“Cada pueblo será libre a su modo y disfrutará de soberanía según la voluntad de su conciencia"

Simón Bolívar.

 

Castellano  Catalá

 

 Salamanca fue por una tarde Martiniana y Bolivariana a pesar de todo...

 

 Arantxa Tirado - Brigada ALBA

El passat cap de setmana, 15 i 16 d’octubre, va tenir lloc a Salamanca una multitudinària manifestació de suport als pobles i governs de Cuba i Veneçuela aprofitant l’escenari que proporcionava la celebració de la XV Cimera Iberoamericana.

Alguns dels membres dels diversos col·lectius que integrem l’Assemblea Bolivariana de Catalunya, junt amb membres de Defensem Cuba i d’altres organitzacions, vam assistir-hi per demostrar que som molts els que apostem per la solidaritat entre pobles i la lluita entre classes. La gran mobilització a Salamanca va fer palès que l’internacionalisme, per molt que pesi a alguns, és avui dia tan vigent i necessari com als seus orígens.

Després de més de 12 hores de viatge, els diversos autocars que van sortir de Barcelona divendres per la nit, van arribar a Salamanca. La primera cita era la manifestació republicana que sortia a les 17h de la Puerta de Zamora. La convocatòria, feta pel “Movimiento popular contra la monarquía” va agrupar unes 5.000 persones que cridaven enginyoses frases com “La ley de extranjería para la reina Sofía” o “Los borbones a los tiburones”, ja habituals a manifestacions d’aquest tipus. Cridava l’atenció una pancarta que vinculava la convocatòria republicana amb la convocatòria de recolzament a Cuba i Venezuela (demostrant, així, que totes aquestes lluites estan connectades i no haurien de separar-se) preguntant-se on hi ha democràcia quan Juan Carlos I no ha guanyat mai cap elecció mentre que Hugo Chávez ho ha fet 9 cops... de moment!

  

Una altra manifestació va tenir lloc, aquesta convocada per la CGT i Ecologistes en Acció però no vam poder assistir-hi perquè ja ens trobàvem preparats per tornar a marxar, ara per complir la missió amb la qual havíem arribat a Salamanca: defensar Cuba i Venezuela dels injustos atacs dels mitjans de comunicació capitalistes i imperialistes. Uns mitjans que, tot i haver informat de la “nombrosa” manifestació anticastrista prèvia, van “oblidar-se” de fer el mateix davant una manifestació on participaven més de 15.000 persones...

La marxa de solidaritat amb Cuba i Venezuela, convocada pel “Foro de Solidaridad con Cuba y Venezuela”, va sortir també de la Puerta Zamora a les 19h. Catalunya va ser present sota el lema “Catalunya con Cuba y Venezuela”. Molt abans de l’hora els carrers adjacents ja es trobaven plens de persones amb banderes, música i material per repartir a dojo. L’ambient era festiu i combatiu. L’emoció s’encomanava. Es respiraven les ganes de cridar que Cuba i Venezuela no estan soles i, alhora, se sentia la il·lusió de comprovar que la mobilització havia estat un èxit malgrat tots els obstacles de les autoritats reaccionàries de Salamanca i de la policia.

Durant més de dues hores vam recórrer els carrers de Salamanca enmig de la curiositat dels seus habitants. Alguns, fins i tot, mostraven la seva solidaritat des dels balcons. La manifestació va finalitzar amb un acte polític i musical a l’aire lliure davant la negativa de les autoritats a cedir el Pavelló Wurzburg. Donades les minses mesures de seguretat a la zona, no va ser possible que el President Chávez s’unís a l’acte, tal i com s’havia comentat els dies previs.

Val a dir que al mateix temps que es desenvolupava la nostra mani hi havia una altra convocada per la CNT que, en principi, era contra la Cimera però a la que es van poder sentir crits contra els governs de Cuba i Venezuela la qual cosa és pròpia d’un desconeixement profund del que està passant a ambdós països. Segurament els anarquistes dels anys 30 haurien vingut a manifestar-se amb nosaltres i, de fet, em consta que molts anarquistes van ser amb Cuba i Venezuela dissabte passat. És una llàstima que certs sectors de l’esquerra coincideixin amb el discurs de la dreta més rància.

Malgrat això, el que va quedar clar dissabte passat a Salamanca és que Cuba i Veneçuela són avui dia el referent de la lluita dels pobles no només a Amèrica Llatina sinó al món. I que, com diria algun cantautor “no estarán solas”...

Inici