José Fernando Mota Muñoz

Articles d’història i d’altres històries

Tots els textos que trobareu en aquesta web poden ser copiats, modificats i distribuïts, citant la seva procedència i respectant la Llicència de Creative Commons.

*******************************************************************************************************************************************************

Artí­culos de historia y otras historias

Todos los textos que encontraréis en esta web pueden ser copiados,
modificados y distribuidos, citando su procedencia y respetando la Licencia de Creative Commons.

José Fernando Mota Muñoz – març de 2024


El segon Ajuntament republicà: de febrer al 6 d’octubre de 1934

per  José Fernando Mota Muñoz


[Actualitzat: 29/7/2021]

Sumari del capítol 7

7.1. Les eleccions municipals de gener de 1934

7.2. La curta gestió del nou Ajuntament


7.1. Les eleccions municipals de gener de 1934

Després de diversos ajornaments el dia 14 de gener de 1934 es van convocar eleccions municipals a Catalunya. A Sant Cugat es van presentar dues llistes. Per una banda la patrocinada pel Centre Republicà Federal (CRF) i la Unió de Rabassaires, i per l’altra Conjunció Catalanista, que agrupava a membres de la Lliga, Acció Catalana Republicana (ACR), Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i independents.

La llista conservadora es venia gestant des d’octubre de 1933 quan la va proposar un diari dretà. Ja el maig de 1932 Pau Muñoz Castanyer havia fet una crida a la unió dels "santcugatencs que en matèria administrativa municipal pensen si fa o no fa igual", però ACR s’havia mostrat reticent al pacte i havia arribat a afirmar que es presentarien en solitari, ja que estaven "desenganyats d’uns i altres". En canvi, pocs mesos després, acceptà aquesta llista conjunta amb la resta de la dreta catalanista, ja que presentar-se sols, amb el sistema electoral majoritari, els abocava de nou a quedar-se fora del consistori. A més, com hem vist, l’ACR local té un caire més dretà que el partit en l’àmbit català, que en aquestes eleccions municipals es va aliar majoritàriament amb ERC. De fet, els militants d’ACR comparteixen els mateixos espais de sociabilitat que la resta de la dreta local. Ramon Mas deia que eren "los caciques lligueros, unidos con monarquizantes, propietarios rurales y demás reaccionarios" i des de L’Avenir diu que es tracta de "l’antic caciquisme resucitat [sic] i agrupat per obra del traidor jutje [sic]", acusant així a Marcel·lí Sangés, jutge municipal, de ser l’organitzador de la "candidatura rastrer-caciquil" amb l’objectiu que el "poble passi a estar a les mans del tercet fantàstic Xala-San-Tadeo". Mas acusava d’estar darrere la llista opositora als cacics tradicionals, Tomàs Musella, Pere San i Marcel·lí Sangés, el primer i el darrer antics aliats dels federals l’abril de 1931 [1].

La candidatura que presentava el CRF i la Unió de Rabassaires estava dominada pel sector federal més moderat i havien desaparegut de la llista els regidors més marcadament anticlericals com Tomàs Grau i Miquel Duran i relegat al número 9, és a dir sense possibilitats reals de ser escollit, el líder del sector més esquerrà i obrerista Magí Bartralot.

La llista estava encapçalada de nou per l’alcalde Roc Codó i l’acompanyaven dirigents d’entitats locals com Josep Aguilar, president del Sindicat Agrícola i Caixa Rural Sant Medir, propietari del Celler Cooperatiu, o Josep Grau Rodó, president de la Unió i expresident del Celler.

A la llista de la Conjunció Catalanista figuraven quatre membres de la Lliga, tres d’Acció Catalana, dos d’UDC i altres dos independents. A la llista no anava cap antic regidor monàrquic i, fins i tot, figuraven dos exregidors d’Acció Catalana de l’Ajuntament revolucionari, Pau Muñoz i Pere Vila, que havien passat a UDC. La llista era encapçalada per l’independent Alfons Masana, constructor d’obres. A altres poblacions de la comarca també es van fer llistes unitàries de la dreta, per exemple a Rubí es va presentar Defensa Ciutadana, que a diferència de Sant Cugat no tenia el suport d’ACR. Les llistes eren les següents:

Llista 1: Centre Republicà FederalLlista 2: Conjunció Catalanista
Roc Codó Serra Alfons Masana Sallés (Independent)
Francesc Viñeta Raurell Francesc Ribas Corbella (ACR)
Josep Grau Rodó Jordi Magriña Lludríguez (Independent)
Jaume Fàbregas Sallés Josep Garrell Casamitjana (Lliga)
Joan Serraboguñà Sallés Pau Muñoz Castanyer (UDC)
Josep Aguilar Serra Miquel Vilà Torelló (Lliga)
Gabriel Pahissa Canals Joan Justo Rovira (ACR)
Martí Bruix Sogas Medir Grau Obiols (ACR)
Magí Bartralot Auladell Joan Campmany Sitges (Lliga)
Evaristo Feliu Roma Jaume Català Pahissa (Lliga)
Bartomeu Saperas Nin Pere Vila Trabal (UDC)
Joan Català Rodó Emili Rodon Bosch
Font: Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. La militància dels components de la llista 2 és elaboració pròpia.

La campanya de les municipals va ser intensa, amb denúncies des de l’esquerra de coaccions a treballadors i rabassaires. A Sant Cugat, amb una participació de més del 70% de l’electorat, la victòria va ser per la llista del CRF i Unió de Rabassaires que va obtenir 1.314 vots, enfront dels 916 de Conjunció Catalanista. Així el CRF aplegava el 58.9% dels vots, gràcies a la concentració del vot d’esquerres en la seva candidatura, ja que el BOC va declinar presentar-se, donades les nul·les possibilitats d’èxit amb el sistema electoral majoritari. Per la seva banda, Conjunció Catalanista va aplegar tot el vot dretà, segurament també el dels radicals, que tampoc van presentar candidatura després de la divisió interna i la poca oposició que van fer al consistori anteriors i . La victòria de les candidatures republicanes es comuna a tota la comarca, encara que el marge de 18 punts percentuals entre els vots de l’esquerra i la dreta a Sant Cugat és major que el d’altres pobles del voltant on les votacions van ser més ajustades.

Així el nou consistori va quedar format per vuit regidors federals, pertanyents al sector més moderat del CRF, i quatre regidors de Conjunció Catalanista, repartits en dos independents, un d’ACR i un de la Lliga.

7.2. La curta gestió del nou Ajuntament

L’acte de constitució del nou Ajuntament es celebra l’1 de febrer de 1934, essent reelegit alcalde Roc Codó, amb set vots favorables i cinc en blanc [2]. Aquest Ajuntament tindrà molt més debat que l’anterior, amb una oposició més combativa, que denuncia els favoritismes dels federals. Però aquest consistori tindrà temps de fer poca cosa abans dels fets d’octubre.

En el tema hisendístic, es va intentar millorar la recaptació, cobrant a tots els veïns l’arbitri sobre finques urbanes, que fins llavors només pagaven els forasters i alguns voluntaris. Aquests cobraments van produir tal aldarull al poble que l’Ajuntament es va veure obligat a suspendre’ls i a fer un full explicatiu sobre el tema. A partir de setembre de 1934 el tema del crèdit del Banco de Crédito Local tornarà a portar de corcoll a l’Ajuntament. L’estat penós de les finances locals fa que el setembre, en lloc de les 7.000 ptes. que toca pagar al trimestre per amortització i interessos, s’enviïn només 2.000 ptes. a compte. L’alcalde es justifica en carta al Banco de Crédito Local: "la Corporación está atravesando, como muchas otras, una época precaria a causa de que nadie paga los impuestos y el Estado retarda también en pagar las cantidades que por urbana, rústica, patente nacional e industrial le corresponde a este Ayutamiento".

La penosa situació financera limita l’activitat. En el curt mandat d’aquest Ajuntament, pel que fa a obres públiques, s’enceten només petites reformes en alguns carrers i el maig s’eixampla la plaça de l’Estació, amb l’enderrocament d’un bar que hi havia davant de l’estació. A més l’agost les pressions de l’Associació de Propietaris de Valldoreix tenen efecte i s’inaugura la centraleta telefònica de la barriada.

Aquesta situació seran la que heretaran els ajuntaments gestors de posteriors als fets d’octubre.

<—Capítol anterior: La conflictivitat laboral ---- Capítol següent: Els fets d’octubre de 1934 i la seva repressió—>

Notes

[1El Diluvio, 21-1-1934 i L’Avenir, 22 (gener 1934) p. 1.

[2L’Ajuntament va quedar format així: alcalde: Roc Codó Serra (CRF); 1r tinent d’alcalde: Francesc Viñeta Raurell (CRF); 2n tinent d’alcalde: Josep Grau Rodó (CRF); 3r tinent d’alcalde: Jaume Fàbregas Sallés, regidors: Josep Aguilar Serra (CRF), Gabriel Pahissa Canals (CRF), Martí Bruix Sogas (CRF), Joan Serraboguñà Serra (CRF), Alfons Masana Sallés (Independent), Francesc Ribas Corbella (ACR), Jordi Magrinyà Lludriguez (Independent), Josep Garrell Casamitjana (Lliga)


RSS 2.0 [?]

Espai Editorial

Lloc Web fet amb l’SPIP
Squelettes GPL Lebanon 1.9

Creative Commons License