informes que eren demanats per presons, camps de treball, tribunals civils i militars, empreses, ajuntaments, etc. Aquests informes podien resultar determinants per la sort dels veïns detinguts i encausats. Amb l’aparició de l’estraperlo també s’encarregà d’elaborar informes de la situació econòmica dels comerciants als que se’ls imposa multes per contraban. També confecciona els salconduits dels que tenien de viatjar, envia informes a la prefectura provincial sobre els santcugatencs que demanen l’ingrés a FET i tracta de vigilar i captar els rumors i crítiques que circulen per la vila. A més la Delegación de Investigación e Información va promoure la delació i la denúncia per aconseguir la informació, implicant així en les tasques repressives i de vigilància als veïns. Aquesta delegació va ser posada en mans primer de José Pérez, substituït al maig de 1939 per Josep Garrell Casamitjana, antic regidor de la Lliga, que havia estat detingut durant un mes el novembre de 1936. Garrell serà substituït a finals de 1940 per l’exfejocista Francesc Alegret. El desembre de 1941 el nou delegat era Josep Pujol Estapé. Actuaven com agents de la delegació Emili Sabaté Escursell i Lluís Girbau Aguilar, dos antics membres de la Lliga que havien estat uns dies detinguts el juliol de 1936.

La Delegación de Auxilio Social, encarregada de una labor de beneficència, va passar per diferents mans i algun delegat va tenir que ser cessat per corrupció. El 1940 era delegat l’antic republicà radical Mateu Eudal Mestre.

Una altra secció important era l’encarregada d’enquadrar a les dones i preparar las mujeres para el hogar, la Sección Femenina, que dirigia Marcel·lina Sangés Bigas. Mitjançant aquesta secció la FET es va fer amb el control dels serveis socials, ja que organitzava a les dones per tal de que complissin serveis assistencials.

Per últim destaquem la Jefatura de Prensa y Propaganda, dirigida per Manuel Pérez de Rojas, i que tenia com a missió escampar l’ideari falangista. Més endavant se’n faria càrrec un exfejocista i antic militant de la Lliga, el regidor Josep M. Magnara.

A més hi ha la delegació local de excaptius, dirigida al 1940 per Carlos Riambau, i la d’excombatents, dirigida per Vicente Castañé Mauri, substituït al 1940 per Josep Pahissa Ricart, que estaven encarregades de vetllar pels que havien estat presoners durant la guerra i pels que havien combatut amb Franco, respectivament.

Dintre de la FET s’imposava un fort control que feia impossible cap dissensió interna, així per exemple va ser cessat el delegat de Organización Juvenil per indisciplina.

Pel que fa a les seus de les seccions es van aprofitar locals dels que s’havien apoderat les organitzacions republicanes i obreres al 1936, així l’Organización Juvenil Femenina i la Casa de los Flechas es van situar a l’antic Institut de Cultura Infantil, convertit en Institut Racionalista durant la guerra, l’Organización Juvenil al local propietat de Pere San, que havia ocupat la CNT. El que va ser més dolorós per l’esquerra santcugatenca va ser la ubicació als locals de la Unió Santcugatenca d’Auxili Social. Aquest local seria després convertit en Casino Nacional.


La Delegació de Valldoreix-La Floresta es va formar per burgesos barcelonins que havien fixat la seva residència allà i per propietaris locals. El primer jefe local, del que no tenim referències, va ser Manuel Bueno, substituït poc després per Josep M. Rosàs Major, terratinent i propietari de Can Major (coneguda ara com Can Rosàs). Com a secretari al 1939 figura Andrés Pérez Terrasa i com a delegat d’investigació l’antic fejocista Joan Altet Forés, que durant la guerra s’havia passat a la zona franquista, i que rellevava a J. Balderas. Aquesta delegació acabarà absorbida més endavant per la de Sant Cugat.

Per últim afegiré el judici d’un testimoni poc sospitós d’esquerranisme, com el de Mossèn Griera, primer rector de la parròquia de Sant Cugat, després de la guerra i del que parlaré més endavant, que al parlar sobre el personal que forma FET diu és cosa curiosa com, des d’un primer moment, els elements més dissolvents de cada localitat s’infiltraren en l’Església i en la “Falange”. També ho feren a Sant Cugat. Amb cara dura i amb intrigues de tota mena, aventureres i irresponsables, molt d’ells “camuflats” que no podien viure a Barcelona, volien donar lliçons de patriotisme a la població de Sant Cugat [4].

<—Capítol anterior: La segona Junta Gestora franquista ---- Capítol següent: La Central Nacional-Sindicalista—>

Notes

[1Solidaridad Nacional, 21-3-1939, La Vanguardia, 8-4-1939

[2Carta del delegat local de la Organización Juvenil a l’alcalde, 18-8-1939 (AMSC).

[3Acta municipal, 4-7-1939 (AMSC).

[4Griera, Antoni. Memòries. Sant Cugat del Vallès: Instituto Internacional de Cultura Románica, 1963, p. 292.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License