Mentres Bush dóna evasives, Veneçuela ofereix ajut als pobres dels EUA

Jorge Martín - El Militante

Veneçuela va ser el primer país que va oferir ajut als EUA per tractar els efectes de l’huracà Katrina. El dimecres, 31 d’agost, el president veneçolà Hugo Chávez va anunciar que l’empresa estatal veneçolana CITGO Petrolem Corporation anava a donar un milió de dòlars en concepte d’ajut. “És una tragèdia terrible que estan vivint els nostres germans de Nord-amèrica”, va dir Chávez. “Tenim un batalló del nostre equip humanitari Simón Bolívar disposat en el cas que ens autoritzin a anar-hi, si ens donen llum verd”. Va oferir treballadors humanitaris i combustible per ajudar. “Estem disposats a donar combustible per a hospitals, transport públic, tot el que puguem fer”.

Però alhora Hugo Chávez va criticar profundament al president dels Estats Units, G.W.Bush, per la forma en què ha tractat la crisi de l’huracà. “A mida que ens arriba més informació, és evident una terrible realitat: que el govern no tenia plans d’evaquació”, això és el que va dir Chávez. Posant paraules al que molts als EUA deuen estar pensant, va afegir que Bush “allí al seu ranxo, no va dir altra cosa que ‘necessitem volar!’, ni tansols va dir com, en un estil de cowboy”. També va dir que l’absència d’una estratègia clara per part del govern havia colpejat més durament als sectors més pobres. “Tots vam veure llargues files de persones desesperades abandonant aquella ciutat en vehicles, aquells que tenien vehicles”. Va dir a més a més que les zones més afectades es trobaven entre “algunes de les més pobres dels EUA, la majoria d’ells negres”.

En contrast amb la falta d’acció per part del govern dels EUA, el govern veneçolà va ser capaç d’ajudar a centenars de residents de Louisiana. CITGO, una empresa als EUA que pertany a l’empresa petrolera veneçolana PDVSA, té una xarxa de refineries i benzineres als EUA. Una d’aquestes es troba a Lake Charles, Lousiana, i va obrir per allotjar i ajudar unes 2.000 persones de la regió. Félix Rodríguez, el president de PDVSA i CITGO, que estava visitant la refineria de Lake Charles, va dir que els fons del seu donatiu anirien adreçats a organitzacions d’ajuda a les zones afectades.

Segons Venezuelanalysis.com, fonts de l’embaixada veneçolana a Washington DC van dir que “a banda dels milions de dòlars en ajut monetari, Veneçuela està oferint dues unitats hospitalàries mòbils, cada una capaç d’ajudar a 150 persones, 120 especialistes en operacions de rescat, 10 plantes purificadores d’aigua, 18 generadors elèctrics de 850 kilovats cada un, 20 tones d’aigua en ampolles i 50 tones de menjar en llauna”.

A la seva declaració Chávez també va assenyalar el contrast entre les diferents formes en que a Cuba i els EUA tractaven aquest tipus de catàstrofes naturals. Aquí podem veure un cop més els avantatges d’un sistema on el benefici privat va ser abolit amb la revolució del 1959. Mentres hi ha molt poques víctimes dels huracans a Cuba, i els plans de contingència s’organitzen adequadament, a la nació més poderosa del planeta milers de persones moren, la majoria podrien viure avui si s’haguessin adoptat les mesures necessàries.

Chávez a més va fer el vincle entre la ferocitat i la freqüència dels recents huracans i l’escalfament global, culpant el capitalisme i criticant els EUA per negar-se a firmar el protocol de Kyoto sobre la reducció de l’emissió de gasos. No és estrany que la cobertura d’aquesta oferta d’ajut procedent de Veneçuela a penes existís o fos inexistent en els mitjans de comunicació dels Estats Units. L’única reacció de l’administració nord-americana va ser d’un “funcionari anònim” esmentat al Washington Times dient que “no era conscient de la proposta de Caracas” però va dir que les “ofertes no sol·licitades poden ser contraproduents”. L’administració Bush realment no pot acceptar aquesta oferta d’ajut perque destruiria la imatge que estan intentant donar de Chávez com un dictador maligne.

L’oferta de Veneçuela arriba una setmana després de les declaracions del predicador fonamentalista de dretes Pat Robertson, qui va dir a televisió que haurien d’assassinar a Chávez. L’administració Bush no ha condemnat aquestes declaracions i no ha pres mesures legals contra Pat Robertson. El màxim que han fet són les paraules de Rumsfeld quan va dir que no estava d’acord amb les declaracions de Robertson, però que qualsevol individu privat és lliure de dir el que vulgui.

La darrera setmana Vençuela ha ofert gas i combustible barats per a les comunitats pobres dels EUA, les més afectades pels recents augments dels preus del petroli. “Volem vendre benzina i combustible de calefacció directament a les comunitats pobres dels EUA”. Chávez va explicar que l’exorbitant preu del petroli està motivat principalment per l’especulació per part de les multinacionals i intermediaris, que si aquesta es reduís els preus serien molt més barats. Va explicar com la benzina veneçolana és inclús més barata que l’aigua embotellada i que els veneçolans poden omplis els seus dipòsits per aproximadament 2 dòlars. Segons l’Embaixada de Veneçuela als EUA, més de 1.400 organitzacions (esglésies, organitzacions de caritat, hospitals, comtats) ja han contactat amb ells per assabentar-se dels detalls de l’oferta.

Aquesta no és l’única oferta que la Veneçuela revolucionària ha fet al poble dels EUA. Quan Chávez va assistir a la graduació de la primera promoció de l’Esculea Latinoamericana de Medicina a Cuba (ELAM), també va oferir portar desenes de milers de ciutadans dels Estats Units a Cuba per ser operats de catarates, estenent la “Misión Milagro”, que està tractant a pacients veneçolans, a 150.000 pobres nord-americans l’any. L’oferta també inclou formar milers de doctors en aquesta escola ELAM. “Estem profundament preocupats per la pobresa que va en augment als EUA”, aquestes són les paraules de Chávez.

L’actitud del president veneçolà Hugo Chávez vers els EUA és molt clara i ha estat així des del mateix principi de la revolució bolivariana: oposició a l’imperalisme i als intents de l’administració nord-americana d’enderrocar el govern elegit democràticament de Veneçuela, mentres que, alhora, estableix vincles i solidaritat amb la població treballadora corrent dels EUA.

Aquestes ofertes també ajuden a exposar la inacapacitat del capitalisme als EUA de proporcionar el més bàsic per a la seva població: atenció sanitària per a tots, ajut en casos d’emergència, combustible barat a l’hivern, etc. Aquest és un nou argument contra aquells que diuen que la Revolució Bolivariana a Veneçuela ha de procedir amb cura, que no ha de provocar a l’imperialisme, etc. En realitat, la millor defensa contra l’imperialisme és prendre mesures com aquestes, que demostren als treballadors normals dels EUA què es pot fer i els farà pensar en quin frau de govern tenen: un que posa la guerra i el benefici privat abans que les necessitats bàsiques de la població o un que inverteix els recursos naturals del país per millorar la vida de les persones.

Aquest exemple seria encara més poderós si la revolució veneçolana es completés i tota l’economia es posés sota el control democràtic dels treballadors, l’única forma en que la revolució bolivariana pot triomfar.

Inici