Manifiesto Constitutiu

  Igual que altres pobles de l’Amèrica Llatina, les àmplies majories socials de Veneçuela han patit durant dècades una política d’explotació social i opressió, generada per un règim polític i un sistema econòmic erigit per al servei d’unes privilegiades minories nacionals i transnacionals. Tanmateix, l’any 1998, amb la victòria electoral d’Hugo Chávez, s’inicia a Veneçuela un procés de transformació política, econòmica, social i cultural, conegut com a Revolució Bolivariana. Un moviment popular, pacífic i democràtic que, després d’haver estat sotmès a set processos diferents, entre electorals i plebiscitaris, ha trobat a les bases populars la seva única força legitimadora i, en conseqüència, s’ha refermat com l’expressió de la lluita històrica per una societat més justa, més igualitària, més democràtica i més participativa.

Assentada sobre les bases polítiques de la Constitució Bolivariana de 1999, discutida i decidida per àmplia majoria en referèndum, la Revolució Bolivariana es va instituir en un mur de contenció a la concepció dominant, que pretén imposar el neoliberalisme econòmic sobre les maneres d’organització de la vida social dels diversos pobles i cultures. Així, sobre la base de principis que s’articulen amb la restitució del paper de l’Estat en el desenvolupament econòmic i la seva orientació, amb la preponderància de la participació popular en l’exercici democràtic i amb el caràcter social de la propietat, van ser aturats els processos de desnacionalització i privatització de les empreses bàsiques estratègiques —petroli, alumini, ferro, hidroelèctriques, entre altres— i dels serveis públics fonamentals d’ensenyament i salut.

Amb el procés bolivarià veneçolà s’han implementat una sèrie de polítiques de caràcter socioeducatiu i socioproductiu que, estructurant-se sobre la base de la participació popular protagònica, apunten a la inclusió social i a la instauració de l’economia social i solidària.

Durant aquests anys s’ha pogut observar com a Veneçuela, amb la Revolució Bolivariana, desenes de milers de persones dels sectors tradicionalment exclosos han rebut per primera vegada a la història l’atenció mèdica gratuïta, i milions d’elles han recuperat la possibilitat d’iniciar o continuar els seus estudis a diferents nivells educacionals. Així mateix, els pobles indígenes, que durant segles han patit un genocidi i un etnocidi sistemàtics, el racisme i l’apropiació violenta dels seus territoris, han aconseguit restituir els seus drets i fer respectar les seves tradicions culturals. Les reivindicacions de les dones han esdevingut objectiu prioritari, de manera que s’ha introduït una perspectiva de gènere a tots els programes de l’Estat que s’estan desenvolupant, de la qual cosa la creació del Banc de la Dona —BanMujer— és un dels exemples més referencials, ja que amb una visió integral des del gènere es dóna suport amb assistència creditícia i tècnica a totes les dones que formen cooperatives i altres unitats econòmiques associatives per superar la pobresa. Igualment, s’ha iniciat un procés de transformació de l’estructura agrària i la tinença de la terra, que consisteix en la gestació d’una redistribució entre pagesos, en la qual s’ha donat preponderància a les caps de família i s’ha privilegiat la propietat col•lectiva per sobre de la individual.

La Revolució Bolivariana ha estat posada en el punt de mira de l’imperialisme nord-americà i els seus aliats en el món i ha provocat violentes reaccions de l’oligarquia veneçolana, que ha vist amenaçats els seus privilegis. Amb el suport i l’impuls de governs estrangers, per interessos transnacionals, i de les multinacionals de la comunicació, no han deixat de conspirar, tant dintre com fora de Veneçuela, contra la legalitat constitucional de la qual legítimament s’ha dotat el poble veneçolà.

Arran de la promulgació, l’any 2001, de les quaranta-nou lleis que estableixen el marc legal per a les transformacions econòmiques —entre altres, les de la terra, la pesca, els hidrocarburs, les cooperatives i els microfinançaments—, l’oligarquia nacional veneçolana aliada amb els poders econòmics transnacionals, ha emprès ferotges atacs contra el procés bolivarià: cop d’estat feixista l’11 d’abril de 2002, sabotatge petroler el desembre del mateix any, campanya de desinformació i difamació sistemàtica, cop institucional, contractació de sicaris per a assassinats selectius de líders pagesos i socials i altres pràctiques desestabilitzadores. Com a rebuig de l’agenda de violència que els sectors reaccionaris han intentat imposar, a cadascun d’aquests actes pertorbadors ha respost pacíficament el poble organitzat, convertint-los en victòries populars.

Lligada a la història de lluita i resistència dels pobles, la Revolució Bolivariana ha confirmat que només amb l’organització, la mobilització i la unitat del poble és possible un autèntic procés de transformació econòmica, social, política i cultural; i és per això que els sectors tradicionalment exclosos, entre els quals hi ha les dones i les minories ètniques, estan fent possible que es compleixin les seves reivindicacions històriques.

Havent comprès el significat del que avui succeeix a Veneçuela i el seu impacte en la correlació de les forces a nivell mundial, vint organitzacions socials catalanes, així com persones a títol individual, manifestem la nostra solidaritat amb el poble veneçolà i la seva Revolució Bolivariana, i decidim constituir-nos en l’Assemblea Bolivariana de Catalunya de Solidaritat amb el Poble de Veneçuela, amb el ferm compromís d’unir els nostres esforços:

- per donar suport a la Revolució Bolivariana, tant en els reptes electorals com de qualsevol altre tipus que afronti en el futur;

- per trencar el setge mediàtic, desemmascarar la campanya de mentides i explicar al poble català el que realment està succeint a Veneçuela;

- per denunciar les polítiques d’ingerència dels poders econòmics i polítics de l’Estat espanyol, així com per pressionar els governs de Catalunya i d’Espanya perquè adoptin una política de respecte a les decisions del poble veneçolà;

- per promoure que la veu de la Veneçuela bolivariana s’obri pas en els sectors del moviment sindical, estudiantil, de dones, d’immigrants, veïnal i ciutadà; i, en definitiva, - per mobilitzar la nostra societat en solidaritat amb una lluita que considerem pròpia.

Barcelona, Julio de 2004

La Assemblea s’ha constituït per diverses persones a títol individual i membres dels següents col•lectius i/o organitzacions:

Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua, Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), Ateneu Popular “la Maketa”, Brigada Simón Bolívar- CJC, Can Masdeu, Casa de Nicaragua, Càtedra de la UNESCO-UPC, Círculo Bolivariano de Huelga Mundial de Mujeres - Estado Español, Col•lectiu Bolivarià Cayapa de Solidaritat amb el Poble de Veneçuela, Col•lectiu de Joves Comunistes –Joventut Comunista, Colectivo Bolivariano de Barcelona, Defensem Cuba de l’Hospitalet, El Militante, En Defensa del Marxisme, Entrepobles, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), EUiA Bages-Berguedà, Fundació Pau i Solidaritat –CCOO, Joves Comunistes PSUC-viu, Llactacaru, Partit Comunista del Poble de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC-viu), Revista El Viejo Topo, Revista Mientras Tanto.