|
PERE MARUNY
PALESTINA: UNA ACCIÓ PER LA PAU
(Torroella de Montgrí, 15 de març de 2003)
Pere Maruny va viatjar a Palestina formant part d'una caravana de 200 persones amb l'objectiu de rebatre l'argument que legitima l'ús de la guerra contra el terrorisme. Aquesta "Acció per la pau" es va realitzar l'any passat però, abans de començar a explicar la seva experiència personal, Maruny va constatar que "la situació actual és igual o pitjor". La segona xerrada organitzada per Averaç... Plataforma autònoma per a la informació es va fer quatre dies abans que comencés l'atac dels Estats Units i les tropes aliades a Iraq. Maruny la va encertar en dir que "ens trobem davant una guerra ja decidida".
Per què guerra contra terrorisme? Aquesta pregunta va moure persones vinculades a sindicats i cooperants europeus a viatjar a Israel, amb l'objectiu de contactar amb palestins que s'enfronten a l'ocupació. Només d'arribar a Tel-Aviv, l'expedició de Pere Maruny -de la Bisbal, pertanyent al Col·lectiu Solidaritat amb la rebel·lió Zapatista i vinculat a espais com l'Ateneu Llibertari de la Bisbal- va comprovar la situació crítica, ja que un atemptat palestí va causar quinze morts. El seu grup va ser l'últim a poder entrar al país, ja que immediatament després les autoritats van tancar les fronteres.
L'apartheid que manté separada la banda israeliana -dotada de totes les infraestrucutures- i la palestina a Ramal·lah va impactar Maruny, qui va denunciar l'obligatorietat de superar controls inevitables a l'hora de fer qualsevol gestió quotidiana. Els serveis mèdics també se sotmeten a aquests check points, en els quals passar o no passar depèn de "l'arbitrarietat dels soldats" -va explicar-. L'arribada de la caravana "Acció per la pau" va coincidir amb la de tancs israelians, evidència de la reocupació que es preparava -i resposta a l'últim atemptat palestí-. Després d'un primer intent frustrat de creuar la frontera, el grup va tornar a Jerusalem i Ramal·lah va patir un bombardeig la nit següent. "Vam comprovar que només parlen les armes, no les persones", va lamentar Pere Maruny. Protestar davant el símbol palestí a Jerusalem, l'Orient House -ocupat per l'exèrcit israelià des de fa dos anys-, va ser el segon pas de l'expedició; que va continuar la seva activitat contactant amb les Mares de negre, dones israelianes que es manifesten cada divendres per rebutjar la crida dels seus fills a la guerra. Mentre són a la plaça on es concentren les Mares de negre, una noia palestina de 17 anys va fer esclatar a l'interior d'un supermercat la càrrega explosiva que duia a sobre. La possibilitat que els vinculessin amb l'atemptat els va obligar a fugir.
Finalment, el grup va aconseguir entrar a Palestina simplement caminant els vint quilòmetres de la carretera que separa Jerusalem i Betlem, desobeint les ordres dels soldats. El fet de tenir passaports de la Unió Europea va frenar l'exèrcit a disparar, situació que es va repetir en altres moments del viatge. D'aquest trajecte, Maruny recorda "a mà esquerra, el primer món d'Israel, a mà dreta el tercer món de Palestina".
"El silenci de la falta de vida, d'una població que no hi és". Aquesta va ser la primera sensació de Maruny a l'entrar en territori palestí. Llavors, les finestres es van anar obrint i la gent, que esperava tancs i no una caravana pacífica de 200 persones, els va mostrar el seu agraïment "per fer que no se sentissin sols". El grup va acceptar passar la nit en un camp de refugiats amenaçat de bombardeig. Pere Maruny va recordar que Israel va crear aquell camp de refugiats a Palestina el 1948, una instal·lació sense infraestructures d'1 quilòmetre quadrat de superfície suposadament provisional. Una provisionalitat que ja dura 55 anys i en la que viuen 17.000 persones. Segons va explicar Maruny, aquest camp és el "bressol del terrorisme per a Ariel Sharon i el lloc dels màrtirs per a Palestina". Les persones mortes en les dues intifades estan presents en dibuixos, imatges i, precisament, aquell dia se celebrava la vetlla de la noia morta en l'atemptat que van viure a Jerusalem. Les represàlies per aquesta acció no van tardar i l'exèrcit israelià va bombardejar les cases del camp de refugiats. "Un càstig col·lectiu per a una acció puntual", procediment que el grup de Maruny va poder constatar.
La col·laboració dels palestins va permetre al grup europeu accedir a Ramal·lah. En aquest cas, el primer que va percebre Maruny en entrar a "una ciutat en guerra" va ser la por dels seus ciutadans. El seu testimoni és el que, durant la xerrada, el va dur a afirmar que "no hi ha forma de terrorisme més elevada que la guerra, voler acabar el terrorisme amb una guerra és com apagar foc amb gasolina". Un cop a la ciutat, els integrants de la caravana van contemplar l'opció de protegir dos espais formant cordons de seguretat: la residència de Iasser Arafat o l'Hospital. El lloc escollit va ser el centre mèdic, com a "símbol de la protecció de la població civil" ja que els hospitals són un dels fronts de guerra escollits per l'exèrcit d'Israel, que identifica els ferits amb combatents -va explicar Pere Maruny-.
En aquells moments, Ramal·lah estava sotmesa al toc de queda i les ambulàncies eren els únics vehicles autoritzats a circular. Per aquest motiu, s'utilitzaven per distribuir productes bàsics entre la població. Pere Maruny va descriure el procés que segueix l'exèrcit de Sharon, consistent a castigar la població amb bombardejos continuats; atacs que s'aturen en moments puntuals, quan els soldats israelians obliguen els habitants dels camps de contració a sortir de les seves cases. Llavors, s'emporten els homes; bé, els nois majors de 14 anys. Per evitar que se n'escapi cap, els militars usen les dones i les criatures com a escuts humans per entrar als habitatges i comprovar que no s'hi amaga ningú. Tal com va dir Maruny, "una violació dels codis de la mateixa guerra". Pel que fa a la situació de l'hospital, el centre no disposava de llum, aigua ni les condicions higièniques fonamentals, on les persones ferides i mortes arribaven contínuament. La manera com s'han d'enterrar els morts demostra el dramatisme que viuen els habitants de la zona ocupada. El pàrquing de l'Hospital de Ramal·lah s'ha reconvertit en fossa comuna, en la que els funerals s'han de celebrar de forma improvisada durant les tres o quatre hores en què s'aixeca el toc de queda. La conclusió de Pere Maruny va ser clara: "Israel ha esborrat la dignitat".
La narració de Pere Maruny es va complementar amb un documental enregistrat per integrants de la mateixa caravana "Acció per la pau". El vídeo il·lustra totes les situacions i experiències que va explicar Maruny a Torroella.
Torn obert de preguntes
Alguns dels assistents a la xerrada "Palestina: una acció per la pau" van mostrar la seva preocupació pel concepte de guerra global promogut per les grans potències. En opinió de Pere Maruny, "Palestina sintetitza la irracionalitat" que representa aquesta guerra global, que manté un 80 per cent de la població mundial en la misèria. Dins aquest concepte, Maruny hi va incloure el conflicte que ell va conèixer de primera mà, la guerra a Iraq, el fenomen de les pasteres o l'existència de las "favelas".
En ser preguntat sobre el concepte que la població palestina té de Iasser Arafat, Pere Maruny va dir que en aquests moments la seva alternativa real és Hamas. Durant el setge al palau residencial d'Arafat, els ciutadans van tancar files al seu voltant, però l'expedició europea va comprovar el desgast evident de l'autoritat palestina. Segons Maruny, Hamas reacciona més ràpid davant les necessitats del poble, és la resposta immediata.
|
