A finals de juny el govern israelià va fer servir com a excusa el segrest d’un dels seus soldats per part dels Comitès de Resistència Popular, l’ala militar de Hamàs, per a envair i ocupar de nou Gaza iniciant així un atac brutal contra els palestins. Els avions israelians han destruït la infraestructura de la regió, han deixat a més d’un milió de palestins sense electricitat, sense aigua potable, sense assistència sanitària… han convertit Gaza en la presó més gran del món on escassegen els productes essencials com el pa, la llet o les medecines.

Aquesta situació està provocant un veritable desastre humanitari per al poble palestí, que ja abans patia unes terribles condicions de vida. Segons el Banc Mundial, en dos anys el 75% de la població palestina viurà per sota del llindar de pobresa. Al juny, segons la FAO, el “70% de la població a Gaza era incapaç de cobrir les seves necessitats diàries de menjar sense ajut. L’escalada de les hostilitats ha portat aquesta situació a un punt crític”.

Malgrat les pretensions cíniques del govern israelià quan diu públicament que « no vol castigar els ciutadans palestins », la realitat és que l’objectiu d’aquest atac és sembrar el terror entre la població palestina. Aquest atac no té res a veure amb l’alliberament del soldat israelià segrestat per activistes de Hamàs: és de domini públic que dies abans d’aquest incident, l’exèrcit israelià havia enviat soldats i vehicles militars a la frontera de Gaza preparats per envair la regió. El veritable objectiu de l’imperialisme israelià és castigar al poble palestí per votar a Hamàs i desbaratar l’objectiu de l’imperialisme israelià que volia posar un govern titella als territoris ocupats. Primer van intentar bloquejar econòmicament el govern palestí, després van intentar la tàctica de provocar una guerra civil enfrontant a Fatah amb Hamàs i, finalment, quan els seus objectius no s’han acomplert, recorren de nou a l’ocupació i la subjugació militar.

I ara el Líban

La intervenció militar d’Israel, recolzat en tot moment per l’imperialisme nord-americà i britànic, s’ha estès brutalment al Líban. Fent servir com a excusa el segrest de dos soldats israelians per part de Hezbolà a la frontera libanesa, el govern israelià ha llançat tot el seu poder militar contra un poble innocent. Ha bombardejat aeroports, ciutats, ha destruïts pobles sencers, carreteres, ha imposat un bloqueig per mar i aire, i d’aquesta forma han obtingut un botí de guerra esfereïdor: més de 300 civils innocents han mort (en alguns casos famílies senceres) i hi ha més de 500.000 refugiats que han fugit de les seves llars destruïdes. I per si això no fos prou, la classe dominant israeliana llança acusacions provocadores contra Iran i Síria.

Com va ocórrer el 1967, amb la Guerra dels Sis Dies, l’imperialisme israelià intenta utilitzar la guerra per desviar l’atenció dels problemes que té a casa i assegurar-se el control estratègic de la zona. El 1967 la guerra els va ser útil per descarrilar un moviment vaguístic, fruit de la recessió econòmica de 1966, que podia haver significat el final del capitalisme israelià. Ara, Israel està de ple en una profunda crisi econòmica: un de cada quatre israelians, més de 1,4 milions de persones, viuen per sota del llindar de la pobresa.

La classe dirigent israeliana vol recórrer de nou al xovinisme per desviar l’atenció dels problemes que tenen les masses: atur, pobresa, precarietat laboral… i d’aquesta forma poder seguir endavant amb els seus atacs a les pensions, als salaris, a les condicions laborals… i que en els últims anys han provocat nombroses vagues, sobretot en el sector públic, castigat per les privatitzacions i els acomiadaments massius. Inclús en un context de xovinisme sionista, el cap de setmana passat més de 2.000 persones es van manifestar a Tel Aviv per exigir el finals dels atacs i els pares dels soldats segrestats estan denunciant que al govern no els importa la vida dels seus fills i exigeixen que es faci un intercanvi de presoners.

D’altra banda, el govern sionista, agent directe dels imperialistes USA a la zona, està portant a terme una demostració de força per a contenir el moviment de les masses àrabs a l’orient mitjà i donar un escarment a qui gosi desafiar el seu poder, com és el cas de la milícia integrista de Hezbolà, el prestigi de la qual va augmentar entre la població libanesa després de la sortida de les tropes d’ocupació israelianes del sud del Líban.

Hipocresia i cinisme de l’imperialisme

Com va ocórrer amb la guerra de l’Iraq, aquesta nova guerra a l’Orient Mitjà ha deixat al descobert tota la hipocresia i el cinisme dels imperialistes. El cap de setmana passat es va celebrar a Rússia la cimera del G-8, ni una sola paraula de condemna al govern israelià mentre situen tota la responsabilitat sobre Hezbolà, com anteriorment van fer amb Hamàs. També ha quedat demostrada la hipocresia de l’ONU i la UE, incapaces de fer frenar aquesta matança més enllà de les seves declaracions impotents a favor de l’alto el foc. Tota la diplomàcia capitalista no val res enfront dels canons israelians.

Bush i companyia, inclosos els representants del PP a l’Estat espanyol, diuen que l’Estat israelià té “dret a defensar-se” de l’amenaça terrorista. Però, com es pot qualificar la política de l’imperialisme israelià sinó de pur “terrorisme d’estat”? És que potser el poble palestí no té dret a defensar-se dels atacs israelians que han provocat centenars de morts innocents? No té dret el poble libanès a defensar-se? Com qualificar la política del quart exèrcit més poderós del planeta dedicat a matar civils innocents en benefici exclusivament dels interessos de la classe dominant israeliana i el seu mestre, l’imperialisme USA?

La guerra de l’Iraq i ara aquesta nova agressió imperialista contra Gaza i el Líban, demostren que sota el capitalisme no pot existir cap solució a la barbàrie que domina la regió des de fa dècades. Les accions de l’imperialisme nord-americà i israelià només serviran per provocar més inestabilitat a la regió. Només aconseguiran exacerbar totes les contradiccions que ja existeixen. Els imperialistes i els seus apologistes només saben parlar de la “lluita contra el terrorisme”, però amb les seves accions només aconsegueixen preparar el terreny perquè una nova generació de joves àrabs estigui disposada a unir-se a moviments com Hamàs o Hezbolà.

El problema per a les masses de l’Orient Mitjà, tant àrabs com israelianes, és que Hamàs, Hezbolà, Fatah o els governants israelians no poden resoldre ni un sol dels problemes que existeixen a la regió. L’única sortida a aquest caos sagnant és una solució revolucionària i socialista. Només la lluita de classes pot transformar radicalment aquesta situació. Només l’acció de les masses oprimides de la classe treballadora àrab i israeliana, derrocant el capitalisme i tots els governs reaccionaris de la zona, pot oferir un camí de solució: la Federació Socialista de l’Orient Mitjà, en la que tots els pobles que composen el seu territori puguin conviure fraternalment.

Un cop més és necessari que els joves i els treballadors de l’Estat espanyol i de tot el món sortim al carrer a mobilitzar-nos enèrgicament i aturar aquesta nova carnisseria imperialista.

No a la guerra imperialista!

Alto al genocidi del poble palestí i libanès!

Fora les tropes israelianes de Gaza i el Líban!

Per una Federació Socialista de l’Orient Mitjà!

Inici