José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – març de 2017


L’ajuntament revolucionari i els fets del 24 d’abril de 1931

Del 17 d’abril al 5 de juny de 1931

per  José Fernando Mota Muñoz


El dia 17 republicans de Sant Cugat són rebuts per Francesc Macià, president provisional de la República Catalana proclamada el dia 14, per a explicar la situació política local. També s’apropen al Palau de la Generalitat tres monàrquics electes -Pere San, Joan Soler i Eduard Rodó-, que ara es presenten com a independents, amb la mateixa intenció. Els monàrquics no aconseguiran el seu propòsit perquè s’ho impedeixen els republicans santcugatencs que ja hi eren allà abans.

JPEG - 7.9 kB
Roc Codó

Finalment la Generalitat provisional ordena que es formi l’ajuntament provisional amb sis membres del Centre Republicà Federal (CRF), com a majoria, i quatre d’Acció Catalana, com a minoria, i amb el federal Roc Codó Serra com alcalde provisional.

El mateix 17 al vespre hi ha la primera reunió de l’ajuntament revolucionari a la que per discrepàncies amb els federals no es presenten els representants d’Acció Catalana. Davant d’això els federals els donen de termini fins al dia 19 per acceptar els càrrecs, amenaçant-los de considerar-los enemics de la República si no ho fan. Finalment Acció Catalana ocuparà els seus llocs com a minoria en la següent sessió municipal [1].

Però els monàrquics, guanyadors de les eleccions, no es rendiren. Acudiran a reclamar al Govern Civil, on aquesta vegada es presentaran com a republicans afectes a ERC. La seva protesta tindrà èxit. El dia 24 d’abril la Junta Municipal del Cens de Sant Cugat, després de fer l’escrutini definitiu, proclama com a regidors als escollits el 12 d’abril, és a dir, reconeix com a vencedors als monàrquics. Segons deien els federals, les seves maniobres van reeixir gràcies a les coneixences que tenien amb alguns funcionaris. A més, cal tenir en compte que el Centre Republicà Federal no estava adherit en aquests moments a ERC i per tant els federals santcugatencs, no podien presentar l’aval del partit de Macià.

El mateix dia, a les nou de la nit, es presenta a l’ajuntament un cotxe amb amb cinc mossos d’esquadra per donar possessió del càrrec als regidors recentment proclamats. El capità que els comanda informa a l’alcalde accidental Roc Codó que els guanyadors de les eleccions havien de prendre possessió dels seus càrrecs de regidors aquella mateixa nit, a les deu del vespre. Alterats per les notícies, Codó i d’altres regidors provisionals marxen a Sabadell per parlar amb els dirigents federals comarcals i amb el mateix Lluís Companys, governador civil provisional, que té previst un acte a la ciutat vallesana. Però mentrestant la notícia s’escampa ràpidament pel poble. Amb crits de lladres a Casa la Vila! es forma una gran manifestació que s’aplega davant la porta de l’ajuntament per impedir l’entrada dels regidors monàrquics. Els ànims s’exciten, se senten crits, xiulets i es llença alguna pedra. Els concentrats impedeixen als mossos accedir a l’ajuntament. El capità decideix suspendre l’acte de possessió i es posa en contacte amb Companys. Per afegir confusió, Tomàs Musella i Pere Sallès, encara aliats dels federals, telefonen des de Barcelona afirmant que han parlat amb el mateix Companys i que aquest avala el nomenament perquè diu que els proclamats són segurs per la causa ja que són d’ERC. Musella i Sallès no han aconseguit convença’l del seu error. Els que sí el trauran de l’error són els regidors santcugatencs desplaçats a Sabadell, que Companys segurament coneixia del temps en què va ser diputat per Sabadell. Aconseguiran parlar per telèfon amb Companys i aclarir-li la situació. El governador decideix passar per Sant Cugat abans d’anar a Sabadell per solucionar la qüestió. Arriba al poble cap a les onze de la nit. És rebut amb una ovació pels manifestants. Parlamenta amb els dirigents republicans que resten al poble i decideix anul·lar definitivament les actes de les eleccions i deixar la composició de l’ajuntament provisional tal i com estava. Després es dirigeix als concentrats a la plaça demanant calma i assegurant-los que el temps del caciquisme ja havia passat i que tindrien als veritables representants del poble liberal i democràtic al consistori. Una vegada pacificada la situació, ordena als mossos retirar-se i continua el seu viatge cap a Sabadell, on va ser aclamat pel públic que l’esperava, entre ells els regidors republicans santcugatencs ara ratificats en els seus càrrecs. [2]. Per reforçar la posició dels republicans el dia 29 es va fer una manifestació de suport al nou consistori, al final de la qual es van lliurar 500 signatures contràries a una possible entrada dels antics cacics a l’ajuntament.

La primera actuació del nou ajuntament republicà va ser depurar la casa de funcionaris hostils al nou règim. Francesc Torrens Vilarasau, secretari municipal des de la Dictadura, és separat del càrrec, ja que l’acusen d’haver fet tot tipus de maniobres per beneficiar la candidatura monàrquica a les eleccions municipals d’abril [3]. En el seu lloc es nomena secretari interí al fins llavors oficial Enric Tudó Cots. El procés judicial per la destitució de Francesc Torrens va continuar, ja que aquest, animat per l’extrema dreta local, va presentar recursos. Així el juny de 1933 el Jutjat de Primera Instància de Terrassa va deixar sense efecte la causa criminal contra l’ajuntament, enviant el sumari a l’Audiència perquè es pronunciés sobre la qüestió administrativa [4]. A l’octubre la seva casa apareixia empastifada de quitrà acusant-lo de feixista [5]. Finalment marxaria de Sant Cugat per anar a viure a Rubí.

A més va ser destituït el comptador Lluís Corbera Guillautó, acusat de cobrar un sou massa alt, habilitant-se com a comptador interí a Tomàs Castellví Massana.

També es va procedir als primers canvis de noms de carrers, que seguirien durant tota la República. Aquests canvis, en alguns casos, van ser demanats pels propis veïns i pels partits. El primer canvi va ser el de la plaça Major a plaça de la República. La inauguració oficial amb el nou nom es fa el dia 12 de maig amb un acte amb la intervenció de Magí Bartralot pel Centre Republicà Federal i Pau Muñoz, que havia estat elegit cap d’Acció Catalana a l’ajuntament i on la Coral La Lira i la Unió van interpretar diverses peces, com ’La Marsellesa’ [6].

Una altra mesura d’aquests primers dies va ser el desarmament del Sometent local, en mans d’antics dirigents de la Unió Patriótica, i la formació d’una Guàrdia Republicana dirigida per Ramon Mas. Aquesta serà una reacció comuna de molts ajuntaments que procedieron espontáneamente al desarme e incluso a la disolución de sus Somatenes respectivos, acusados de connivencia con el caciquismo local o con grupos de la extrema derecha [7].

Sobre els temes administratius les discussions es van centrar en tres assumptes que van ser polèmics ara i que ho continuaran sent durant tota la República: el repartiment de les parades del mercat, la construcció de la nova escola i la nova Casa Consistorial i, lligat a aquests dos temes, l’assumpte de l’emprèstit que va demanar l’ajuntament de la Dictadura per fer aquestes construccions. El nou ajuntament no està a temps d’abordar aquests temes a fons, ja que es convoquen unes noves eleccions municipals per sortir de la provisionalitat per al dia 31 de maig.

Aquest ajuntament malgrat els pocs dies de govern va rebre un allau de demandes populars. A més van començar les primeres vagues d’obrers, que confiaven que el canvi polític afavoriria les seves demandes.

També amb aquest consistori es va entrar a formar part de la recent creada Federació de Municipis de Catalunya. Els federals fidels al seu municipalisme van participar des del primer moment en la constitució de la citada Federació, essent un dels tretze ajuntaments fundadors de la Federació. Més endavant, l’Ajuntament de Sant Cugat serà un dels participants al 1r Congrés Municipalista de Catalunya, celebrat el febrer de 1933.

L’ajuntament revolucionari es va acomiadar, en el seu últim ple, que es va celebrar l’1 de juny, obrint un altre tema polèmic que continuarà durant tota la República: la qüestió religiosa. El debat es va encetar al proposar la comissió organitzadora del Corpus a l’ajuntament la seva assistència com a corporació. Els representants d’Acció Catalana i Serraboguñà dels federals es van mostrar favorables, mentre la resta de regidors s’oposava. Finalment el vot de l’alcalde va decidir la no assistència com a corporació. Aquesta primera controvèrsia mostra el que havia de ser una constant durant la República el discurs laïcista, i de vegades anticlerical, dels federals contra el catolicisme, de vegades integrista, de l’oposició i les passions que això encenia, així, per exemple, aquest primer debat ja es va celebrar en mig de la cridòria del públic assistent.

<—Capítol anterior: Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República ---- Capítol següent: El període del primer ajuntament escollit—>

Notes

[1Finalment l’ajuntament revolucionari quedarà format per: alcalde: Roc Codó Serra (CRF); 1r Tinent: Joan Serraboguñà Serra (CRF); 2n Tinent: Manuel Pujol Tortosa (Acció Catalana); Regidors: Magí Bartralot Auladell (CRF), Ramon Sagalés Bartralot (CRF), Josep Boldú Auladell (CRF), Martí Vilaró Castañé (CRF), Pere Pahissa Massana (Acció Catalana), Pau Muñoz Castanyer (Acció Catalana), Pere Vila Trabal (Acció Catalana).

[2La Vanguardia, 26-4-1931, Aurora, núm. 6 (26-4-1931) i L’Avenir, núm. 2 (maig 1932), p. 1

[3Acta municipal, 26-4-1931 i 30-4-1931, informe de destitució (AMSC).

[4El Diluvio, 9-6-1933.

[5El Matí, 29-10-1933.

[6Endavant, 19-5-1931, El Diluvio, 19-5-1931 i Las Noticias, 24-5-1931

[7González Calleja, Eduardo; Rey Reguillo, Fernando del. La defensa armada contra la revolución: una historia de las guardias cívicas en la España del siglo XX. Madrid: CSIC, 1995, p. 243.


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License