ENTREVISTA AL EDGAR PÉREZ, PROYECTO NUESTRA AMÉRICA

"La revolució la fan els pobles assumint la construcció des de la seva quotidianeïtat"

Lucas Marco, Caracas

Entradeta:

Al barri de La Vega de la ciutat de Caracas, la lluita social i política des de la base es produeix des de molt abans de l'arribada del govern revolucionari de Chávez al 1998. A banda de la influència del pensament de Bolívar i del pensament marxista trobem que també existeix el pensament llibertari en aquest procés de transformació social que està experimentant Veneçuela. En aquesta entrevista conversem amb el Edgar Pérez, conegut com el Gordo Edgar, una persona clau en les lluites comunitàries de la Vega, sobre la situació actual del procés i sobre la relació entre la comunitat i l'Estat en aquesta revolució del segle XXI.

destacats:

"Hem de generar una forma política diferent, una nova cultura política"

"M'ha tocat defensar aquest Estat perquè sóc un llibertari en el context del Carib, em situo dintre de la meva realitat"

“Els projectes socials del govern són la demanda històrica del moviment popular”

LM:

Veneçuela entra en una etapa de consolidació després del referèndum del passat Agost de 2004, en la qual Chávez ha proposat la construcció del socialisme del segle XXI. Què opines sobre aquesta proposta i sobre el camí que està agafant el procés?

EP:

És cert que després del referèndum, el govern s'ha consolidat molt més. I s'ha començat a debatre sobre el socialisme, que per a mi és un debat molt important. Creiem que aquest socialisme cal construir-lo de nou, perquè el que es va viure a l'Europa del socialisme real finalment va fracassar. En passar el temps ens hem adonat que ens van vendre un socialisme que no va ser, que simplement va existir un capitalisme d'Estat que va generar coses negatives i positives. Davant d'aquesta derrota, hem d'analitzar el que està succeint i com reprendre el camí. En aquest costat del món, com a pachamericans plantegem que hem de tornar a construir aquest concepte. També hem de discutir quina perspectiva prenem des de les comunitats, ja que des de l'Estat es pot tenir una perspectiva que serà totalment diferent de la que nosaltres veiem en la nostra construcció diària. En aquesta revolució, després de la consolidació del govern, hi ha perills que sempre han estat latents, ja que alhora s'està consolidant la dreta del partit del govern, a més de la burocràcia. Creiem que aquests són els enemics fonamentals de la revolució, i creiem que no hi ha revolució des del govern. El govern ajuda i fa propostes, però la revolució la fan els pobles assumint la construcció des de la seva quotidianeïtat. Aquí hem d'aprofundir aquest aspecte perquè les institucions que teníem fins ara no es poden transformar. Són institucions burgeses creades per no donar respostes al poble i no estan a l'altura del procés que estem vivint. Hem de generar una forma política diferent, una nova forma de cultura política. Per a nosaltres la política és la salut, l'educació i tot aquest tipus de coses. Creiem que les línies polítiques hem de construir-les des de la comunitat. Sabem que cap Estat s'autodestrueix, sinó que més aviat es consolidada, per tant nosaltres pensem que hem d’autoorganitzar-nos per destruir aquest Estat.

LM:

Com s'articula el vostre treball des de les bases dels barris? Quin ha estat l'impacte de les missions en les comunitats?

EP:

Pel que fa a l'articulació, hem vist que el moviment popular és majoritari, però com que aquesta majoria no està articulada, no podem fer una política més contundent, però ho estem intentant. Formo part del moviment Proyecto Nuestra América, que és un moviment de moviments. No volem construir un partit o seguir parlant de l'avantguarda única en la qual no creiem, ja que després de la caiguda del socialisme real ens vam adonar que aquesta avantguarda única s'havia convertit en la nova casta social que va entrar a dominar. Parlem d'avantguarda col·lectiva, del treball que s'està generant des de les comunitats. Som una tendència majoritària, no pertanyem a partits, però tenim criteris polítics i ideològics bé clars. El nostre treball col·lectiu es basa també en la lluita per una societat més equitativa i més justa.

Sobre les missions, cal deixar una cosa ben clara: els projectes socials del govern són la demanda històrica del moviment popular. Ens sembla molt bé tenir un Mercal [distribució d’aliments bàsics a preus populars impulsada pel govern], un Barrio Adentro, les missions educatives -Robinson, Rivas, la Universitat-, etc. No obstant, creiem que amb això no n'hi ha prou, hem de lluitar per canviar el nostre país. Hi ha un accés a l'educació, però hem de revisar quin tipus d'educació s'està donant, si és realment llibertària i revolucionària o és ensenyar la gent a llegir i escriure per anar al gran mercat del treball a ser explotats. Creiem que cal formar a la gent per a la llibertat; l'educació ha de donar un pensament llibertari perquè la gent s'emancipi per a canviar la seva situació.

LM:

Quin és la relació que teniu amb l'Estat i les institucions?

EP:

De relació n'hi ha molt poca. Nosaltres fem programes, hi anem perquè l’Estat transfereixi els recursos, però intentem cada vegada més reduir la nostra relació amb l'Estat. Parlem de no tenir dependència. En un primer moment hem de fer cogestió entre l'Estat i les comunitats, però la idea és com ho transformem en autogestió. Això ens permet tenir independència política. Nosaltres diem que sense independència econòmica no hi ha independència política.

LM:

Quins són actualment les vostres crítiques cap al procés i cap a les institucions?

EP:

Critiquem com s'ha fet la presa de decisions. En la qüestió electoral continua funcionant el clientelisme i el partidisme. Això ha comportat un gran desànim, ja que la gent que s'ha imposat no està al costat del poble; és el cas de governadors, alcaldes, regidors, juntes parroquials, etc. La gent ha anat a votar perquè creuen en el President, que és l'únic que penso que té el suport total de la població. Creiem que amb l'organització canviarem tot aquest tipus de coses perquè els elegits siguin subjectes que surtin realment d'una dinàmica assembleària i democràtica de les comunitats.

LM:

Com s'ha desenvolupat el pensament llibertari a Veneçuela?

EP:

El pensament llibertari va tenir certa importància en el seu moment, com ho va tenir també el pensament marxista. Aquí a Veneçuela, després de la Guerra Civil espanyola, va venir molta gent d'aquelles latituds, i va ser quan es van crear els primers sindicats llatinoamericans, i fins i tot nord-americans. Els màrtirs de Chicago són màrtirs de l'anarquisme, a l'Argentina van organitzar els sindicats amb molta força. Passant per Xile, Veneçuela, succeeix que les primeres experiències sindicals les proposen aquests companys. Hi ha una derrota del pensament llibertari després de la Guerra Civil espanyola; tot i el gran avanç, hi ha una derrota per la traïció dels marxistes i per no tenir moltes coses clares. Qualsevol mètode d'anàlisi d'un llibertari és un mètode d'anàlisi marxista. Ara, que no estiguem d'acord en la metodologia i en la concepció final és altra cosa. Aquí hi ha certs grups que es mouen sota aquests criteris i que avui dia, després de la caiguda del socialisme real, cobren més actualitat. La concepció del partit únic d'avantguarda va fracassar. Jo no crec en l'Estat com a tal, però m'ha tocat defensar aquest Estat perquè sóc un llibertari en el context del Carib, i em situo dintre de la meva realitat. No puc ser dogmàtic, el dogmatisme que han tingut els marxistes en un moment donat també l'han tingut els anarquistes, i ha estat molt dolent voler exportar aquesta visió del món a tot arreu. Hem de construir la nostra pròpia visió llibertària perquè tenim una dinàmica cultural totalment diferent a Europa. A Europa es parla del proletariat com el subjecte de la Revolució, però a Veneçuela no es pot parlar del proletariat, perquè Veneçuela depenia del cacao i del cafè, i després de la renda petroliera; aquí no hi ha desenvolupament industrial a diferència dels països europeus. Aquí, a Veneçuela, el subjecte actiu de la Revolució és una altra cosa, te'l trobes a la comunitat, on hi ha tots els desposseïts. D'altra banda, veiem que els plantejaments d'alguns marxistes crítics, com Gramsci o Rosa Luxemburg, s'ajusten molt més a la realitat, i que en algun moment van ser condemnats com a revisionistes o traïdors per la visió que es tenia del marxisme. Avui dia vam reivindiquem que tota aquesta filosofia i tots aquests pensadors tenen coses bones i coses dolentes. Tant en el marxisme com en l'anarquisme hi ha coses que no funcionen, hem de fer una revisió. Rosa Luxemburg, Gramsci, amb la lluita contrahegemònica ens han servit per a fer una anàlisi més profunda de la història arrelada a la comunitat.

Inici