“Cada pueblo será libre a su modo y disfrutará de soberanía según la voluntad de su conciencia"
Simón Bolívar.
|
electoral a la vista per comicis a inicis de desembre. Altre cop campanya mediàtica activada, “marches”, confrontació a tots nivells i en tots els espais imaginables, estudiants sifrinos (pijos amb camisetas Lacoste a l’estil Nuevas Generaciones) als carrers demanant “llibertat” i “democràcia”.
Altre cop els bisbes al costat
dels qui tota la història han estat al seu costat –no sé de
que els sorprèn a molts-; altre cop, també les franeles
kitch (camisetes) chavistes-patria-o-muerte
Altre cop, ja pul.lulen les
teories apocalípitques, o no, de que “el plan
desestabilizador” i el cop d’Estat estàn a la cantonada;
altre cop les barricadas ideològiques, maniques, o no, però
reflex, de nou, de la tensió classista que es viu a
Veneçuela. Altre cop, el “Uh, ah, Chávez no se va”, el “No
volverán”, el “Alerta que camina, la espada de Bolívar por
América Latina”…
I, altre cop, aflora el
convenciment i responsabilitat de què no pot perdre’s
aquesta oportunitat històrica, a pesar de los pesares.
Altre cop un estar al costat
dels que no tenen, no han tingut, i volen tenir.
Oportunitats, esperança, il.lusions...
Altre cop, doncs, campanya
electoral a Veneçuela. Comença –si no hi ha canvis d’última
hora- aquest cap de setmana. I com no podia ser d’altra
manera, es preveu mogudet a Caracas: el dissabte, “marcha”
opositora al matí. Els més bel.licistes pensen que pot
utilitzar-se aquesta manifestació per crear incidents, tipus
13 d’abril, com a primera peça d’un nou engranatge golpista. Unes teories que ja
em perdonareu, però jo, ingènua o no, no comparteixo.
I diumenge, segons diu el
Diari VEA (patria, o muerte, venceremos! –i on val a dir que
treballo de correctora, molt a pesar de la Real Academia...
-) tindrà lloc la “megamarcha” chavista pro Sí a la reforma
que es preveu que sigui la manifestació més multidudinària
que mai s’hagi fet a Caracas –ja us enviaré, paraula!,
alguna crònica de tot plegat.
Ara, us escric tot seguint la
connexió de Glovovisión a un foro estudiantil antirreforma a
la UCV; i penso que ja m’agradaria que passés el que diu
l’oposició: aniquil·lació de les gobernacions i alcaldies
–reductes del “que canvii tot perquè no canviin res” amb o
sense camisa roja-, a favor d’un empoderament real de les
instàncies de participació popular; camí sense marxa enrera
cap al socialisme amb el sorgiment de la propietat
col.lectiva, com a quelcom diferent a la propietat estatal
i privada, i com un intent tant de superar el capitalisme
que blinda la propietat privada, com també el “socialisme
real del segle XX”, basat en el capitalisme d’Estat,
etc,etc,etc…
Però vivint a Veneçuela, i
especialment a l’ enredada Caracas, una aprèn a ser pacient.
Poc a poc.
I de mentres, ja he canviat Glovoterror per l'estatal VTV, La
Hojilla reprodueix un resum del discurs d’envestidura del
Hugo Chávez, un llunyà febrer del 99, que citava a Miranda
–el Prócer més internacional de la Independència – dient,
“Veneçuela està herida en el corazón”, per il.lustrar les
profundes desigualtats socials que existien en aquell
moment, i continuen existint, malgrat el camí recorregut.
I penso que precisament per
això, per tot el que encara falta!!, no pot truncar-se
aquest camí.
Així, que a “marxar” aquest
cop per el Sí –a per el sí, però en voldrem més!!
A marxar, un altre cop, un
altre cop encara.
Una abraçada,
Elisenda.
|
