L’Ajuntament revolucionari i els fets del 24 d’abril de 1931

[Actualitzat: 25/6/2020]

El dia 17 a la tarda alguns republicans santcugatencs són rebuts per Francesc Macià, president provisional de la República Catalana. Compareixen per explicar la situació política local després de les eleccions. Mentre esperen per entrar al despatx del president veuen aparèixer a tres dels monàrquics electes el 12 d’abril -Pere San, Joan Soler i Eduard Rodó-, que ara «no tienen inconveniente en declararse republicanos», i que acudeixen al Palau de la Generalitat «con el pretexto de saludar al presidente y demostrarle su inquebrantable adhesión». Segons explicava Joan Serra, corresponsal de La Vanguardia a Sant Cugat, «al sorprender a los falsos republicanos los denunciaron y hubieron de salir a la calle». [1] Els monàrquics no aconsegueixen, doncs, el seu propòsit perquè s’ho impedeixen els republicans santcugatencs que ja hi eren allà abans.

L’alcalde Roc Codó Serra

Finalment la Generalitat provisional ordena que es formi l’Ajuntament provisional amb els dos regidors republicans electes -Roc Codó i Joan Serraboguñà-, quatre membres del Centre Republicà Federal (CRF)- Magí Bartralot Auladell, Ramon Sagalés Bartralot, Josep Boldú Auladell i Martí Vilaró Castañé, com a majoria, i quatre d’Acció Catalana - Manuel Pujol Tortosa, Pere Pahissa Massana, Pau Muñoz Castanyer i Pere Vila Trabal-, com a minoria. El federal Roc Codó Serra és escollit alcalde provisional. Segons explicava Codó a Macià, van ser «nombrats de comú acort ab els Presidents de ditas Entitats [CRF i Acció Catalana] sot la presidència del Delegat de vostè ciutadá Plans» [2].

Es tracta d’un consistori on tots es coneixen fa temps, de la política, de la família o de compartir espais de sociabilitat. Per exemple, Roc Codó, Ramon Sagalés i Magí Bartralot són amics almenys des de 1909, quan compartien grup amateur de teatre – Els Tranquils- i, més tard, tertúlia a l’espardenyeria de Codó. A més, Sagalés i Bartralot són cosins germans i també són parents de Manuel Pujol, regidor de minories, que està casat amb una germana de Sagalés i cosina de Bartralot. Sant Cugat no deixa de ser un poble.

El mateix 17 al vespre està convocada la primera reunió de l’Ajuntament revolucionari. Presideix Roc Codó, ja en el seu càrrec d’alcalde provisional. A la sessió no es presenten els quatre representants d’Acció Catalana per discrepàncies sorgides amb els federals. Sembla que no s’avenen a ser minoria. Davant d’això els federals els hi donen de termini fins al dia 19 per acceptar els càrrecs, amenaçant-los de considerar-los enemics de la República si no ho fan. També s’acorda celebrar sessions tots els diumenges al matí. Finalment «a las once de la noche levantóse la sesión en medio de atronadores vivas a la República». [3]. Els regidors d’ Acció Catalana ocuparan els seus llocs com a minoria en la següent sessió municipal. [4].

El 19 d’abril es constitueix, doncs, l’Ajuntament però en aquesta primera sessió res es decideix, ja que tenen ordres de la Generalitat d’esperar primer a la reunió que tenia el dia següent, dilluns 20, a Barcelona l’alcalde Roc Codó.

Segurament un dels temes que va tractar Codó a Barcelona va ser la situació del secretari municipal heretat de la Dictadura, ja que primera decisió del nou Ajuntament republicà va ser apartar del càrrec al seu principal enemic dins de la Casa de la Vila. El 20 d’abril Francesc Torrens Vilarasau, nascut a Sant Cugat el 1900, secretari municipal des de la Dictadura, és separat provisionalment del càrrec. Segons informava Roco Codó a Francesc Macià, "tenia reunions secretes a casa seva ab persones de la vila afectas a la antic règim i sobre tot a la finida dictadura i sent això un perill per la República i per la bona marxa d’aquesta vila, ja que aquests elements són els antics cacics que durant trenta anys tenien la vila dominada" [5].

L’antic secretari és acusat d’haver fet tot tipus de maniobres i coaccions per beneficiar la candidatura monàrquica a les eleccions municipals d’abril. De fet Torrens s’havia presentat com a candidat monàrquic pels dos districtes electorals de Sant Cugat, segons Codó "per a poguer fer més pressió i coaccionar a la conciencia popular" [6]. En el seu lloc es nomena secretari interí al fins llavors oficial Enric Tudó Cots, que havia estat un dels articulistes d’Aurora.

El dia 22 d’abril Roc Codó escriu a Francesc Macià perquè «vosté conegui el que passa a la nostra vila». Li recorda la composició republicana de l’Ajuntament provisional, l’exposa el cessament de Torrens, al que «despedir-lo li vareig fer avinent que de continuar reunint-se ab dits elements en donaria part a la Autoritat Gubernativa», i l’explica el perquè de la victòria monàrquica del dia 12 d’abril. Codó afirma que Torrens i els altres set regidors monàrquics escollits el dia 12 «el primer com a secretari i els altres com a fills i parents dels regidors que hi habia adictes a l’antic règim, coaccionaren al poble comprant vots, amenasant en aumentar la contribució, les cedules, etc. si votaban en contra i això fou la causa que’l poble asustat votá per ells». Malgrat això, «hi ha que tenir molt en compte que la diferència de vots per obtindre majoria fou de 17 demostrant ab aixó que ab tot i la repugnant coacció, fou una victòria moral per les esquerres».

Aprofita també per denunciar les maniobres dels monàrquics, ja que Torrens i els sets regidors monàrquics escollits aprofitant que «el dia de l’escrutini general se’ls hi varen entregar les credencials estan constituint un Centre d’esquerra republicana (...) a fi de fer veure que son republicans convensuts i tenen dret de prendre posessió de carrec de regidor». Codó aclareix a Macià en la carta que en realitat són monàrquics, ara camuflats com a republicans, que volen «seguir fent de les sevas dintre l’Ajuntament. Si aixó passés, la vida de Sant Cugat tornaria al temps d’avants de la dictadura, durant la dictadura i del antic règim fins a la seva derrocació i que fou pel poble una vida d’oprobi, una vida indigna d’un vila civilitzada ja que’l caciquisme feya el que volia» [7].

I és que els monàrquics, guanyadors de les eleccions, no es rendien. Reclamen al Govern Civil, on aquesta vegada, com denunciava Codó, es presenten com a republicans afectes a ERC. La seva protesta té èxit. El dia 24 d’abril la Junta Municipal del Cens de Sant Cugat fa l’exposició en pública de l’acta d’escrutini general i proclama com a regidors electes als escollits el 12 d’abril, és a dir, reconeix com a vencedors als monàrquics. Segons deien els federals, les seves maniobres van reeixir gràcies a les coneixences que tenien amb alguns funcionaris, citant al Sr. Malla, secretari del governador civil.

A més, cal tenir en compte que el Centre Republicà Federal no estava adherit en aquests moments a ERC -continuarà fidel al Partit Republicà Democràtic Federal fins a desembre de 1931- i per tant els federals santcugatencs, no podien presentar l’aval del partit de Macià.

Un grup de veïns presenta, en el mateix acte de proclamació dels candidats del dia 24, un escrit formulant «la més enèrgica protesta per la forma en què es portaren a cap les eleccions celebrades el dia 12» i demanant declarar il·legal l’elecció dels candidats caciquils. En l’escrit recorden que «A Sant Cugat del Vallès fa més de 30 anys que impera un vergonyant caciquisme» i denuncien que a les llistes de votants no figuraven tots els electors, que altres foren exclosos i que no s’acceptaren les reclamacions presentades; que el secretari municipal es presentava als dos districtes «per dirigir l’elecció de la candidatura caciquil, fent servir el càrrec (...) per coaccionar» citant electors als seu despatx o visitant-los «oferint tota classe de favors si li donava el vot» i que, a més, «el dia 12 a les primeres hores del matí un exèrcit d’homes, per cert ben disciplinat i proveits de bastons ocuparen tots els llocs estratègics dels col·legis electorals i amb un cinisme descarat coaccionaven els electors» [8].

Però de res serveix l’escrit, el mateix dia, a les nou de la nit, es presenta a l’Ajuntament un cotxe amb cinc mossos d’esquadra per donar possessió del càrrec als regidors recentment proclamats. El capità que els comanda informa l’alcalde accidental Roc Codó que els guanyadors de les eleccions havien de prendre possessió dels seus càrrecs de regidors aquella mateixa nit, a les deu del vespre. Alterats per les notícies, Codó i d’altres regidors provisionals marxen a Sabadell per parlar amb els dirigents federals comarcals i amb el mateix Lluís Companys, governador civil provisional, que té previst un acte a la ciutat vallesana.

Però mentrestant la notícia s’escampa ràpidament pel poble. Amb crits de lladres a Casa la Vila!, es forma una gran manifestació que s’aplega davant la porta de l’ajuntament per impedir l’entrada dels regidors monàrquics. Els ànims s’exciten, se senten crits, xiulets i es llença alguna pedra. Els concentrats impedeixen als mossos accedir a l’ajuntament. El capità decideix suspendre l’acte de possessió i es posa en contacte amb Companys.

Per afegir confusió, Tomàs Musella i Pere Sallés, encara aliats dels federals, telefonen des de Barcelona afirmant que han parlat amb el mateix Companys i que aquest avala el nomenament perquè diu que els proclamats són segurs per la causa, ja que són d’ERC. Musella i Sallès no han aconseguit treure’l del seu error. Els que sí que esmenen l’error són els regidors santcugatencs desplaçats a Sabadell, que Lluís Companys segurament coneixia del temps en què va ser diputat per Sabadell. Aconsegueixen parlar per telèfon amb ell i aclarir la situació.

El governador decideix passar per Sant Cugat abans d’anar a Sabadell per solucionar la qüestió. Arriba al poble cap a les onze de la nit. És rebut amb una ovació pels manifestants. Parlamenta amb els dirigents republicans que resten al poble i decideix anul·lar definitivament les actes de les eleccions i deixar la composició de l’ajuntament provisional tal com estava. Després es dirigeix als concentrats a la plaça, els demana calma i els assegura que els temps del caciquisme es poden donar per finalitzats, que tindrien als veritables representants del poble liberal i democràtic al consistori i que, per tant, «l’Ajuntament no es constituiria i que ell sol, sense la intervenció de secretaris, arreglaria l’assumpte».

Segons explicava el corresponsal de La Vanguardia, «las palabras del señor Companys fueron recibidas con unánimes aplausos y al terminar, una ovación resonó por todo el pueblo, dándose frenéticos vivas a la República y a sus representantes honrados. Entre abrazos y apretones de manos subió la autoridad en su automóvil.»

Una vegada pacificada la situació, ordena als mossos retirar-se i continua el seu viatge cap a Sabadell, on va ser aclamat pel públic que l’esperava, entre ells els regidors republicans santcugatencs ara ratificats en els seus càrrecs.

Segons el corresponsal Joan Serra, tot es devia a una enganyifa «una vez sabidas las noticias, tanto de Barcelona como de Sabadell, se vino en conocimiento de una comedia que se ha desarrollado durante estos últimos días. Los caciques de este pueblo idearon la formación de un centro de izquierda repúblicana logrando introducirse en el Gobierno civil y en la Generalidad de Cataluña, sorprendiendo la buena fe de las primeras autoridades las cuales creyendo que era verdad cuanto les decían, no vacilaron en ordenar la constitución del Ayuntamiento en la forma que lo hicieron, orden que fue inmediatamente revocada al conocerse la verdad de los hechos.». [9].

El dia 26 el ple de l’Ajuntament provisional demana un cop més al president Francesc Macià que «se anulin les eleccions a regidors efectuades el dia 12» i que es facin unes noves eleccions amb un nou cens electoral «ja que l’actual està mancat de molts veíns que per tenir ideas republicanas foren excluits del mateix pels antics cacics». L’endemà Roc Codó i alguns regidors visiten a Companys en el Govern Civil [10].

Per reforçar la posició dels republicans el dia 29 al vespre es va fer una multitudinària manifestació de suport al nou consistori, que es presentà davant l’Ajuntament «ab actitud pacífica» per fer entrega a Roc Codó d’una instància «firmada per centenars de persones», el corresponsal de La Vanguardia parla de cinc-centes signatures, on es mostren contraris a una possible entrada dels antics cacics a l’Ajuntament.

En l’escrit els veïns signants insistien en les coaccions caciquils, la filiació monàrquica dels candidats rebutjats, remarcaven la bona impressió que havia causat el discurs de Companys del dia 26, que «feu reneixer en el cor dels santcugatencs una esperança justiciera», i la seva confiança en el batlle accidental i els regidors que l’acompanyen, «una garantia per la reivindicació dels drets d’aquest poble». Per tot això demanaven que Roc Codó intercedís davant el president de la Generalitat i el governador civil perquè s’anul·lessin les eleccions del dia 12 i que «quedi l’Ajuntament constituit en la mateixa forma que avui está fins a una nova convocatoria d’eleccions municipals» [11].

L’endemà, el 30 d’abril, se celebra una sessió extraordinària, que s’omple de públic. S’acorda suspendre de sou i feina a Francesc Torrens i obrir-li expedient de forma oficial. També se cessa al interventor interí Lluís Corbera Guillautó acusat de cobrar un sou massa alt. Magí Bartralot exposa «que por las horas que ordinariamente estaba en la oficina cobraba más de doscientas pesetas la hora. Así puede tener un automóvil» reblava. [12] S’habilita com a comptador interí a Tomàs Castellví Masana.

A més, es va publicar un edicte «invitando al vecindario a que aporte todas las pruebas que tenga referente a la actuación del secretario suspenso, Francisco Torrens Vilarasau, para juntarlas al expediente abierto a tal fin, Para la incoación de dicho expediente ha sido nombrado juez instructor el concejal Martín Vilaró, quien recibirá al público de seis a siete de la tarde, los lunes, miércoles y viernes». [13]

El procés judicial per la destitució de Francesc Torrens va continuar, ja que aquest, animat per l’extrema dreta local, va presentar recursos. Així el juny de 1933 el Jutjat de Primera Instància de Terrassa va deixar sense efecte la causa criminal contra l’ajuntament, enviant el sumari a l’Audiència perquè es pronunciés sobre la qüestió administrativa [14]. A l’octubre la seva casa apareixia empastifada de quitrà acusant-lo de feixista [15]. Finalment marxaria un temps de Sant Cugat per anar a viure a Rubí i acabaria treballant de mestre de primària a l’Escola Patronat Ribas de Rubí.

Altres actuacions de l’Ajuntament revolucionari

La primera actuació del nou Ajuntament republicà, com hem vist, va ser depurar la casa de funcionaris hostils al nou règim. També la seu de la Casa de la Vila comença a ser qüestionada. Recordem que l’Ajuntament s’hostatjava a la plaça de la República, en un local propietat de l’exsecretari municipal Joan San, al que es pagava un lloguer. Aquesta anòmala situació havia estat denunciada com una cacicada en reiterades ocasions en el passat. Ara es denuncia també l’estat de l’edifici. Segons l’informe de l’arquitecte municipal «parte del primer piso amenaza ruina y como precisamente recae sobre el salón de sesiones, se acordó con toda urgencia entrevistarse con el propietario del edificio para que tomara las medidas pertinentes». [16] Com veurem, aviat es canviarà de seu consistorial.

També es va procedir als primers canvis de noms de carrers, que seguirien durant tota la República. Aquests canvis, en alguns casos, van ser demanats pels mateixos veïns i pels partits. El primer canvi va ser el de la plaça Major a plaça de la República. La inauguració oficial de la placa amb el nou nom es fa el diumenge 17 de maig amb un acte, on s’havia convidat a Francesc Macià, que va declinar l’oferiment per feina, en el que intervenen Magí Bartralot pel Centre Republicà Federal i Pau Muñoz Castanyer, que havia estat elegit cap d’Acció Catalana a l’Ajuntament i on la Coral La Lira i la Unió van interpretar diverses peces musicals i himnes, com La Marsellesa [17].

Una altra mesura d’aquests primers dies va ser el desarmament del Sometent local, en mans d’antics dirigents de la Unió Patriótica, i la formació d’una Guàrdia Republicana dirigida per Ramon Mas. Aquesta és una reacció comuna de molts ajuntaments que "procedieron espontáneamente al desarme e incluso a la disolución de sus Somatenes respectivos, acusados de connivencia con el caciquismo local o con grupos de la extrema derecha" [18].

Sobre els temes administratius les discussions es van centrar en tres assumptes que van ser polèmics ara i que ho continuen sent durant tota la República: el repartiment de les parades del mercat -amb acusacions de favoritisme en l’atorgament de taules i preus cobrats durant la Dictadura-, la construcció de la nova escola i la nova Casa Consistorial i, lligat a aquests dos darrers temes, l’assumpte de l’emprèstit que va demanar l’ajuntament de la Dictadura per fer aquestes construccions. El nou ajuntament no hi és a temps d’abordar aquests temes a fons, ja que es convoquen unes noves eleccions municipals per sortir de la provisionalitat per al dia 31 de maig.

Aquest Ajuntament, malgrat els pocs dies de govern, va rebre una allau de demandes populars. A més, van començar les primeres vagues d’obrers, que confiaven que el canvi polític afavoriria les seves demandes.

També amb aquest consistori es va entrar a formar part de la recentment creada Federació de Municipis de Catalunya. Els federals fidels al seu municipalisme van participar des del primer moment en la constitució de la citada Federació, essent un dels tretze ajuntaments fundadors de la Federació. Més endavant, l’Ajuntament de Sant Cugat serà un dels participants al 1r Congrés Municipalista de Catalunya, celebrat el febrer de 1933.

L’Ajuntament revolucionari es va acomiadar, en el seu últim ple, que es va celebrar l’1 de juny, obrint un altre tema polèmic que continuarà durant tota la República: la qüestió religiosa.

El debat es va encetar en proposar la comissió organitzadora del Corpus a l’Ajuntament la seva assistència com a corporació. Els representants d’Acció Catalana i Joan Serraboguñà, regidor federal, es van mostrar favorables, mentre la resta de regidors s’oposava. Finalment el vot de l’alcalde va decidir la no assistència com a corporació. Aquesta primera controvèrsia mostra el que havia de ser una constant durant la República el discurs laïcista, i de vegades anticlerical, dels federals contra el catolicisme, de vegades integrista, de l’oposició i les passions que això encenia, així, per exemple, aquest primer debat ja es va celebrar en mig de la cridòria del públic assistent.

<—Capítol anterior: Les eleccions del 12 d’abril de 1931 i la proclamació de la República ---- Capítol següent: El període del primer ajuntament escollit—>