“Tot 11 té el seu 13” i, aquest, la seua multiplicació fins l’infinit

Èxit de participació en la celebració del 13 d’abril a Barcelona

“Todo 11 tiene su 13”, era el lema  que encapçalà aquest any la commemoració del 5è aniversari del fracàs del cop d’Estat de l’11 d’abril del 2002 a Veneçuela. Tot 11 té el seu13 i “aquest, la seua multiplicació fins l’infinit”, s’hi podria afegir veient els molts altres indrets d’arreu del món on s’ha celebrat aquesta històrica victòria popular.

A Barcelona, la celebració del 13 d’abril organitzada per l’Assemblea Bolivariana de Catalunya no podia ser en un lloc millor com en un Centre Social Okupat com Can Vies, per tot el que representa el moviment okupa a Barcelona en la lluita per a la transformació de la societat per la via de la democràcia participativa real: el mateix camí emprés per la revolució bolivariana a Veneçuela i que es posà de manifest aquell victoriós 13 d’abril, quan un poble demostrà el seu poder sortint al carrer. L’acte de celebració a Barcelona va ser un èxit rotund de participació, tant en la part de debat com en la part més lúdica i festiva. La commemoració s’inicià cap  a quarts de vuit del

vespre amb la tant interessant com extensa xerrada-debat a càrrec de l’activista social veneçolà Andrés Antillano. Liliana Valente, membre de l’Assemblea Bolivariana, presentà el debat.

 

Per la seua part, Andrés Antillano, un dels impulsors de la Assemblea Metropolitana de  Comités de Tierra Urbanos de Caracas  i  professor de psicologia social a la Universidad Central de Venezuela, feu una intervenció en la qual, arrencant des del cop d’estat del 11 d’abril, repassà diversos aspectes de l’anomenat procés revolucionari bolivarià. I ho feu posant èmfasi a les lluites populars, existents des dels anys vuitantes a Veneçuela, sense les quals no es podria entendre ni el sorgiment i triomf de Chávez ni tampoc les particularitats de la revolució bolivariana.

Unes lluites de classe –tot i que sense l’existència d’una classe obrera tradicional- creades com a producte de la indecent exclusió social que encara avui perviu a Veneçuela a causa de l’ús totalment elitista dels beneficis del petroli al llarg del segle XX.

Andrés explicà com aquestes organitzacions comunitàries de les classes populars estant donant suport i alhora en tensió permanent amb l’Estat i el govern bolivarià.  

La intervenció del públic fou notable, cosa que posà de relleu un significatiu interès i informació de gent molt diversa en relació al procés veneçolà. Les nombroses interpel·lacions del públic tractaren amés de temes tan diversos com el vigent debat entorn el partit unificat proposat per Chávez, la qüestió de la llibertat de premsa i la polèmica entorn la no renovació a RCTV, les tensions polítiques dins el govern, el poder real de les organitzacions populars com a eines de definició del procés polític, el paper de la dona dins la revolució, la lluita pel dret a l’habitatge i els Comités de Tierra Urbanos, la qüestió indígena, la permanència o no d’un sistema capitalista, etc.

En total dues hores i mitja de debat que donaren pas a un merescut sopar popular a base d’arepas  i a un concert a ritme de hip-hop, funk, i ritmes llatins amb les actuacions totalment desinteressades del trio Lismary Monzón, Lissette Viana y Tati Carama,  el duo el Gato-El-Qiman & DJ Kdo i Wagner Pa. 

Teixint llaços necessaris

L’Assemblea Bolivariana de Catalunya valora molt positivament l’acte en haver aconseguit donar ressò als fets de l’11-13 d’abril així com avançar en el camí per trencar amb  la incomprensió i desconeixement –fins i tot dels sectors més afins ideològicament, com els moviments socials- del que està succeint a Veneçuela. Un camí que situa la solidaritat  de lluites i pobles per damunt de tot, perquè, tal i com deia el mateix Andrés Antillano, l’exercici de solidaritat és bàsic per combatre els valors capitalistes de l’egoisme i l’individualisme, però també ho és per aprendre juntament a través d’experiències diferents a caminar cap aquest altre món és possible. Teixir llaços de contacte i comunicació entres les lluites anticapitalistes d’aquí i d’allà és un dels objectius de l’Assemblea Bolivariana i d’actes com els del 13 d’abril. “No nos dejen solos”, diu l’Andrés, i “a nosaltres tampoc”, li afegim des d’aquí.

Una setmana intensa d’activisme

La setmana del 10-17 d’abril no serà recordada per l’Andrés Antillano com una setmana de turisme i descans per Barcelona. Lluny d’això, des de la seua arribada a Barcelona pràcticament no va parar d’entrevista en entrevista i d’acte en acte. Amb raó pot titllar-se d’Andrés d’activista social. I és que a banda, de l’acte de celebració del 13 d’abril, Andrés es dedicà a concedir diverses entrevistes per a mitjans de comunicació de Catalunya, en grans mitjans i en mitjans més alternatius. Andrés també protagonitzà l’acte organitzat el mateix 11 d’abril pel Consolat de la República Bolivariana de Veneçuela de Barcelona, gràcies al qual fou possible el seu viatge a Barcelona. Andrés amés compartí experiències amb el moviment okupa i contra l’especulació urbana en un sopar-reunió a la Kasa de la Muntanya, una visita al col·lectiu del Pla Can Fet i a CSO Can Masdeu. Pel que fa las col·lectius vinculats amb l’Assemblea Bolivariana, participà en un dinar amb la brigada Alí Primera, i ja al diumenge al vespre fou el convidat d’honor en una reunió-sopar de l’Assemblea Bolivariana a la Casa de la Solidaritat que serví, a més d’intercanvi de visions sobre Veneçuela, per a donar-li l’agraïment i dir-li un arreveure.

Agraïments

L’Assemblea Bolivariana de Catalunya vol agrair el suport rebut del Consultat de la República Bolivariana de Veneçuela de Barcelona, així com la col·laboració del CSA Can Vies, de la Kasa de la Muntanya, del Casal de Cuba, de la Casa de la Solidaritat,  a les tres formacions musicals  participants a l’acte,  als membres del grup Enrenou que ens facilitaren l’equip de música, a Andrés Antillano i finalment a tots aquells i aquelles que amb la seua participació i presència van fer possible l’acte del 13 d’abril.

Tot 11 té el seu 13 i la seua multiplicació fins l’infinit!